L’endemà continuen els interrogants

Passarà molt de temps abans no oblidem el dia d’ahir. Els que som afeccionats a la ciència-ficció ja ho havíem viscut d’alguna manera… en la imaginació. Però la realitat va ser més crua que no havíem pensat. Vam ser conscients fins a quin punt l’electricitat i la tecnologia subsegüent ens han fet dependents. Ahir vam recuperar adminicles que ja són història, però ens van permetre de seguir què passava. Els vells transistors ens van mantenir lligats a la realitat i ens van ajudar a no sentir-nos tan sols en un món en què la comunicació s’ha convertit en una necessitat vital.

Un dels molts aspectes, més enllà dels fantasmes estrictament personals, que ens van preocupar ahir va ser saber quina repercussió tenia tot plegat en el nostre rerefons materialment vital, l’economia, i com podia incidir en el nostre present i el nostre futur. Fàbriques, trens, mobilitat a la ciutat i fora, restaurants, botigues, mòbils… tot estava a les fosques i aturat, perquè faltava la sang de l’artificial cos social que hem creat. És la nostra forma primigènia de vida i, si n’estem mancats, l’edifici –construït amb l’esforç de moltes generacions– s’enfonsa malgrat la incredulitat col·lectiva, quan prenem consciència de la vulnerabilitat en cas de fenòmens externs a la nostra individualitat.

No sabem què va passar i això ens deixa una angoixa que no sempre manifestarem, però que mantindrem a dins com una realitat possible i temible, perquè ens havien assegurat i havíem cregut que un aïllament com aquest era impossible. I crec que això, aquesta por que no ens abandonarà durant molt temps, és la part més dura i essencial de l’experiència d’ahir. De causes, no explicades, pot haver-n’hi moltes i aquest ventall de possibilitats afegeix un gram d’angoixa a una població que se sent una mica més vulnerable, cosa que no semblava una realitat possible. Recordem com ens va fer riure públicament, fa poques setmanes, saber que els nòrdics repartien lots de supervivència entre la població. Riuríem encara?

Però entrem en allò que sempre es demana, quan apareix un “cigne negre” com el d’ahir, als qui seguim l’economia. He de dir que m’ha sorprès de constatar que aquest matí, a primera hora, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, estimava, en un primer avançament de les pèrdues de l’apagada a tot l’estat espanyol, un cost d’una dècima del PIB, és a dir, si fa no fa 1.600 milions d’euros. O que, per una altra banda, es comentava que la xifra seria d’uns 2.000 milions d’euros, en una primera estimació feta pels analistes de Bloomberg Economics. O que Lorenzo Amor, president de la federació espanyola d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), deia: “En una primera aproximació, estimem unes pèrdues de 1.300 milions d’euros entre els autònoms, amb una especial incidència en comerç i hoteleria.”

Sincerament, penso que és molt aviat i agosarat valorar les pèrdues sofertes. El sol fet que moltes indústries deixessin de funcionar i molts comerços haguessin de tancar tindrà un impacte en el PIB que no es podrà valorar fins d’ací a uns quants dies. Ara com ara, solament cadascun dels afectats sap quant ha perdut. La SEAT ho sap, les empreses de la petroquímica tarragonina, també, i cada un dels restaurants, botigues o paradistes que van haver de tancar, segur que ja ha fet els seus càlculs i sap què hi ha perdut. El cost global, directe i indirecte, serà molt més complicat d’escatir.

A Catalunya podríem fer una estimació de màxims per un mètode que em sembla banal, però acceptable atesa la urgència. Segons el PIB català, podem arribar a la conclusió que cada dia produïm uns 864 milions d’euros entre tots (317.000 milions l’any 2024). Tenint en compte que l’aturada va ser de mig dia, podríem apuntar a una xifra màxima de 432 milions, que es devia repartir d’una manera molt asimètrica, segons les fonts productives i la dependència elèctrica de cadascú. Aquesta xifra teòrica que em surt no s’allunya gaire de la part proporcional (un 20% del PIB estatal, aproximadament) que han estimat per a tot l’estat la CEOE o Bloomberg, que a Catalunya equivaldria a un interval entre 320 milions a 400 milions, respectivament.

Algunes institucions catalanes també hi han dit la seva. La PIMEC, per exemple, calcula que la tallada elèctrica a Catalunya ha causat unes pèrdues estimades en 900 milions d’euros, entre la manca d’activitat i els costs indirectes. És una xifra que sembla alta, segons tot això que hem vist fins ara, però tot seguit la nota comenta que l’Observatori de la PIME de Catalunya ha començat una enquesta qualitativa per analitzar la magnitud de l’apagada elèctrica per sectors i territoris. L’objectiu és doble: avaluar els danys concrets –com pèrdues de producte, repercussions logístiques, interrupcions de servei i danys materials– i detectar vulnerabilitats i bones pràctiques per formular propostes de prevenció i resposta en cas de possibles apagades futures.

La CECOT quantifica els danys i, després d’afirmar que l’apagada ha afectat el 96% dels  associats, diu: “L’abast de l’impacte i les conseqüències difereixen segons variables com el sector, l’activitat principal o el territori on hi ha el centre productiu.” Malgrat que el servei de subministrament elèctric és quasi restablert al 100%, un gruix important d’empreses no han pogut reprendre l’activitat amb normalitat durant la primera hora d’avui. La quantificació de les pèrdues per sectors, segons l’enquesta que han fet, a la indústria són les més altes, amb un 26% d’associats que les col·loquen entre 5.000 i 20.000 euros; i la construcció, que en aquest marge són el 21% d’empreses. Comerç i hoteleria, al costat de la resta de serveis, un 78% i un 60%, les valoren en menys de 5.000 euros.

Comertia també ha fet una nota en què agraeix l’actitud professional dels treballadors i el comportament cívic de tota la societat en aquesta situació de crisi. “No s’ha produït cap sinistre per robatori o vandalisme als nostres establiments. Tothom ha pogut obrir avui, tot i que malauradament encara no funcionem amb normalitat”, diuen. Tampoc no quantifica pèrdues, però constata un impacte directe de l’apagada general elèctrica en vendes, clients, equips i sistemes informàtics. També en minves significatives o malbaratament de producte fresc, refrigerat o congelat per falta de temperatura de conservació.

Hi insisteixo: més enllà de les xifres, penso que l’apagada ens deixa un ensenyament molt clar, la fragilitat d’una economia altament digitalitzada i connectada. Depenem absolutament de l’electricitat, no solament per a produir o moure’ns, sinó també per a pagar, informar, comunicar-nos i acomplir fins i tot les funcions més bàsiques del dia a dia. Quan el sistema falla, l’economia trontolla. Potser per això l’apagada d’ahir hauria de fer-nos reflexionar seriosament. Perquè, en aquest dilluns sense llum, sense xarxa i sense dades, tots vam ser testimonis del cost que té que el món del nostre voltant s’aturi unes quantes hores. Serà una lliçó que sabrem aprofitar?