El sector de les arts escèniques (teatre, dansa, circ) és un dels sectors culturals més castigat en aquesta pandèmia. Les dades així ho indiquen: al Principat, en activitats artístiques i d’espectacles s’han tramitat 206 ERTO, els quals afecten 2.609 treballadors. I al País Valencià, les dades, més detallades, es desglossen en quaranta-cinc ERTO en gestió de sales d’espectacles, 110 ERTO en arts escèniques i 139 en activitats auxiliars a les arts escèniques, que representen, en total, 813 treballadors afectats. Les Illes no tenen desglossats els ERTO de cultura per sectors i no en podem saber els afectats de les arts escèniques.

Però la part més delicada és la que les dades no mostren. Amb els teatres tancats fa més de setanta dies (i serà llarg), hi ha milers d’artistes que s’han quedat sense feina. Però aquests artistes no formen part de cap ERTO, perquè no tenen contractes fixos amb les empreses privades teatrals ni amb els teatres públics. La majoria d’actors fan feina intermitent i tenen contractes per dies, els dies que tenen funció.

Els artistes professionals tenen una feina intermitent
Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i de ConArte, explica a VilaWeb: ‘Des del 14 de març, que es va declarar l’estat d’alarma, que vam començar a parlar amb el Ministeri de Cultura. Però el govern espanyol no va impulsar cap mesura concreta sobre el règim especial de l’artista fins al 5 de maig, quan es va publicar el reial decret. Dos mesos perduts.’

El reial decret 17/2020 del 5 de maig publicat al BOE l’endemà i que va entrar en vigor el 7 de maig reconeix les singularitats del sector cultural i articula el suport als treballadors que no han quedat emparats pels mecanismes de cobertura establerts en anteriors decrets llei. Diu el text: ‘D’aquesta manera es dóna resposta al col·lectiu d’artistes en espectacles públics emmarcats en el règim general de la Seguretat Social, especialment vulnerables en les circumstàncies actuals, atès que per la intermitència que caracteritza l’activitat artística no arriben a reunir els requisits per a tenir dret a la prestació d’atur, de la qual es podran afavorir per la manca d’activitat pel tancament establert a conseqüència de la Covid-19.’

Aquest text semblava, d’entrada, que havia de permetre als artistes d’accedir al subsidi de desocupació durant el període de tancament de teatres i sales arran dels efectes de la Covid-19. Però el decret llei no és retroactiu, de manera que els artistes només podran cobrar el subsidi a partir del 7 de maig i no pas des del 14 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma i es va parar tot.

Ho explica l’actriu Marga López, presidenta de l’Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB): ‘El reial decret va ser una bona notícia, però contenia moltes mancances. Per exemple, si treballaves mitja jornada en una altra feina per complementar el salari d’artista (cosa que la majoria d’artistes de les Illes hem de fer per cobrir les necessitats bàsiques, sigui amb la docència, les activitats de lleure o fent de cambrers), ja no ens podíem acollir al subsidi. El subsidi se suspenia amb la primera actuació que féssim, i potser només en seria una, o dues, i després res més, però no les agafaríem, aquestes actuacions, si havíem de perdre l’atur. El decret llei no preveu la retroactivitat i ja fa dos mesos i mig que no tenim cap ingrés… I a totes aquestes mancances, s’hi han afegit les dificultats que hi posa el SEPE, que són tan altes que pràcticament ningú pot acollir-s’hi.’

Ramon Rodenas, vice-president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), afegeix: ‘Demanaven d’haver cotitzat vint dies a la Seguretat Social per acollir-te al subsidi. Molts artistes no arriben a aquest mínim de dies cotitzats. Perquè la precarietat de la qual parlem vol dir que sovint es treballa en negre o, senzillament, no es treballa. I, a més, aquest subsidi no és compatible amb altres prestacions.’

Per accedir a la prestació també es demanava que s’aportés un seguit de documentació i no es tenia en compte que els artistes acostumen a signar els contractes el mateix dia de la funció. Per tant, tots aquells contractes que eren previstos en data posterior a l’estat d’alarma no han arribat a signar-se.

