La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades a l’automòbil del president Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència espanyola, segons que ha pogut saber l’ACN de fonts policíaques. La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a la fi del gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge, arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionades amb les balises. El fiscal espanyol era en aquell hotel de Brussel·les durant la setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons aquestes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia espanyol i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas no vol estirar més del fil ara com ara ni demanar-ne explicacions a l’estat espanyol.

La fiscalia belga no h volgut confirmar ni desmentir a l’ACN si durant aquelles jornades van tenir cap reunió amb membres de la fiscalia espanyola. Fonts de la fiscalia de l’Audiència espanyola han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer dins l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a l’Haia (Països Baixos). Sobre les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiència espanyola, fonts de la fiscalia espanyola de l’Audiència diuen que no els consta res i neguen taxativament qualsevol ‘actuació irregular’. Bautista Samaniego tampoc no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’una altra banda, fonts de la defensa de Puigdemont diuen que els fets de l’espionatge a Puigdemont els semblen molt greus i que per això ja van presentar una denúncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018

El dia 30 de gener de 2018 s’havia convocat un ple del Parlament de Catalunya, per a la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, Puigdemont havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la policia espanyola intensificaven els controls a les fronteres per interceptar-lo si provava de tornar a Catalunya. El 27, el Tribunal Constitucional espanyol va posar condicions a la investidura.

L’endemà, el diumenge 28, el fiscal de l’Audiència espanyola Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions. Després de mesos de treball, la policia belga va deduir que aquella estada podia tenir relació amb l’operació d’espionatge descoberta pocs dies més tard, el 7 de febrer. Aquell dia un mosso, Lluís Escolà, havia detectat una primera balisa sota el para-xoc posterior del Renault Espace on anava el president. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, se’n va descobrir una altra dins el motor d’un altre vehicle de Puigdemont, un Renault Laguna.

Una operació extraoficial?

Segons que ha pogut saber l’ACN, la investigació belga apunta a una operació extraoficial d’Espanya, sense permís de les autoritats de Bèlgica, cosa que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. Això també es desprèn de l’informe del parlament belga sobre el cas, del qual l’ACN ha tingut coneixement per algunes fonts. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar els serveis de seguretat de l’estat belga.

Les investigacions de la policia indiquen un espionatge espanyol, però, a més, els diversos elements descoberts fan pensar que no és una missió oficial i reconeguda per l’estat espanyol. La policia belga considera que les balises, ‘de material d’alta qualitat’, van ser col·locades per ‘professionals entrenats’ que podrien haver treballat, alhora, amb còmplices ‘amateurs discrets’. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguís, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les –i una vegada fou detectat per Puigdemont mateix.

Balises, targetes SIM i un hotel

La inspecció de les dues balises localitzades i l’activitat de les vuit targetes SIM que hi havien estat en contacte, va permetre als investigadors de determinar que hi havia hagut sis dispositius, pel cap baix: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podia ser un error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Fou una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, l’1 de febrer a migdia, que consideren que demostra ‘sens dubte’ que la cadena té relació ‘amb els qui van fer col·locar les balises’.

La cadena d’hotels va allotjar, durant uns quants dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència espanyola Bautista Samaniego, com també suposadament l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia espanyol i tres informàtics. Alguns dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a aquests sis. Tanmateix, la jutgessa encarregada del cas va tombar la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge perquè no van veure-hi prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara resta pendent d’un altre recurs, segons que ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc no va acceptar de revisar l’origen de les balises per mitjà de les empreses distribuïdores, perquè va considerar que hi havia poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre

Aquests seguiments es van fer quan Puigdemont ja no tenia cap ordre europea d’extradició i lliurament. La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela el 3 de novembre de 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins l’estat espanyol.

Ho va justificar perquè, davant el primer recel de la justícia belga, no volia que li deneguessin totalment o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar de reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març de 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia era citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però es va exiliar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans de la segona votació al parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, Puigdemont va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país amb automòbil, procedent de Finlàndia. Aleshores es va especular si el cotxe amb què anava Puigdemont, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que fou localitzat pel senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament amb les càmeres de les autopistes el vehicle del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a començament de juliol, quan Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica havien tornat a impedir el lliurament dels exiliats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb