27.02.2023 - 19:57
|
Actualització: 28.02.2023 - 10:18
Laura Borràs feia molt de temps que tenia al pap tot això que ha deixat anar avui a la sala civil i penal del TSJC en el judici en què li demanen sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. No n’havia volgut parlar gaire en entrevistes, i avui, a les acaballes d’un judici en què ha escoltat les incriminacions directes que han fet els altres acusats després d’un pacte evident amb la fiscalia, especialment Isaías Herrero, i després de les declaracions molt dures de testimonis de càrrec com els ex-responsables d’administració de la ILC Assumpta Pagespetit i Roger Espar, Borràs hi ha dit la seva. Ha respost a tothom, perquè ha estat un judici de tots contra ella. I, tot i que les raons que ha exposat han retrunyit a la sala, han estat incompletes perquè no ha donat continuïtat a la intensa prova pericial del matí que qüestionava la validesa dels correus que durant tot aquest temps l’han incriminat. Borràs no n’ha dit ni una paraula i ha fonamentat tota l’exposició a negar les acusacions, a mirar de capgirar-les.
L’objectiu principal de les seves declaracions esmolades i precises contra cada argument incriminatori que va haver d’escoltar la setmana passada ha estat Assumpta Pagespetit. L’ex-responsable d’administració de la institució va fer una declaració molt dura contra Borràs, que acusà d’haver passat per alt els advertiments que tant ella com les interventores delegades de la Generalitat li havien fet sobre el risc de fragmentació de contractes que hi havia en les adjudicacions a dit a Herrero.
“Ella és una funcionària molt minuciosa i exigent que oferia totes les garanties per fer la seva feina”, ha dit Borràs de Pagespetit. “Era molt rigorosa, inflexible i que estava al dia de tot, molt insistent en tots els aspectes. Ella em va endinsar en tot allò relatiu a la contractació menor, que és l’únic tipus de contractació que es fa a la ILC.” Isabel Elbal li ha demanat qui decidia la manera de tramitar els projectes i els contractes, i Borràs ha respost: “Ella [Assumpta Pagespetit] em va explicar la llei de contractació i els mecanismes pels quals funciona la contractació menor; el límit del divuit mil euros; que hi ha una intervenció delegada de la Generalitat que ens fa una autorització de pagament… I ella era qui elaborava els expedients, i quan ho fa ella vol dir que l’expedient és de deu.”
—En tot moment va seguir les indicacions que us donava? —li ha demanat Elbal.
—Sempre.
—Pagespetit sabia que sempre intervenia Isaías en aquells projectes?
—Sí, perquè li vaig dir que era una feina de programació i de creació artística digital i que ell treballava amb una altra gent i unes altres cooperatives. Ella deia que no hi havia cap problema a facturar amb les cooperatives. Pagespetit ho sabia, va donar-hi el vist-i-plau i va fer cadascun dels tràmits necessaris.
Isabel Elbal la convidava amb les seves preguntes a desactivar les acusacions de l’ex-responsable d’administració. “Pagespetit va advertir-vos que hi podia haver cap incompliment sobre les contractacions que fèieu?” “No”, ha respost. “Perquè no s’incomplia res” En la seva declaració, Pagespetit va explicar que la molestava molt veure que tots els pressuposts per als contractes els presentava Isaías Herrero, que això contravenia les normes de funcionament, i que va demanar a Herrero que deixés d’enviar-los-hi a ella i que els passés a Borràs. L’ex-directora de la ILC ha dit avui que ella va fer de mitjancera entre Herrero i Pagespetit, perquè “Herrero perdia la paciència pel caràcter de Pagespetit, perquè era molt minuciosa, i em va dir en una ocasió: ‘No parlem el mateix llenguatge.’”
Borràs ha posat l’èmfasi en el fet que tot passava per les mans de Pagespetit, primer, i per Roger Espar, que la va substituir quan va estar deu mesos de baixa, entre el 2014 i el 2015. Espar va ser investigat durant la instrucció, fins que va acabar declarant contra Borràs. I Pagespetit ha estat el principal testimoni de càrrec. Elbal ha preguntat a Borràs com és que Pagespetit no va aturar cap contracte, tenint en compte que tots passaven per ella. “No puc respondre per altres persones quan s’està sotmès a un procés judicial. Entenc que es vulgui treure responsabilitat del damunt, però era una persona molt responsable.”
L’ex-administradora també va declarar en el judici que no solament havia advertit Borràs que no es podien continuar fent els contractes d’aquella manera, sinó que va fer-la anar a una reunió amb el cap de contractació del Departament de Cultura, Joan Muñoz, i, posteriorment, amb la interventora de la Generalitat perquè, segons va testificar, li piquessin el crostó. Però tant Borràs avui com Muñoz mateix quan va declarar la setmana passada han explicat que la reunió, a començament del 2014, fou breu i cordial per a informar-se sobre el funcionament del procés de contractació.
