Andorra refusa de reduir els anys de residència per accedir a la nacionalitat i reforça els requisits lingüístics

El Consell General ha aprovat la reforma de la llei de la nacionalitat amb els vots favorables de la majoria de Demòcrates i Ciutadans Compromesos i el suport d’Andorra Endavant. En canvi, el Partit Socialdemòcrata i Concòrdia hi han votat en contra perquè consideren que el text manté un model massa restrictiu i desaprofita l’oportunitat de facilitar la integració dels residents.

La reforma manté els vint anys de residència necessaris per a obtenir la nacionalitat andorrana i refusa, per tant, la proposta del PS de rebaixar aquest termini a deu anys, tal com recomana el Consell d’Europa. Durant el debat parlamentari, el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, ha justificat la decisió assegurant que Andorra no podia “seguir sempre a cegues allò que diuen els organismes internacionals” i ha defensat que aquestes recomanacions s’havien d’adaptar a la realitat del país.

Jordana també ha argumentat que, en un context de “mobilitat demogràfica accelerada”, calia mantenir els criteris actuals perquè “la nacionalitat no es redueix a una mera residència al país”, sinó que havia de combinar “un dret i un mèrit”. Segons la majoria, la reforma permet de “posar més rigor” i evitar “efectes no desitjats”.

El text aprovat incorpora també nous requisits lingüístics vinculats al català. Els residents d’un any hauran d’acreditar-ne un nivell A1 i els residents de tres anys hauran de demostrar que tenen el nivell A2. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat que la reforma pretenia de “protegir la identitat a través de la llengua i la cultura” i adaptar la legislació a noves realitats socials.

La reforma introdueix alguns elements de flexibilització administrativa. Per exemple, els vint anys de residència exigits ja no hauran de ser consecutius, sinó que es podran acumular en períodes interromputs. També es flexibilitzen alguns requisits d’escolarització i s’amplien terminis relacionats amb la renúncia a la nacionalitat d’origen.

Andorra Endavant també ha donat suport a la reforma, tot i considerar-la insuficient. En canvi, el PS i Concòrdia han criticat que el text consolidava un model massa restrictiu i allunyat d’un enfocament integrador. La presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, ha advertit que cada vegada hi havia més residents que “tenen la sensació que no compten per a res” i ha defensat que “la nacionalitat és un dret, no un privilegi”. També ha lamentat que la majoria hagués refusat d’obrir el debat sobre la doble nacionalitat o sobre la reducció dels anys de residència.

A Concòrdia, Jordi Casadevall ha considerat que la reforma “s’allunya de l’esperit d’integració que ha caracteritzat històricament Andorra” i ha denunciat que el nou text reforçava una visió “més rígida” i “més formalista” de l’arrelament al país. La llei s’ha aprovat finalment amb dinou vots a favor i vuit en contra.