25.06.2025 - 19:50
|
Actualització: 25.06.2025 - 20:21
Avui s’han fet públiques dues estatístiques molt importants per a fer el seguiment de l’economia catalana. La primera ha vingut de Madrid. L’INE confirma el creixement del PIB de l’estat espanyol del primer trimestre. Diu que la variació interanual del PIB va ser del 2,8%, cinc dècimes menys que la del trimestre precedent. I que la demanda espanyola va aportar 3,2 punts al creixement interanual del PIB; en canvi, la demanda externa hi va contribuir amb -0,4 punts. Recordem que el PIB definitiu de Catalunya va registrar una variació interanual del 3,4% en el mateix període. Per tant, es confirma que el creixement de l’economia catalana va a un ritme més elevat que l’espanyola. Tot amb tot, l’estricta comparació de les dues dades no és el cent per cent correcta, perquè s’obtenen amb mètodes de càlcul diferents. De totes maneres, podem parlar d’una aproximació, que surt positiva.
L’altra estatística que hem sabut és la de les exportacions catalanes de béns, gràcies a l’Idescat. I no han anat bé, com era previst. Les exportacions registren una disminució interanual d’un 4,6% a Catalunya l’abril del 2025. Per àrees geogràfiques, disminueixen les vendes a Amèrica, d’un 8,1%; a la Unió Europea, d’un 6,4%; a la resta del món, d’un 3,2%; i a territoris d’Europa no pertanyents a la UE, d’un 1,9%. Per una altra banda, creixen les vendes a l’Àsia, d’un 7,8%. Aquestes són les mínimes frases del comentari oficial que hi dedica l’Idescat.
En les dades de l’abril hi ha una polarització evident. Una baixada molt forta a Amèrica i una altra de gens negligible a la UE, d’un 6,4%, conjuntament amb una pujada també molt forta a l’Àsia. Val a dir que, més enllà dels percentatges de variació, la patacada forta en volum de diners ens ve d’Europa. Hem de pensar que les vendes a la UE han significat el 60% del total exportat, i les destinades a Amèrica i l’Àsia, al voltant del 10% cadascuna.
Recordem que les dades són de l’abril, quan els efectes dels aranzels nord-americans ja havien començat a fer feina. Recordem també que el mes d’abril va ser un mes amb menys dies feiners, perquè enguany la Setmana Santa es va escaure a l’abril i l’any passat al març, de manera que una part de la baixada pot ser deguda a efectes de calendari, però no penso que sigui la més important.
En canvi, la conjuntura europea d’aquell mes sí que ho és, d’important. La situació de l’abril, segons els directors de compres (PMI), havia estat “castigada per un període prolongat de feblesa de la demanda, que va limitar el creixement econòmic”. Les noves comandes rebudes no sols van caure per onzè mes consecutiu a l’abril, sinó que a més van caure a un ritme lleugerament superior. Tant els fabricants com les empreses de serveis van registrar una disminució de vendes en l’últim període de l’enquesta. I els clients dels mercats d’exportació van ser, en part, responsables de la contracció, amb el declivi de les noves comandes. Va ser un mes complicat per a tota la zona, llevat de l’estat espanyol. Però, sobretot, l’estat francès va ser víctima d’una contracció econòmica per vuitè mes consecutiu. I no oblidem que és el nostre principal client, amb el 16% de les exportacions.
Per branques d’activitat, es palesa una forta reculada en dos dels quatre pilars de les nostres vendes a l’exterior. Un altra vegada, els vehicles de motor i altres materials de transport són els que pateixen més, amb una caiguda del -12% interanual, seguits dels productes químics, amb un -6%. Realment, els cotxes són un cas a part de fa mesos. Segons ANFAC –font fiable–, al maig el sector tampoc no ha anat bé. Tal com publicava fa pocs dies, la producció de vehicles el cinquè mes de l’any es va reduir d’un -11,7% a tot l’estat espanyol. Aquest nou retrocés en la fabricació es deu, en part, a l’adaptació i als canvis en les línies de producció dels vehicles electrificats i a la mala evolució dels principals mercats europeus i destinacions d’exportació dels vehicles fabricats a l’estat espanyol.
També fa referència a les exportacions. Al maig es van registrar xifres negatives en l’exportació de vehicles espanyols, amb una caiguda del -17% respecte de l’any passat. José López-Tafall, director general d’ANFAC, diu: “El mes de maig tornem a veure dades negatives, tant de producció de vehicles com d’exportació. Unes quantes fàbriques són en ple procés d’adaptació i canvis en les línies productives cap a models electrificats i, d’una altra banda, els principals mercats dels nostres productes, com França o Alemanya, van clarament a la baixa.”
La indústria de l’alimentació, amb un augment del 3,2% a l’abril, presenta un registre molt destacat. Parlo amb Marc Oliveras, cap de l’àrea de coneixement i estratègia de PRODECA, sobre el sector alimentari i l’èxit del sector, en moments tan complicats com els actuals. Em destaca, sobretot, la tasca d’internacionalització de les empreses i entitats de suport al sector, que es tradueix en el fet que més empreses comencen l’exportació enguany, tal com va passar el 2024. “Aquest –diu– és un factor clau que juga a favor del resultat global i amb vista al futur.” Explica que en aquests quatre primers mesos ja han exportat un total de 3.907 empreses agroalimentàries (+8,6% respecte del mateix període del 2024).
“Som dins una evolució positiva –afegeix–, malgrat un començament d’any marcat per la inestabilitat en els mercats internacionals, generada principalment pels Estats Units. Però l’estratègia de diversificació de mercats continua essent un factor molt notable per a les empreses, que es tradueix en el creixement en valor i volum experimentat en aquest primer quadrimestre del 2025.” Val a dir que entre el gener i l’abril del 2025, Catalunya ha exportat aliments i begudes a 198 mercats mundials.
Quant als valors acumulats de les exportacions durant l’any, la cosa no fa tan de mal d’ulls. En total, creixen d’un 1,2% els quatre mesos sobre l’any passat. També es destaquen negativament els cotxes, amb una baixada del -14,2%. Però, dels quatre epígrafs cabdals, cap més no assenyala un descens. Les exportacions d’aliments augmenten d’un 6,6%; les de productes químics, d’un 4,5%; i les de béns d’equipament, d’un 11,2%.
Dins l’estat espanyol, Catalunya ha mantingut una aportació capdavantera sobre el total, entre el 25% i el 26%, tant a l’abril com a l’acumulat dels quatre primers mesos. A tot l’estat, la segona comunitat, per aportació a les exportacions, continua essent Madrid, amb un 12%-13%, la meitat de Catalunya. I la tercera és Andalusia, amb un 11%-12%.
En definitiva, abans no surtin les xifres d’exportacions del maig, ja haurem arribat al 9 de juliol, data límit que va fixar el president Trump per a apujar els aranzels. En cas d’aplicar-se l’aranzel del 50%, se’n ressentiria un volum de comerç de béns entre els EUA i la UE estimat en 321.000 milions de dòlars. Això, segons Bloomberg Economics, podria reduir el PIB dels EUA d’un -0,6% i apujar els seus preus interns, pel cap baix, d’un 0,3%. Esperem que no sigui així…
