Aquests últims mesos, arran de la repressió de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra l’independentisme i el referèndum del primer d’octubre, molts ciutadans han rebut denúncies per delictes d’odi contra aquests cossos policíacs. Per exemple: els vuit professors de la Seu d’Urgell i els nou de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca, els diversos detinguts per comentaris a les xarxes socials, la causa contra l’actor Eduard Biosca i la causa general a Reus contra regidors indepedentistes, bombers i veïns de la ciutat.

En aquests casos –alguns dels quals ja s’han arxivat– la policia espanyola i la Guàrdia Civil han utilitzat el delicte d’odi per presentar querelles contra crítiques a les seves accions. Tot i que el delicte d’odi és previst a l’article 510 del codi penal espanyol per protegir col·lectius vulnerables, hi han recorregut com a arma repressiva contra l’independentisme.

Ara, però, l’Audiència de Barcelona ha establert un precedent: la policia espanyola i la Guàrdia Civil no poden considerar-se víctimes potencials d’un delicte d’odi. Ho diu la secció sisena en una interlocutòria publicada el 12 de desembre i que ha passat desapercebuda aquests dies. Ho ha fet notar el bufet d’advocats de Benet Salellas, que destaca que l’Audiència cita jurisprudència de dues sentències recents del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Concretament, la interlocutòria diu: ‘Els cossos policíacs no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessiti protecció especial sota el paraigua del discurs de l’odi. Al contrari, és una institució pública que, com altres de la seva classe, ha de tenir un grau més gran de tolerància davant quatre paraules ofensives.’

També assenyala la contradicció entre la preeminència que el TEDH i el Tribunal Constitucional espanyol donen a la llibertat d’expressió i el fet que els cossos policíacs es puguin considerar objectes del ‘discurs de l’odi’. En aquest sentit, indica que la llibertat d’expressió pot veure’s ‘desmotivada’ si no es protegeix la crítica. ‘No qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser tributari de la protecció que li dispensa la prohibició del denominat “discurs de l’odi”, que ha de circumscriure’s als col·lectius vulnerables i històricament discriminats en el context concret en què s’emeti el discurs’, conclou.

El precedent del TSJC

Aquest mes de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir de no admetre una querella contra el diputat d’ERC Ferran Civit per uns piulets en què instava a fer fora els policies espanyols i els guàrdies civils que s’allotjaven en hotels de Catalunya per impedir l’1-O. El tribunal va dir que el delicte d’odi només es podia aplicar contra aquells que incitaven a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas contra els qui criticaven o amenaçaven els cossos policials.

El TSJC va liquidar la querella de manera contundent: ‘No constitueix un delicte d’odi qualsevol expressió d’hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l’ordre públic. […] La conseqüència és que el discurs d’odi o hostilitat contra l’autoritat o contra els agents de l’autoritat no pot ser sancionat amb l’article 510’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb