Les perspectives duals de les pimes catalanes

El primer semestre del 2025 ha confirmat la resiliència de l’economia catalana, però també n’ha posat en relleu les fragilitats. Aquesta dualitat exigeix vigilància, capacitat d’adaptació i estratègia compartida. És un moment per a consolidar els avenços i preparar-se per a un entorn més exigent. Si Catalunya sap aprofitar els actius que té i afronta les seves febleses, podrà mantenir una posició sòlida en un context global ple d’incògnites. Aquesta és la conclusió que aportava ahir la PIMEC, quan va presentar l’informe semestral de seguiment de les perspectives econòmiques del 2025, de l’Observatori de la Pime de Catalunya.

L’informe destaca que Catalunya ha exhibit una fortalesa destacable. El creixement del PIB per al conjunt de l’any podria situar-se en el 2,6%, per damunt de la mitjana de l’estat espanyol i clarament superior al 0,9% previst per a la zona euro. Aquest dinamisme es fonamenta sobretot en la solidesa de la demanda interna, sostinguda per la moderació dels preus i per una evolució salarial que, tot i ser discreta, ha contribuït a recuperar poder adquisitiu. A això, s’hi afegeix el paper actiu de la inversió privada i pública, amb els fons Next Generation EU que han mantingut un impuls decisiu sobre projectes estratègics.

Aquesta apreciació lliga totalment amb les dades oficials de l’Idescat que vam saber dilluns (vegeu la Píndola del 16 de juny) sobre el creixement interanual del primer trimestre, que va registrar una variació interanual del 3,4%, sis dècimes per sobre de la xifra d’avanç de l’economia de l’estat espanyol (2,8%) i un punt i vuit dècimes per sobre de la taxa de la UE (1,6%).

Malgrat la fortalesa demostrada, el president de l’observatori, Oriol Amat, comenta que cal estar amatents, perquè no tot són flors i violes, més enllà de les xifres que es presenten. “Tot i els bons indicadors, no podem oblidar els desequilibris que persisteixen, com l’estancament de la productivitat, l’atur de llarga durada i la precarietat juvenil. És fonamental abordar aquests reptes amb una visió de llarg termini, que integri la innovació, el talent i la sostenibilitat. Des de l’observatori continuarem aportant coneixement útil per reforçar el teixit empresarial i impulsar una economia més robusta, competitiva i arrelada al territori”, diu.

Una vegada llegit l’informe, crec que l’aspecte més interessant que aporta és la dualitat d’eixos a què s’enfronta el camí de l’economia catalana els mesos vinents. Per una banda, Catalunya s’ha mostrat resilient i, fins i tot, ha superat les expectatives que hi havia. És la cara somrient de la situació i que ens ha d’animar a tots. Però, per una altra, l’escena internacional s’ha complicat molt, especialment pel tomb proteccionista dels Estats Units i l’estancament europeu.

En realitat, com deia el governador del Banc d’Espanya la setmana passada, fins el 9 de juliol, que és quan veurem (si Trump no torna a canviar de parer) com acaba la qüestió dels aranzels entre els EUA i Europa, hi ha una gran incertesa. I no cal dir-ho, més enllà de l’economia, l’aspecte bèl·lic, agreujat de dia en dia, té un final molt difícil de preveure, com també les conseqüències per a l’economia.

M’han sorprès les referències de l’informe a les condicions financeres que afronten les pimes. Admet que han millorat lleugerament respecte dels anys precedents, gràcies a la moderació dels tipus d’interès per part del BCE, i que l’abaratiment de l’euríbor ha començat a traduir-se en un crèdit més accessible, sobretot per a habitatge i inversió empresarial. Ara, aquesta millora diu que no és homogènia, perquè les pimes continuen trobant dificultats per a accedir al finançament a curt termini.

I em sorprèn, perquè aquesta constatació contrasta amb allò que expressava el Banc d’Espanya el mes passat en una comunicació sobre aquest punt específic, és a dir, com veuen les empreses l’aspecte del finançament bancari. I deia: “La millora en la percepció de les empreses sobre el seu accés al finançament bancari es va deure, principalment, a l’evolució positiva de la seva situació financera i a la disposició més gran dels bancs a concedir crèdit.” És clar que parlava d’empreses en general i no detallava el cas de les pimes.

De totes maneres, cal destacar que, dins la situació positiva general, apuntava: “Un 13% d’empreses van continuar considerant que les perspectives econòmiques generals dificultaven l’accés al crèdit, cosa que equival a un augment d’11 punts percentuals respecte de la dada registrada en l’edició anterior.” Més tard, sense dir-ho explícitament, es referia a pimes, perquè l’augment que indicava respecte del trimestre anterior era prou significatiu.

També posa en relleu un fet que passa inadvertit, dins la importància mediàtica que s’ha donat als aranzels. Es tracta del comportament del dòlar i la repercussió en moltes empreses. De fet, la revaloració de l’euro fins a 1,146 dòlars (cotització d’avui) ha tingut un impacte mixt sobre l’economia catalana. Per una banda, ha abaratit les importacions –sobretot el petroli i les primeres matèries que es paguen amb la moneda americana– al mateix temps que ha rebaixat el cost del deute en dòlars; però, per una altra banda, ha restat competitivitat a les exportacions, agreujant les dificultats de la indústria i de moltes pimes exportadores. En definitiva, és un fenomen mixt, perquè ha afavorit algunes empreses i n’ha perjudicat unes altres, segons el sector en què es trobin.

També em sembla interessant de remarcar que no preveu una ruptura sobtada del cicle, perquè les projeccions apunten a una desacceleració gradual del creixement cap al segon semestre. Cal insistir en els riscs de tota mena que ens envolten; l’informe els basa en el consum intern i la inversió sostinguda, si bé amb una aportació exterior més feble. Cal pensar que l’allau de turistes que arribarà enguany –es parla de rècord– ajudarà a mantenir l’activitat alta els mesos d’estiu a tots els sectors afectats directament i indirecta.

En aquest entorn d’incertesa màxima, en definitiva, l’informe fa un conjunt de recomanacions per a les pimes, que serà bo de tenir molt en compte. Aconsella d’adoptar una gestió prudent de la liquiditat, diversificar tant com sigui possible els mercats i els proveïdors, invertir en talent i millores en la productivitat i seguir ben de prop els indicadors de risc global.

Finalment, Oriol Amat, afegeix: “El fet que el nostre territori lideri el creixement a Europa és una oportunitat que no podem deixar escapar. És moment de transformar aquest dinamisme conjuntural en un progrés estructural, gràcies a reformes que fomentin una economia més inclusiva, productiva i sostenible. Les polítiques públiques i les estratègies empresarials han d’anar en aquesta direcció.” Tant de bo sigui així…