03.04.2020 - 21:50
Ahir vam saber les dades de la desocupació del març i vam veure que eren dolentes, com era d’esperar, malgrat els problemes de confecció de les estadístiques. Igualment, les corresponents a l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social van ser molt preocupants, tot i ser incompletes. Per la seva banda, la contractació, comparant-la amb la de l’any passat, posava en relleu una baixada molt forta, producte de la situació d’angoixa que travessem. Avui hem tingut més informació. Per cert, és bo constatar com les estadístiques habituals, corresponents al febrer i els mesos anteriors, que fins ara seguíem amb tanta atenció, ens interessen ben poc.
Avui, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef) ha publicat la seva estimació del creixement per a l’estat espanyol corresponent al segon trimestre, un cop afegit al seu model la xifra de les afiliacions a la Seguretat Social i la de l’atur del març. El resultat és demolidor. Preveu una baixada del 0,9% intertrimestral en el PIB –una caiguda del 3,6% anualitzat– i cal esperar que anirà caient a mesura que incorpori noves dades. ‘Possiblement, empitjorarem, però la utilitat d’aquesta eina és que ja anticipa cap on ens dirigim: la recessió. Jo, per descomptat, prefereixo aquesta mena d’informació basada en dades que no pas en meres suposicions tertulianes’, comenta el seu cap de comunicació, Pablo Fernández.
Però la dada més esperada era la de com veuen la situació els caps de compres de les empreses a tot el món, resumides als índexs PMI. Avui hem sabut la corresponent al sector serveis i la caiguda és espectacular. Segons la nota d’IHS Markit –el seu autor–, l’Índex d’Activitat Comercial va caure molt per sota del nivell d’absència de canvis (50,0), i es va situar al nivell 23,0, gairebé 30 punts per sota de l’índex 52,1 registrat al febrer. És una caiguda sense precedents. Segons el seu director, Paul Smith, ‘a hores d’ara, provar de quantificar la magnitud de la pandèmia i la durada en termes de caigudes en el PIB i l’ocupació és extremadament difícil, però en general hi ha una alta probabilitat que la severitat de la recessió en el segon trimestre superi tot allò que hem observat durant la forta recessió del 2008-2009’.
Un resum correcte i preocupant. En el cas de l’índex de la indústria manufacturera, la baixada és forta, però menys espectacular, encara que va caure fins al seu nivell més baix en gairebé set anys. Concretament, l’índex es va situar en 45,7, molt per sota del nivell 50,4 registrat al febrer, fet que assenyala un fort deteriorament de les condicions operatives. L’opinió del seu director també em sembla molt eloqüent: ‘Els fabricants no s’enfronten únicament a una ràpida disminució de les vendes a tot el món, sinó que també tenen problemes per a obtenir material per a treballar, perquè el termini mitjà de lliurament es va deteriorar fins al seu punt màxim en més de vint anys de recopilació de dades. Aquest resultat ressalta el caràcter singular de la situació, en què tant l’oferta com la demanda pateixen clarament.’
Aquest punt és molt important, perquè els retards en el subministrament acostumen a percebre’s com un senyal d’augment de la demanda, però en aquest moment els retards gairebé rècord són una indicació que les cadenes de subministrament mundials són delmades pel tancament de fàbriques a tot el món, com explica l’informe en referència a la situació de la zona euro. I continua amb un plantejament de futur poc encoratjador i diu que és probable que els tancaments d’empreses, els confinaments i el creixement de l’atur tinguin un impacte sense precedents en la despesa a tot el món, tot enfonsant la demanda d’una àmplia gamma de productes. Les excepcions seran els productors d’aliments i de productes farmacèutics, però en la resta de la indústria, hi ha grans sectors que podrien patir recessions mai vistes.
Vet aquí la primera impressió, basada en dades reals, corresponents als directors de compres, que són els qui tallen el bacallà en la marxa de les empreses i els qui han de filar més prim a l’hora de fer previsions, si bé, tot s’ha de dir, sempre miren de fer escenaris a la baixa per no quedar malament. No cal dir que aquesta primera impressió és negativa… Tot i que sempre va en funció de la durada de la crisi sanitària, no ho oblidem. Com més curta sigui, millor.