A totes aquestes mancances, s’hi van afegir les dificultats que hi va posar el SEPE, que eren tantes que pràcticament no podia acollir-s’hi ningú.

Un despropòsit: els obstacles del SEPE
‘Un cop es va aplicar el reial decret, ens vam trobar que el SEPE posava unes condicions per les quals la majoria d’actors i artistes no podien acollir-s’hi, era un despropòsit’, comenta Casanovas.

En l’aplicació del reial decret, el Servei d’Ocupació Públic espanyol (SEPE) establia unes condicions que feien pràcticament impossible que els artistes amb feines intermitents s’hi acollissin. Els obligaven a pagar la quota de caràcter voluntari que es va establir en un reial decret del 2018, però que no s’ha desenvolupat encara i que implica trenta dies de tramitació i el pagament de 129€.

La situació era tan absurda, per les traves que comportava, que aquesta setmana les principals associacions de defensa dels artistes i els sindicats han enviat una carta d’indignació al SEPE per les instruccions d’accés a la prestació extraordinària.

La carta diu: ‘Observem amb indignació i estupor com un organisme públic planteja que els treballadors sol·licitants es costegen la seva pròpia prestació, de tal manera que per poder rebre 735€ hagin de pagar-ne 129€. I més quan aquesta prestació afecta treballadors que fa més de dos mesos que no tenen cap mena d’ingrés a causa de les restriccions de l’estat d’alarma i sense poder acollir-se a cap altra prestació.’ I continua: ‘I la interpretació injusta que el SEPE pretén fer deixarà exclosos de la cobertura d’aquesta prestació la immensa, si no l’absoluta, majoria dels treballadors als quals està precisament destinada. Amb aquesta interpretació, els artistes, a diferència d’altres treballadors, hem de “comprar-nos” l’accés a una prestació.’

Una batallada guanyada pels artistes
Explica Àlex Casanovas: ‘El 22 de maig vam tenir una reunió amb responsables de l’Institut de les Arts Escèniques i de la Música espanyol i el secretari general del Ministeri de Cultura i ens van dir que miraven si el SEPE havia interpretat el reial decret o si ho havia fet perquè era una norma. Però nosaltres, mentrestant, estem parats des del 14 de març.’

Finalment, ahir, 27 de maig, el BOE va publicar unes modificacions i uns aclariments sobre el reial decret del 5 de maig. El text recull una part important de les reclamacions del sector, tot i que no ha cedit en la retroactivitat de les mesures. Tanmateix, la modificació ha de permetre a tots els artistes afectats per la covid-19 d’acollir-se a l’atur, amb l’única restricció de tenir vint dies treballats el 2019.

Segons el text publicat al BOE, no caldrà estar donat d’alta de la inactivitat voluntària, que era la condició que posava el SEPE i que obstruïa a la majoria d’afectats d’acollir-se a l’atur. Tampoc s’hauran d’aportar contractes ni documentació per a demostrar que s’han quedat sense feina per la covid-19; i es reconeix la intermitència en l’atur, de manera que els artistes podran fer actuacions i tornar a cobrar l’atur automàticament. Finalment, totes aquelles persones a les quals el SEPE els va denegar el subsidi, el podran tornar a demanar perquè se’ls concedeixi.

Per a Àlex Casanovas, tot i que el text final encara fa incompatible el subsidi amb altres ajuts i no conté la retroactivitat reivindicada, ‘en general és bo, perquè permet que tothom s’hi pugui acollir’.

Un estatut de l’artista per desenvolupar
Tanmateix, el problema de fons dels artistes no es resol desencallant el subsidi. Perquè la precarietat i les dificultats que tenen es mantenen.

Marga López diu: ‘La nostra és una professió de risc. Això que ens passa no ve d’ara, és un problema històric. I no ens passaria si tinguéssim desenvolupat l’estatut de l’artista, que es va aprovar al congrés dels diputats per unanimitat, però que es troba pendent de tramitació. L’estatut de l’artista ens ha de garantir una protecció específica, que reculli les especificitats de la nostra professió, que són ben diferents de treballar en una oficina quaranta hores setmanals. Espero que la pandèmia acceleri aquest tràmit.’

