02.11.2021 - 21:50
Tot i l’intent de la factoria Disney de maquillar les seves clàssiques princeses, amb joves fortes i valentes, preparades per lluitar, com ara Pocahontas, la guerrera Mulan o la valenta Brave, la realitat és ben distinta i ens demostra que una flor no fa primavera.
La Ventafocs és la princesa favorita de tots els temps segons una enquesta que ha fet la plataforma Whisper, l’opció més clàssica i una de les creacions més masclistes concebudes per la Disney: blanca, prima, rossa i desvalguda. Conformant les princeses en l’imaginari col·lectiu com a éssers eteris sense cap fita pròpia, el destí de les quals es construeix de somnis i els cal un príncep blau per a fer-los realitat, i sobretot per tenir un final feliç.
En canvi, les bruixes són éssers malvats, de pell citrina, peludes, amb un nas prominent cobert de berrugues. Ho diu fins i tot el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en la segona accepció: “Dona vella, lletja, dolenta.” En canvi, un bruixot, també en la segona accepció, és: “Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat de conjurar màgicament.”
Els coneixements i sabers de les bruixes eren atribuïts a la fetilleria, a diferència dels coneixements masculins, que eren considerats científics i, per tant, vàlids i universals. Però com diu la periodista i assagista Mona Chollet: “La realitat és que eren dones amb coneixements de botànica, medicina i control de la natalitat, entre moltes altres capacitats intel·lectuals; aquestes dones estaven apoderades, vivien soles, asilades de la societat, i ajudaven, sobretot, altres dones a tenir el control del cos i la vida.” Eren dones científiques, precursores del feminisme, d’una sororitat extraordinària.
Els processos judicials de Salem, de Zugarramurdi i de Yorkshire, entre altres, van ser autèntics assassinats en massa. L’etapa més cruenta va tenir lloc a mitjan segle XVI, una època que històricament identifiquem amb l’humanisme, el progrés, la ciència i l’art.
Jaume Roig, en el Llibre de les dones, parla obertament de les bruixes, que, segons explica, eren dones que es reunien de nit per renunciar a Déu i adorar una cabra i que tornaven a casa volant. Afegeix que n’havien estat cremades moltes a Catalunya, segons la revista Sàpiens, un dels llocs d’Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Recentment, es va recuperar el nom de més de set-centes dones que entre els segles XV i XVIII van ser torturades i executades a la forca. Dones immigrades, dones pobres, dones guaridores, dones conflictives, dones vídues. Totes estigmatitzades i assenyalades pels seus veïns i veïnes com a “bruixes i metzineres”.
Encara ara hi ha països on una acusació de bruixeria et pot portar a la mort, com és el cas de Tanzània, on només el 2018 van ser assassinades 479 dones. A la Xina, les bruixes són famílies senceres que no s’avenen a les normes establertes, i, tot que no són assassinades, sí que són discriminades i excloses de la comunitat durant generacions.
Molt de compte amb les desvalgudes princeses, es fan grans i es converteixen en malvades reines, com Maria Tudor, Bloody Mary –”Maria la Sanguinària”–, que va perseguir i assassinar brutalment els protestants anglesos.
Nosaltres som les nétes de les bruixes que no van poder cremar, i no volem ser princeses desvalgudes, tampoc reines malvades i sanguinàries. Feministes fins al moll de l’os.