La reunió amb la interventora fou posterior, i segons que ha explicat Borràs avui a petició seva per a exposar i explicar les al·legacions que havia fet sobre un informe de la intervenció d’aquell mateix any en relació a possibles irregularitats en la contractació feta el 2013, per una possible fragmentació. Borràs ha declarat que van presentar unes al·legacions a aquell informe i que la interventora Blanca de Gispert les va acceptar. “Eren unes deficiències lleus, les vam explicar, van acceptar les al·legacions i la fiscalització va ser favorable.” El fet, però, és que en aquell informe de De Gispert es van acceptar una part de les al·legacions, però no pas sobre la majoria dels contractes que s’havien fet, sobre els quals mantenia les recomanacions per a evitar el risc de fragmentació, sinó sobre una part.
El desengany amb Herrero
Laura Borràs mirava de desactivar la testifical de Pagespetit i de Roger Espar, de qui ha dit que no li va discutir res sobre contractació i que va fer una feina impecable. Però l’altre gruix de la seva declaració l’ha dedicat a desmuntar la declaració incriminatòria d’Isaías Herrero, que fins una setmana abans de començar el judici havia preparat conjuntament la defensa amb ella i amb el tercer coacusat, Andreu Pujol. “M’ha dolgut veure com en el seu nivell de degradació s’ha presentat com un mer informàtic, tot i que era un creador digital de primer nivell.” Perquè ha justificat per la seva gran expertesa que pensés en ell per a encarregar-li el gran projecte que tenia pensat per al portal de les lletres catalanes quan Ferran Mascarell li va proposar de dirigir la ILC.
Ha explicat que van parlar amb Mascarell de la dificultat, per temps i per pressupost, d’encarregar el projecte al CTTI, i que van decidir que ho havia de fer algú extern que ho fes amb excel·lència i a un preu més ajustat. I que la relació va funcionar fins que entre el 2016 i el 2017 va anar tenint problemes amb ell, perquè li costava de contactar-hi: “Hi havia desaparicions, silencis, llacunes… Desapareixia i no donava explicacions i em preocupava perquè no era propi d’ell. Va ser una època angoixant”, ha relatat. Fins que ell li va explicar que tenia problemes mèdics, que tenia depressió i rebia tractament psiquiàtric. Però més tard ella va comprovar que el motiu real era la seva addicció a les drogues, i va deixar de confiar en ell. El gener del 2017 li va fer el darrer encàrrec, la web de l’Any Bertrana, i a final d’aquell any encara li trucava amb insistència perquè presentés la factura corresponent, perquè no ho havia fet.
La bossa voluminosa de Borràs
De fet, Borràs ha aprofitat per a afirmar que ella mai no va fer cap factura ni pressupost, per a mirar de desmarcar-se de l’acusació de falsedat documental, que és la que implica anys de presó. I en la darrera part de la seva declaració ha provat de fer un tomb que Jesús María Barrientos ha aturat. Perquè Borràs duia una bossa molt voluminosa que tenia a terra, arran seu, mentre declarava. I mentre denunciava la persecució de què ha estat víctima durant els anys d’instrucció en què ha estat investigada per malversació, “amb l’objectiu de vincular-me amb la corrupció”, i mentre defensava que tota la feina encarregada es va fer, es va fer bé i a un preu molt ajustat, anava traient d’aquella bossa un plec molt gruixut de papers.
Era un esborrany d’un informe pericial que va encarregar la defensa d’Isaías Herrero i que van pagar a tres parts iguals els tres acusats. Ella va pagar 1.800 euros. Aquesta pericial demostrava que no hi va haver malversació, i la defensa exercida per Marina Roig no la va acabar incorporant a la causa. “Vam treballar conjuntament per demostrar que s’havia fet tota la feina, que cada contracte tenia un objecte diferent i que es va fer. Per això vam demanar aquest peritatge. El pagament que vaig fer era per fer aquest peritatge que l’advocada d’Herrero ens va dir que es presentaria els dies previs al judici”, ha explicat Borràs.
Elbal ha demanat que es pogués incorporar en aquell moment a la causa, però Barrientos li ha respost que el moment processal per fer-ho era en les qüestions prèvies del judici. VilaWeb ha pogut consultar aquesta pericial exhibida per Borràs i, efectivament, és un esborrany que desmunta fil per randa tota possible acusació de malversació, perquè constata que tota la feina adjudicada es va fer correctament. Però hi manquen parts que, segons la defensa de Borràs, desmuntarien també l’acusació sobre el fraccionament dels contractes que fa la fiscalia.
Amb aquest gest final ha acabat la seva declaració, en què ha cridat l’atenció l’absència de cap referència als coneguts correus entre ella i Isaías Herrero amb les instruccions per fer els contractes menors per a poder adjudicar-li finalment a ell tots els projectes. Com si tota la sessió del matí amb els pèrits informàtics suggerint que aquestes proves podien haver estat manipulades quedés desconnectada de la sessió de la tarda. En tot cas, Gonzalo Boye ha acabat dient que impugnen tota la part de la prova documental aportada per la fiscalia.
Dimecres, darrera jornada del judici. Se sabrà finalment quines són les peticions finals de condemna que fa la fiscalia, i fins a quin punt es fa visible el pacte amb Isaías Herrero, i a canvi de què es va fer aquest tomb de darrera hora.
