L’independentisme gal·lès i escocès, pendent del recompte electoral

Els col·legis electorals ja han tancat a Escòcia i Gal·les després d’una jornada decisiva per al futur polític de totes dues nacions. Amb l’escrutini pendent de començar, els partits independentistes esperen ara un recompte que pot marcar un punt d’inflexió en les aspiracions sobiranistes. Els primers resultats no arribaran fins al matí; el recompte començarà a les 9.00.

A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), encapçalat per John Swinney, confia a mantenir-se com a primera força i obtenir prou suport parlamentari per a tornar a centrar l’atenció en un nou referèndum d’independència. La direcció del partit ja ha anunciat que, si revalida una majoria sobiranista al parlament de Holyrood, amb el suport eventual dels Verds, reclamarà formalment a Westminster l’autorització per a convocar una nova consulta.

Aquestes eleccions són les primeres després de la sentència del Tribunal Suprem britànic del 2022, que va establir que el parlament escocès no tenia competències per a convocar un referèndum sense l’aval de Londres. Això ha obligat l’SNP a reformular l’estratègia i convertir aquestes eleccions en una batalla pel mandat democràtic més que no pas optar per la via jurídica immediata.

Mentrestant, a Gal·les, l’atenció recau en el Plaid Cymru, encapçalat per Rhun ap Iorwerth, que per primera vegada podria encapçalar el govern i posar fi a dècades d’hegemonia laborista. Tot i que el partit no proposa un referèndum immediat, defensa una estratègia gradual cap a la independència basada en una convenció constitucional i en l’ampliació del suport social al sobiranisme durant aquest eventual primer mandat.

Les enquestes publicades aquests darrers dies dibuixaven un panorama molt obert. A Escòcia, l’SNP apareixia clarament al capdavant, però sense garanties de majoria absoluta. A Gal·les, en canvi, el Plaid Cymru competia aferrissadament amb el Reform UK de l’ultradretà Nigel Farage, que continua capitalitzant el vot unionista. En aquest cas seran clau els acords postelectorals. El Plaid Cymru té més potencials aliats i és previsible que hi hagi una majoria parlamentària amb laboristes i Verds.

La jornada electoral també s’ha seguit amb molta atenció a Anglaterra, on avui s’han renovat milers de regidors municipals i sis batllies. Tot i tractar-se formalment d’eleccions locals, molts analistes les interpreten com un termòmetre de la política britànica i especialment de l’auge de l’extrema dreta anglesa del Reform UK, que actualment encapçala les enquestes de les eleccions britàniques del 2029.

Ara totes les mirades s’adrecen al recompte. Si els partits independentistes consoliden posicions o aconsegueixen de governar, la pressió sobre Londres augmentarà considerablement. Si fracassen, tant l’SNP com el Plaid Cymru hauran de reformular l’estratègia. Sigui com vulgui, el resultat d’aquestes eleccions pot alterar profundament l’equilibri polític intern del Regne Unit.