També opina igual Ramon Rodenas, en referència a l’estatut de l’artista: ‘Jo espere que la situació deixe al descobert les ferides del sector, perquè es veja que s’ha d’accelerar aquest procés. Perquè la situació ens condemna. Els teatres van ser els primers de tancar i seran els últims d’obrir. I hem de recordar que encara ens recuperem de la crisi anterior; que d’aquella crisi hi ha ferides que encara sagnen. Esperem que, per fi, vegen que o ens dediquen l’atenció necessària o ens deixen morir. Caldria que s’accelerés l’estatut de l’artista.’

Mentrestant, el col·lectiu de les arts escèniques també negocia els protocols de seguretat, tant del públic com dels mateixos artistes, tot i que les condicions de seguretat fan difícil la creació escènica. Així ho explica la Marga López: ‘Si els protocols de seguretat ens obliguen a mantenir dos metres de seguretat entre els actors o a posar-nos la màscara, les actuacions seran inviables i això voldrà dir continuar amb l’activitat aturada.’

El futur immediat el veuen negre. Diu Àlex Casanovas: ‘Tenim assumit que passarem dos anys molt dolents i que haurem de vigilar que no es rebaixin les condicions laborals que teníem fins ara. Perquè, si l’aforament només pot arribar a un terç del públic, com se’n sortiran les empreses i les companyies privades? Com els sortiran els comptes? Tornaran els monòlegs i potser només podrem veure obres de més de sis actors als teatres públics. Patim també perquè moltes empreses petites desapareguin i les grans acabin tocades, si els ajuts que reben són només en forma de préstec a retornar. Demanem que aquests préstecs siguin a fons perdut.’

Ramon Rodenas cita María Ángeles Fayos, presidenta de l’Associació Valenciana d’Empreses de Teatre i Circ, que fa pocs dies deia que, més que no reactivar el sector, calia ressuscitar-lo. En aquest sentit, Rodenas diu: ‘Molta gent no sobreviurà a aquesta crisi. Ja ho veiem. Per això creiem que els esforços s’han de centrar a aconseguir uns ajuts extraordinaris tant per a treballadors com per a les sales i les companyies, per mantenir l’estructura. Tot són interessos comuns. Necessitem fer múscul en el nostre sector.’

Els governs propis podrien fer més
Més enllà de les mesures espanyoles, els tres representants de les arts escèniques del país també pensen que els governs propis podrien fer més. Àlex Casanovas diu que la Generalitat de Catalunya no ha aportat cap partida extraordinària per a Cultura, sinó que de moment ha accelerat i redistribuït els ajuts i les partides que ja aportava.

Marga López considera que el govern balear ha tingut en tot moment una via de comunicació molt directa, que ha impulsat línies d’ajuts per a les empreses i ha promès que les actuacions no se suspendrien sinó que serien ajornades i recol·locades en el calendari, donant preferència als espectacles locals. ‘Però totes aquestes propostes no són executables d’una manera immediata. I, mentrestant, com sobrevivim els mesos que no podrem treballar?’

Ramon Rodenas reconeix que han tingut un diàleg fluid amb la Conselleria de Cultura i que els han escoltat, ‘però pensem que les propostes que fan són insuficients, que cal fer més. El pla Reactivem està molt bé, però no és suficient, perquè una companyia que treballe una setmana després de sis mesos sense activitat no se’n sortirà. Per això, si ens priven de fer la nostra feina, creiem que ens han d’ajudar. No diem que no facen res, però no n’hi ha prou. Diuen que dotaran de més pressupost la partida del 2021, però potser aleshores ja haurem mort tots.’

I proposa: ‘S’haurien d’activar mecanismes per a fer teatre al carrer, ara que ve l’estiu. Per exemple, construir un escenari a la plaça de València on les companyies poguessen actuar i l’espai fos gestionat pels teatres privats. S’ha d’activar el sector perquè la gent perda la por i, d’aquesta manera, reconduir el públic progressivament cap a dins les sales. Diria que la gent ha creat un estigma contra el teatre. Potser no n’és conscient, però té por de les concentracions en espais tancats. Per això fer cultura al carrer pot ser una manera d’anar recuperant el públic.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.