30.04.2020 - 21:50
D’entrada, un avís per a navegants. L’Institut d’Estatística espanyol (INE) ha explicat les dificultats del càlcul sobre la marxa de l’economia en el primer trimestre després d’haver-se vist sacsejada a mitjan març pel tancament pràctic de tota l’activitat. ‘Les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques durant la segona quinzena del mes de març poden haver tingut sobre la qualitat i disponibilitat de moltes fonts de dades que es fan servir en la compilació dels comptes i la dificultat inherent al mesurament estatístic d’un canvi de conjuntura de tal magnitud, fan preveure que les futures revisions dels resultats avui publicats puguin ser d’una magnitud més gran que l’habitual.’ És a dir, l’INE adverteix que és probable que el ritme de caiguda del primer trimestre a l’estat espanyol hagi superat el 21% anualitzat que presenta en les dades d’avui, enfront gairebé el 16% de la zona euro. Per això, els comentaris que adjunta a la nota de premsa són pocs i menys il·lustratius que no és habitual. A partir d’aquí, doncs, cal agafar amb agulles tot el que es diu. I com passava amb l’EPA, fins al segon trimestre no tindrem una idea més clara de què passa en la realitat.
La dada més espectacular és la davallada del consum de les famílies en aquest període, que estima en un 7,5% intertrimestral, que equival a un 30% anualitzat. El fre ha estat total, doncs, en la partida clau del PIB. També la inversió cau de manera brutal, amb un ritme anualitzat del 23%, especialment pel que fa a l’habitatge, que ho fa en el 35%. És la fotografia d’una economia que s’ha aturat, com no havia passat mai, per culpa d’un fenomen aliè, la Covid-19. Fins i tot, les exportacions, que havien estat el motor els últims anys, baixen a un ritme del 33% anualitzat i no empitjoren la balança exterior perquè les importacions han caigut al mateix ritme. Segon aspecte a tenir en compte: la paràlisi per causa del factor aliè esmentat ha estat global.
Des del punt de vista de l’oferta, les dades per sectors mostren que l’afectació –tot i ser negativa en cadascun dels sectors– ha estat molt diferent en termes d’intensitat. És lògic que el comerç, el transport i l’hostaleria vagin al capdavant de la caiguda, amb un ritme del 43% anualitzat, només superat per les activitats artístiques, recreatives i altres serveis, amb un 45%, sempre en termes anualitzats. En canvi, la indústria manufacturera ‘només’ cau un 13%, i la construcció s’enlaira fins al 25%. L’únic sector que creix –un 8% anualitzat– és el de la sanitat, l’educació i l’administració pública, estirat per tot allò referent a la salut. Recordem que totes les xifres que exposo són intertrimestrals anualitzades, és a dir, que el percentatge que dono seria la caiguda anual si la resta de trimestres fossin com el primer.
L’apartat de llocs de treball a temps complet –un dels aspectes més complicats d’estimar, com avisa l’INE— baixa entre el 2% i el 3% sobre el mateix període de l’any passat, i hi destaquen per sobre de tots les activitats immobiliàries, on els assalariats cauen més del 13%. Aquest és un fet fins a cert punt lògic, atès el creixement desmesurat que havia tingut aquesta activitat els darrers temps. De totes maneres, l’INE adverteix, en aquest cas concret, que ‘els llocs de treball equivalents es veuen afectats tant per la variació de les hores treballades com de la jornada mitjana, per la qual cosa la seva interpretació en aquesta situació excepcional resulta menys directa’. Per tant, les xifres poden canviar més que la resta de dades en la revisió que s’haurà de fer el segon trimestre.
Malauradament, l’INE no dóna les dades corresponents a les diferents comunitats autònomes, fet per altra banda habitual en el primer trimestre de l’any. A Catalunya, el vice-president del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha estimat que la caiguda del PIB el 2020 se situarà entre el 7,6% i el 8,8%, segons la incidència que finalment tingui la política econòmica aplicada, amb una recuperació superior al 5% el 2021. De totes maneres, Aragonès ha advertit: ‘En un moment d’extrema incertesa, aquest escenari macroeconòmic està sotmès a riscs a la baixa, tant el 2020 com el 2021, que poden fer que pròximes revisions de l’escenari macroeconòmic de Catalunya s’allunyin de les actuals previsions. La incertesa és causada pels interrogants que existeixen sobre l’evolució futura de la pandèmia, l’eficàcia de les actuacions de les autoritats fiscals i monetàries i el grau de mobilitat internacional de béns i persones.’ És a dir, que també deixa a l’aire quina pot haver estat la davallada real aquest primer trimestre a Catalunya i també el grau de fiabilitat de les seves estimacions per a enguany.
Molt preocupants són també les previsions que ha fet sobre el mercat de treball català, que apunten a una caiguda de l’ocupació el 2020 del 6,6%. Aquesta caiguda és inferior a la pronosticada pel PIB, com a resultat principalment dels mecanismes d’ajustament temporal de l’ocupació que permeten de mantenir el vincle entre empreses i treballadors (com els ERTO), i implicaria una destrucció neta de 226.800 llocs de treball. Segons que ha explicat, ‘aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un creixement de la població activa al voltant del 0,3%, propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 17,1%’. La taxa, si s’acaba complint, seria molt dura i ens tornaria de cop a la que teníem l’any 2015.
En definitiva, són unes dades molt negatives, com correspon al que ja havíem pogut suposar davant l’aturada general de l’activitat de les darreres setmanes. La pitjor cosa, com ha advertit, és que poden ser més dolentes encara si falla algun dels supòsits en què es basa a l’hora de fer l’estimació. L’únic punt positiu en tot el que ha dit el vice-president és que la recuperació del 2021 serà important, no tant com per a recuperar tot allò perdut enguany, però, a diferència de la passada crisi, serà molt més ràpida. En última instància i atesa l’amplitud de la crisi, quedem en mans d’Europa, en primer lloc, i de les autoritats de l’estat espanyol, seguidament.
Precisament, aquesta tarda, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha comentat en la compareixença de premsa posterior a la decisió de mantenir tipus els tipus d’interès, que la zona euro s’enfrontava a una recessió que podia anar del 5% al 12% del PIB l’any 2020. ‘Aquesta és una recessió sense precedents en temps de pau’, ha dit. Com a fet més interessant, tenim l’oferiment que ha fet als bancs europeus de donar-los a un tipus encara més baix tots els diners que necessitin, per tal que el puguin fer arribar a empreses i famílies. ‘Hi ha tres bilions d’euros a la seva disposició a tipus negatius’, ha dit. També ha reiterat que el BCE estava disposat a comprar tot el deute que calgués als estats, per a evitar l’especulació i que no pugessin les primes de risc. Sembla que el BCE té bones intencions i això és clau en aquests moments. Veurem com les aprofiten les autoritats de Madrid, per tal de minimitzar els danys a les empreses i les famílies.
