Si el 27-S va servir per a certificar la majoria social i institucional en favor de la independència de Catalunya, l’onzena legislatura del Parlament de Catalunya ha de servir per a fer efectiu aquest mandat democràtic establert a les urnes. I això situa la cambra parlamentària en el centre de l’activitat política del procés d’independència. Els fulls de ruta de Junts pel Sí i de la CUP posen molt d’èmfasi en l’activitat parlamentària amb el desplegament de lleis, plans de xoc, estructures d’estat, etc. Aquesta activitat central del parlament serà vigilada de prop per fiscals i advocats de l’estat –amb tentacles a la societat civil–, que miraran d’impedir qualsevol avenç del procés d’independència, es faci on es faci.

L’estratègia de blocatge judicial de l’estat espanyol –ja anunciada pels seus governants– i l’obstruccionisme que poden intentar els grups parlamentaris unionistes fan que la cambra hagi de ser governada per diputats experimentats i que la mesa sigui dominada pels grups independentistes. En principi, aquesta majoria absoluta a la mesa del parlament és garantida, tret que la CUP decideixi de votar amb la resta de grups un altre candidat a la presidència que no sigui el de Junts pel Sí.

La mesa té la responsabilitat d’ordenar el debat parlamentari, el calendari de les sessions i la tramitació de lleis, mocions, etc. També pot prendre la iniciativa davant dels tribunals en defensa de la cambra i dels seus representants, a la vegada que té la responsabilitat judicial que es pugui desprendre de la seva activitat.

D’acord amb els resultats electorals, Junts pel Sí té garantits un vice-president i dos secretaris, i només podria perdre la presidència si hi hagués un pacte entre la resta de grups –inclosa la CUP–, que haurien de votar tots un altre candidat. El nom que més sona per a presidir la cambra és el de la republicana Anna Simó, que té l’experiència dels últims tres anys com a vice-presidenta primera al costat de Núria de Gispert. Simó necessita el suport de dos diputats de la CUP (una situació calcada a la de Mas per a la investidura).

Arrimadas reivindica el seu pes
Ahir la diputada de Ciutadans i cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va reivindicar una vice-presidència de la cambra per al seu grup. ‘Esperem tenir la representació que ens toca per nombre de diputats. Som els líders de l’oposició i la segona força més votada; hem de tenir una representació adient’, va dir. Tanmateix, va reconèixer que encara no havia negociat aquesta representació a la mesa amb cap altre grup. Ciutadans ha d’entendre’s amb més grups –PSC o PP– per aconseguir la vice-presidència. Arrimadas diu que potser també reivindicaran un secretari a la mesa. El quart secretari recaurà en el PSC i caldrà veure si el PP no en reivindica un que hauria de cedir Ciutadans.

Sistema d’elecció
Per a l’elecció de la mesa, es fan tres votacions: presidència, vice-presidències i secretaris. Els diputats tan sols poden escriure un nom a la papereta de vot. El candidat a la presidència més votat és elegit. Els dos candidats a la vice-presidència més votats són els escollits. I els quatre candidats a la secretaria més votats, també. Això fa que Junts pel Sí s’asseguri una vice-presidència i dos secretaris de la mesa. Si hi ha acord amb la CUP, la suma dels dos grups independentistes s’assegura la majoria absoluta de la mesa amb la presidència, una vice-presidència i dues secretaries (4 de 7).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb