Les carabasses diverses

VilaWeb
Josep Roselló i Oltra
03.11.2015 - 04:03
Actualització: 02.11.2015 - 13:18

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les carabasses són els fruits més espectaculars de totes les hortícoles per la seva gran varietat i vistositat. En trobem de totes les formes i mides. A més, pràcticament tots els colors, des del roig, verd, groc, negre, blanc, taronja, gris, fins el blau, i una barreja dels uns i dels altres, els tenim a la pell de les carabasses. N’hi ha de molts tipus, d’estiu i d’hivern. Les més conegudes són les de cuina, també les que serveixen per a guardar-hi aliments o begudes, com les «vinateres», n’hi ha d’altres com les «fregalleres» i moltes carabassetes decoratives.

Les plantes d’estiu volen calor i llum. Les carabasseres són mates potents i vigoroses, rèptils i enfiladisses. Ocupen si poden un gran rogle de terra. És a dir, que si volem sembrar, per exemple, carabasses «de torrar», hem de preparar a l’hort un racó gran. La planta és peluda i els braços tenen unes ungles que es claven a terra, i circells per agafar-se on siga, són plantes dominants. En la planta trobarem separades flors mascles i femelles, de color groc intens i grans, algunes de pam.

De forma tradicional el clot de sembra es prepara cavant fondo, es fema amb fem ben madur i després es tapa amb mig pam de terra fina, on se sembren sis o set llavors en cada clot. A continuació reguem bé, i quan naixen les plantetes, si en són moltes, aclarim i en deixem un parell. Sembrem a la comarca de la Ribera de Falles a Pasqua, i, si tot va bé, collim a final d’agost o principi de setembre, més o menys.

Aquest cultiu no necessita massa aigua. Si s’ha regat fort en la sembra no ho tornarem a fer fins les primeres flors. Es regarà segons el tipus de terra: més en les sorrenques, menys en les que retenen bé l’aigua. Les necessitats d’aigua creixen tal i com creixen els fruits. Alguns llauradors no tenen pressa i esperen a regar quan les fulles fan «sentiment», pansides per manca d’humitat. Però tots coincideixen a dir que no s’ha de regar a final del cultiu, ja que dificulta la conservació de les carabasses. En el secà sempre s’ha fet, i encara es fa, un cultiu de gran qualitat sense reg.

Josep Roselló
Josep Roselló

Quant al terreny, són plantes rústiques que viuen en qualsevol terra, tot i que prefereixen les fèrtils i treballades. Les carabasses tampoc tenen grans problemes sanitaris. En primavera podem trobar alguns pugons, i en ple estiu pot aparèixer un fong conegut com a «blanqueta». És l’oïdi de les cucurbitàcies (Sphaerotheca fuliginea) que viu damunt la fulla. Tota la família botànica és molt sensible i quan fa calor es pot veure el miceli colonitzant les fulles de carabasses, melons, cogombres, etc. Afortunadament, és possible controlar-lo empolsant les plantes…

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Josep Roselló i Oltra. Tècnic agrícola. Estació Experimental Agrícola de Carcaixent.

Què és Mètode?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies