El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La qüestió de confiança al president Carles Puigdemont arriba demà al parlament encara amb unes quantes incògnites pendents de resoldre. Aquests últims dies s’han publicat informacions –a voltes contradictòries les unes amb les altres– sobre les intencions de Puigdemont i els compromisos que vol prendre per obtenir una estabilitat que ha estat posada a prova d’ençà que va començar l’any i la legislatura. La qüestió de confiança fou anunciada pel president al debat de tramitació del pressupost d’enguany, quan ja havia quedat clar que la CUP no acceptava que comencés la fase per al debat dels comptes. Amb el pressupost prorrogat i amb l’enèsima disputa interna del camp independentista, s’obria un període per a reconfigurar la majoria, establir un nou marc de confiança entre Junts pel Sí i la CUP i fer canvis al full de ruta per a complir el mandat del 27-S.

Mentrestant, la CUP ha canviat la direcció (secretariat nacional) amb la incorporació de veus més favorables a culminar el procés cap a la independència sense entrebancs; Convergència ha deixat pas al Partit Demòcrata, que també ha renovat la direcció i que s’ha desprès de les motxilles de l’etapa anterior; i ERC ha mantingut una cautela calculada sobre les qüestions que podien afectar l’establiment de confiança entre Presidència, el PDC i la CUP. Aquest mateix temps ha servit per a anar fixant aspectes del contingut de la proposta de Puigdemont. Vegem algunes d’aquestes qüestions que encara són incògnites:

Confiança i pressupost: junts o separats?
De bon començament, es va traçar un lligam entre l’aprovació de la qüestió de confiança i el suport al pressupost per al 2017. Puigdemont i Junqueras són partidaris d’aquest vincle, però la CUP ha demanat sempre de deslligar-ho. Com arribarà aquesta qüestió al ple que comença demà? Puigdemont vincularà explícitament els comptes a la votació que es farà dijous?

Els republicans, consultats per VilaWeb, recorden que la qüestió de confiança va néixer de la caiguda del pressupost. Per això entenen que l’una cosa porta a l’altra: ‘Quina confiança i quina estabilitat hi pot haver en un govern si no pot aprovar el pressupost?’, demanen. Tanmateix, fonts de la vice-presidència reconeixen que en la negociació dels comptes del 2017, ‘el més calent és a l’aigüera’. I afegeixen: ‘Els primers contactes amb la CUP han anat bé. Però també havien anat bé els primers contactes que van precedir el vot de la CUP contrari a la tramitació del pressupost d’enguany.’

En canvi, les fonts de la CUP consultades consideren que la qüestió de confiança i la culminació del procés d’independència són coses diferents dels comptes. I que tan sols en la mesura que siguin uns comptes per al trencament amb l’estat té sentit d’aprovar-los. ‘Són coses que van separades. No té sentit que es vinculin dimecres i dijous’, diuen.

A Presidència tenen coll avall que la CUP encararà el debat sobre els comptes amb una voluntat clara d’entesa. ‘Si no hi ha pressupost, s’haurà acabat la legislatura perquè no podrem governar.’

El referèndum: vinculant, inclusiu, unilateral…?
A més del debat sobre els comptes, una altra qüestió incògnita abans de la qüestió de confiança és si Puigdemont exposarà un calendari detallat de la proposta de full de ruta actualitzat i si establirà clàusules i condicions concretes d’un referèndum. Fins ara, ell mateix s’havia ocupat de deixar clar que volia que un referèndum fos vinculant i havia demanat de deixar estar el concepte ‘unilateral’. Les fonts de Presidència consultades per VilaWeb expliquen que el referèndum ha de ser també ‘inclusiu’. I això vol dir que s’hi han de sentir cridats els partidaris de les opcions consultades (els del sí a la independència i els del no). Això sí, quedarà clar que el 2017 hi haurà referèndum.

ERC ha volgut mantenir-se en un segon pla en aquesta qüestió. ‘No era gens beneficiós que s’interpretés que ERC pressionava per fer el referèndum. A nosaltres, si PDC i CUP hi estan d’acord, ens sembla perfecte.’ Amb tot, deixen clar que el referèndum s’haurà de fer amb caràcter vinculant i amb totes les garanties democràtiques perquè no esdevingui un segon 9-N. ‘És una qüestió de consens; no d’imposició’, diuen veus republicanes del govern. La concreció que pugui proposar Puigdemont no preocupa els republicans: ‘No creiem que es tracti de concretar amb detall. Cal assegurar les bases dels mesos vinents, fins al final de la legislatura.’

La CUP ha demanat aquests dies que Puigdemont concretés més: ‘El referèndum és una qüestió important en l’estratègia dels pròxims mesos’, diuen. I es queixen de les batusses entre els partits del govern: ‘Esperem que dimecres Puigdemont faci de president de la Generalitat i deixi enrere els equilibris i les baralles de partit.’ Amb tot, si bé al juliol la CUP va fer bandera del referèndum unilateral d’independència (RUI), aquestes últimes setmanes no ha insistit en la fórmula de la unilateralitat i en els comunicats parla de referèndum d’autodeterminació o d’independència sense més adjectius.

El vot de CSQP, a última hora
Finalment, la qüestió de confiança arriba enmig d’una crisi interna a Catalunya Sí que Es Pot. Fa només dues setmanes que el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, va tornar a exigir més pes del seu partit dins el grup. Això va obrir una disputa entre les tres organitzacions de la coalició: Podem, ICV i EUiA, que s’han reunit qui-sap-les vegades per discutir com abordar la representació de cadascuna. Segons que han explicat fonts del partit, les reunions també han servit per a determinar la posició de CSQP en la qüestió de confiança.

La diputada d’ICV Marta Ribas ha dit a VilaWeb que no hi ha pas divisió interna sobre la qüestió de confiança però que, de totes maneres, encara no n’han decidit el vot. ‘Esperarem a escoltar el president’, diu. Segons que ha explicat, Puigdemont ha dit aquests darrers dies que un suposat referèndum hauria de tenir garanties de la comunitat internacional, unes declaracions que creu que assenyalen un tomb, i deixa entreveure que aquest punt podria convèncer CSQP. ‘Hi ha ponts que s’hauran de tornar a bastir’, afegeix.

El grup parlamentari es tornarà a reunir avui. Ahir es van trobar Lluís Rabell; el portaveu del grup, Joan Coscubiela; el portaveu adjunt, Albano-Dante Fachin; i els diputats Joan Giner (Podem), Marta Ribas (ICV) i Joan Josep Nuet (EUiA). Potser avui es podrà aclarir la incògnita sobre el vot de CSQP en la qüestió de confiança.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.