El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Partit Nacional Escocès (SNP) es prepara per a la tercera majoria absoluta consecutiva al Parlament d’Escòcia. Ho diuen unànimement les enquestes i els analistes polítics de les eleccions d’avui, que preveuen fins i tot un lleuger augment respecte dels 69 escons actuals. Com deia gràficament aquesta setmana el portal Politico.eu, la formació independentista ‘sembla desafiar les lleis de la gravetat electoral’ i mantenir el ritme ascendent, malgrat que fa nou anys que governa sola, l’economia no travessa pas un bon moment i en la legislatura que es tanca es va perdre el referèndum sobre la independència. La derrota per deu punts a la consulta del 2014, a més, va implicar la dimissió del dirigent històric de l’SNP Alex Salmond al capdavant del partit i del govern, dos càrrecs que va entomar l’actual primera ministra Nicola Sturgeon.

En la seva primera cita electoral, a la qual podran participar per primera vegada els escocesos més grans de setze anys, la incògnita és si Sturgeon aconseguirà de superar el llindar del 50% de vots que va obtenir l’SNP a les eleccions al parlament britànic de l’any passat: amb Salmond de cap de llista, la formació va acaparar quasi tots els escons escocesos a Londres, 56 de 59. Les enquestes publicades durant la campanya la situen prop d’aquest percentatge, que es podria traduir en el complex sistema electoral escocès (i si no hi ha una participació baixa ) en un diputat o dos més per a l’SNP, que eixamplaria així la folgada majoria absoluta al parlament, situada en els 65 escons.

La qüestió d’un segon referèndum no ha estat central en la campanya, tot i que Sturgeon no el descarta si hi ha ‘proves clares’ que la majoria de ciutadans opten per la independència o si una victòria dels euroscèptics al referèndum del 23 de juny a la Gran Bretanya obliga Escòcia a sortir de la UE, ‘en contra de la seva voluntat’.

Lluita aferrissada per la segona posició
On les coses no són ni de bon tros tan clares, segons els mateixos sondatges, és en la lluita per la segona plaça que es disputen els partits laborista i conservador, a molta distància de l’SNP. Els laboristes de Kezia Dugdale, que el 1999, a la primera legislatura del parlament escocès, gairebé doblaven els escons de l’SNP, han perdut des d’aleshores suport elecció a elecció, en una dinàmica que els podria dur avui a ésser superats pels conservadors de Ruth Davidson.

Augment dels Verds i estrena fallida de RISE
La sorpresa de les eleccions d’avui també pot arribar amb els Verds, l’altra formació de l’arc parlamentari de Holyrood que es va manifestar clarament en favor de la independència al referèndum del 18 de setembre de 2014. L’opció sobiranista sens dubte que explica, parcialment, les projeccions que li atorguen un augment notable d’escons: dels dos actuals podria passar, segons les enquestes més favorables, a nou diputats.

Les forces independentistes d’aquesta cita electoral no són solament l’SNP i els Verds. Nascuda a l’escalf de la campanya pel referèndum i de la confluència de la Radical Independence Campaign (RIC), el Partit Socialista Escocès i l’Scottish Left Project, l’any passat es va presentar RISE (‘Respect, Independence, Socialism and Environmentalism’), una nova aliança de l’esquerra anticapitalista i independentista escocesa inspirada en la CUP i que ha decidit d’estrenar-se en les eleccions d’avui. Si les prediccions es confirmen, no tindrà cap escó a Edimburg, on potser sí que pot entrar per primera vegada el partit unionista i xenòfob UKIP.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.