Les primàries republicanes: així sacsegen l’independentisme

La realitat de cada municipi serà determinant en un procés que origina divergències entre els partits

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
03.07.2018 - 07:00
Actualització: 03.07.2018 - 09:00

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La proposta de l’ANC perquè hi hagi primàries per a formar candidatures unitàries independentistes a les grans ciutats ha sacsejat l’escenari de les municipals. Fa mesos que se succeeixen els moviments de fons perquè a les eleccions del maig hi hagi el màxim de batlles republicans, amb llistes conjuntes que superin la dinàmica i la divisió dels partits. Però la decisió de l’Assemblea ha donat ales als sectors que les reivindicaven i ha forçat el PDECat i ERC a manifestar-se, amb la incògnita de si les dinàmiques locals acabaran imposant-se als criteris nacionals. Esquerra s’hi oposa: consideren que, separats, sumaran més. El PDECat diu que caldrà aplicar ‘cirurgia fina’ segons les necessitats de cada lloc i alerta de la necessitat de diferenciar els municipis on ja hi ha un batlle independentista.

Fonts del partit de Marta Pascal avisen del perill que, en aquestes ciutats, s’acabi dividint encara més el vot amb llistes alternatives a les de JxCat, ERC i la CUP promogudes per la societat civil. En canvi, veuen més viable que es puguin vertebrar candidatures conjuntes a les grans ciutats metropolitanes, on al sobiranisme li costa de fer forat. Barcelona acapara totes les mirades. Primàries per Barcelona, el moviment encapçalat per Jordi Graupera, treballa en una proposta de reglament per a la capital que es tancarà després d’una consulta als més de 32.000 adherits.

Divergències a JxCat; el paper de Junts per la República
Dins de JxCat hi ha hagut divergències per aquesta qüestió. La decisió del PDECat de concórrer a les municipals amb la marca de JxCat, després d’haver fet el seu procés de primàries, va causar malestar. Però en l’origen hi ha les diferències de fons que acompanyen l’articulació orgànica de JxCat i que reverberen en les municipals. El sector organitzat en Junts per la República, que es presentarà formalment al setembre, pretén vertebrar un moviment de base que aplegui l’independentisme i superi les cotilles dels antics partits (també del PDECat) i veu en les primàries una primera via per a aconseguir-ho. Diputats com Josep Costa, Aurora Madaula, Antoni Morral i Pep Riera treballen en aquesta línia. Fonts de Junts per la República diuen que elaboraran una proposta global per intentar acordar amb la resta d’actors els mecanismes reglamentaris i de control d’aquestes primàries. Per Barcelona, compten amb Ferran Mascarell, que manté la determinació de concórrer-hi, tot i haver estat nomenat delegat de la Generalitat a Madrid, mentre que el PDECat va triar Neus Munté com a candidata.

Demòcrates, pel ‘control efectiu del territori’
Demòcrates de Catalunya també va aprovar al consell nacional de diumenge d’afegir-se a l’onada favorable a les primàries. El partit d’Antoni Castellà, que ja havia consultat les bases per afegir-se a Primàries per Barcelona, s’uniran a les llistes transversals que es formin als municipis a partir de votacions obertes a la ciutadania. Consideren que les municipals són essencials per al control efectiu del territori a què el govern de la Generalitat va renunciar després del primer d’octubre. Per això donen suport a Primàries per la República, juntament amb Reagrupament i Solidaritat. La plataforma seguirà el funcionament de les consultes sobiranistes engegades el 2009 a Arenys de Munt i té Josep Manel Ximenis de portaveu. El 14 de juliol faran una convenció per a activar una coordinadora nacional, amb un consell plenari i una comissió delegada que pretén obrir converses amb tots els partits perquè les candidatures unitàries es gestin a cada municipi i amb reglaments propis. No estableixen cap límit de població perquè es formin coordinadores locals. L’ANC parla d’un mínim de 25.000 habitants per a fer candidatures. A les ciutats més petites i als pobles, delega la decisió en les assemblees territorials, d’acord amb el secretariat nacional. També pretén que sigui així en les ciutats grans on hi hagi garantida la batllia independentista. A peu de carrer, les bases d’uns i altres acostumen a barrejar-se. I és que, sobre el terreny, les dinàmiques locals poden acabar pesant més que no pas les directrius nacionals.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies