clavagueres

TEMA DEL DIA
Tortures.
La setmana passada el ministre d’Interior espanyol feia l’ofès perquè Podem denunciava que hi havia clavegueres de l’estat. Fernando Grande-Marlaska que, com a ex-jutge de l’Audiència espanyola, és un expert en la matèria, va negar-ne l’existència, igual com temps enrere havia refusat d’investigar les denúncies per tortures d’uns detinguts. El ministre va avalar la tasca dels servidors públics i dels cossos i forces de seguretat de l’estat i va acusar aquells que denuncien l’existència de clavegueres de desprestigiar les institucions, sobretot si no n’hi ha dades ni elements objectius. Aquesta setmana s’ha sabut que fins i tot han espiat les càmeres de seguretat del domicili particular de Pablo Iglesias. George Orwell va fer curt en el seu llibre 1984.

Les clavegueres de l’estat baixen tan plenes de merda que finalment han sobreeixit, amb l’ajuda i el xantatge d’un dels màxims responsables, el comissari José Manuel Villarejo, actualment empresonat. Com que ara és un dirigent espanyol, la víctima principal, i som enmig de la campanya electoral, l’escàndol ha fet obrir els ulls a molta gent. Però a Catalunya, aquest escàndol no és cap novetat. Fa molts anys que les clavegueres de l’estat espanyol actuen contra dirigents independentistes. Les primeres víctimes en foren Xavier Trias i Artur Mas, a qui hom va atribuir comptes a Suïssa que després es va demostrar que eren falsos. Però la sospita ja s’havia escampat. El problema és que molts dels qui ara són víctimes de la guerra bruta s’aclucaven d’ulls quan tocava el rebre a l’independentisme, o fins i tot acusaven els afectats de voler tapar la corrupció fent victimisme. Ada Colau va aprofitar-se de les informacions falses contra Trias per guanyar les eleccions municipals a Barcelona.

La guerra bruta contra l’independentisme no s’ha acabat. Avui s’ha sabut que a la fi del gener del 2018 un fiscal i uns quants tècnics del Ministeri de Justícia espanyol van seguir Puigdemont a Brussel·les sense autorització judicial d’aquell país, amb la col·laboració d’un empresari. Aquesta actuació es va fer sense haver-hi cap euroordre, perquè el jutge Llarena la va retirar el 5 de desembre, i sense comunicar-ho a les autoritats belgues. Una actuació clarament extrajudicial que probablement la justícia espanyola mirarà de colgar, però que és impròpia d’un estat de dret.

El problema de les clavegueres de l’estat és que tant el PP com el PSOE n’han fet ús quan han governat i han tingut complicitat mediàtica per escampar la seva porqueria. No són tan sols un problema del PP i de Jorge Fernández Díaz amb la seva policia política. També afecten el PSOE, amb els GAL com a cas més escandalós, però no cal anar tan lluny. Divendres de la setmana passada va haver de dimitir el director general d’Informació de la Moncloa, Alberto Pozas, investigat com a ex-director d’Interviu en la trama d’espionatge a Pablo Iglesias. El comissari Villarejo ha estat condecorat amb la Creu al Mèrit amb Distintiu Vermell dues vegades: la primera el 2009, la hi va donar Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre d’Interior. I la segona, el 2013, Jorge Fernández Díaz. Les clavegueres de l’estat funcionen gràcies a dos elements: la connivència política i la complicitat mediàtica. De la mateixa manera que hi ha policies corruptes, hi ha mitjans o periodistes amb noms i cognoms que contribueixen a difondre les mentides que es fabriquen a les clavegueres.

Una de les victòries de l’independentisme ha estat fer aflorar bona part d’aquestes clavegueres. La policia política de Fernández Díaz és investigada i el comissari Villarejo prova de salvar-se escampant merda. Però les clavegueres formen part del règim del 78. Són una estructura d’estat. S’hi mouen els garants del règim i quan algú el qüestiona, aleshores l’intenten destruir. Primer va ser l’independentisme, ara és Podem. Catalunya ja va avisar que era un problema estructural de la democràcia espanyola, perquè la transició no havia fet net, però no s’ho va creure ningú. Villarejo va començar la seva carrera com a policia el 1972 al País Basc en la lluita contra ETA. I ja el van condecorar.

