Les altres epidèmies - Alcohol
Foto: Agència SINC

Lucía Hipólito. 5.000 de cada 100.000 persones. Aquesta és la incidència de consumidors de risc d’alcohol a Espanya. És cert que no és comparable amb les dades de COVID-19 que aborden nous casos en cada estadística, però ara que vivim més acostumats a dades poblacionals, aquesta no ens pot deixar indiferents. Encara és més preocupant si afegim que a Espanya l’alcohol va ser el cinquè factor de risc de mort en 2017. En altres paraules, 31.586 persones podien no haver mort si eliminàrem el consum d’alcohol.

Parlar de consum d’alcohol i d’alcoholisme en la nostra cultura és encara un tema complicat d’abordar. Consumir alcohol no té per què ser un risc, no obstant això, la nostra societat porta aquest missatge a l’extrem i fins i tot el seu consum en grans quantitats es troba normalitzat com a part de l’oci. De fet, la percepció de risc de consum d’alcohol episòdic en grans quantitats (tipus afartada o botelló) és molt baix i la majoria de la gent no ho percep com a conducta de risc (Vegeu enquesta EDADES 2017 i 2019. Pla Nacional sobre Drogues). A més, el confinament ens ha demostrat que oci i beure alcohol van de la mà. En absència d’oci i contacte social la majoria de persones d’entre 18 i 25 anys van deixar de consumir alcohol. D’altra banda, parlar d’addicció a l’alcohol, alcoholisme o trastorn de consum d’alcohol ja és més greu. No podem negar que existeix un estigma associat a aquests conceptes i que quan parlem d’alcoholisme ens ve a la ment la imatge d’un borratxo al carrer, estereotip bastant allunyat de les moltes realitats de l’addicció a l’alcohol. Aquest és potser un dels problemes més importants que sorgeixen quan ens enfrontem a l’alcoholisme. L’estigma associat impedeix parlar obertament d’això i fins i tot pot arribar a subestimar l’impacte del trastorn de consum d’alcohol en la població. De fet, comencem a registrar dades de consum de risc a Espanya a partir de l’any 2009. Fins llavors, les enquestes nacionals només recollien dades generals de consum. L’estigma també impedeix qüestionar els hàbits de consum per a detectar precoçment el risc, la qual cosa es tradueix en un menor accés a tractament especialitzat i un agreujament de la malaltia. De fet, l’estigma contribueix a l’agreujament de la malaltia de manera individual, ja que l’individu amb problemes de consum d’alcohol, etiquetat com a alcohòlic, es veu abocat a l’aïllament social i al consum compulsiu d’alcohol.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Lucía Hipólito. Professora titular del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.