MÉS QÜESTIONS
Demòcrates mirarà de governar Andorra tot sol, amb suports esporàdics.
El tomb a la dreta que significaria pactar amb Tercera Via fa que Demòcrates no descarti de governar tot sol i cercar suports esporàdics. Xavier Espot obrirà ronda de converses la setmana vinent amb les forces polítiques amb representació parlamentària, per contrastar la predisposició dels partits a donar-li suport en el futur govern. Espot diu que vol deixar uns dies i que les formacions ja hagin analitzat els resultats i les possibilitats. Espot pensa en les aproximacions sense apriorismes i per tant està disposat a tot, sempre que sigui factible i raonable. La direcció de Demòcrates ha analitzat les opcions que hi ha damunt la taula, que bàsicament són el pacte amb Tercera Via, amb els liberals o bé governar tot sol. De les tres possibilitats, la majoria és partidària de fer un executiu demòcrata i anar cercant acords esporàdics per a governar. La possibilitat d’un pacte amb Josep Pintat originaria un tomb molt a la dreta en bona part de les polítiques. Això comprometria un sector important de les propostes electorals, les del vessant més social, i obriria les portes al PS per anar-se apropiant el votant més centrista.

Podem demanarà de ser al Consell si el Botànic repeteix. El govern del Botànic ha estat integrat fins ara pel PSPV i Compromís, amb el suport extern de Podem. Si les esquerres revaliden la majoria absoluta a les eleccions del 28 d’abril, les coses seran diferents. Unides Podem-Esquerra Unida ha anunciat que voldrà formar part del Consell. La coalició ha presentat el seu programa electoral a l’Estufa Freda del Jardí Botànic, just on el juny del 2015 es va segellar el pacte programàtic de l’actual govern valencià. La tria no ha estat pas casual. Segons el candidat a la presidència, Rubèn Martínez Dalmau, es presenten a aquestes eleccions, ‘ara sí, amb la voluntat de governar’. Ha explicat que Podem ha marcat el rumb d’aquests darrers quatre anys, però algunes mesures no van ser assumides totalment pel Consell, perquè li va faltar valentia. I n’ha esmentat exemples: la taxa turística, la llei d’ex-presidents i la llei de diputacions. La coalició vol que el govern sigui més ambiciós la  legislatura vinent i impulsi polítiques de transformació més valentes en el terreny social.

L’augment de la demanda fa que Ford retalli l’ERTO que havia proposat. Bones notícies per a la planta de Ford d’Almussafes. La comissió consultiva de Ford ha anunciat que, en vista de l’augment en la demanda dels motors que fabriquen per a Amèrica (per a models de l’Edge, Escape i Continental), s’anul·len quatre dels cinc dies de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que hi havia prevists per a la fi d’aquest mes i començament del vinent. Segons fonts sindicals, s’anul·la l’ERTO per als dies 29 i 30 d’abril, i per al 2 i 3 de maig, tot i que es manté el previst per al dia 31 de maig. Els dies anul·lats únicament afecten la planta de motors; per als treballadors de fabricació de vehicles els quatre dies continuen essent d’ERTO. Els sindicats han explicat que, malgrat el canvi recent a torns especials de gran part de la plantilla de mecanitzats, l’empresa no pot afrontar l’augment de la demanda de peces mecanitzades. Per a poder fer-ho, ha de canviar les vacances del 50% de la plantilla de les àrees de cigonyals, arbres de lleves i sales de mesurament. En total, serien 138 persones afectades per aquest canvi, que farien vacances del 15 de juliol al 4 d’agost, i la resta de treballadors farien les assenyalades al calendari aprovat per l’empresa i el comitè ara fa quatre mesos, és a dir, del 5 al 23 d’agost. En principi, i com és preceptiu per conveni, es demanaran voluntaris per a aquest avançament de vacances.

Demòcrates Valencians s’afegeix a la coalició del PNB a les europees. La formació Demòcrates Valencians anirà amb el PNB a les eleccions europees del 26 de maig. El seu secretari general, Albert Sarrió, ha signat la incorporació a la Coalició per una Europa Solidària, on, a més del partit d’Iñigo Urkullu, també hi participa Geroa Bai, el Pi de les Illes i Coalició Canària. El representant de Demòcrates Valencians a la llista serà Lluís Bartomeu, que s’ha fixat com a objectiu reivindicar el corredor mediterrani al Parlament Europeu.

LA XIFRA
1.301.515 passatgers han passat per l’aeroport de Palma durant el mes de març, i això vol dir un augment del 2,5% respecte de les dades del mateix mes de l’any anterior, segons que ha informat aquest dimarts Aena mitjançant un comunicat.

TAL DIA COM AVUI
El 9 d’abril de 2015 va morir Xavier Vinader, periodista sabadellenc expert en extrema dreta i crim organitzat. Durant la seva carrera professional va destacar per la lluita continuada per la llibertat d’expressió. Va ser víctima de presó, exili i atacs de l’extrema dreta pel seu periodisme d’investigació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb