Aquests últims dies, diverses persones han estat acusades de delictes d’incitació a l’odi. Vuit professors de la Seu d’Urgell han estat encausats per haver parlat de l’1-O a classe, hi ha hagut com a mínim sis detinguts per comentaris sobre la policia espanyola a les xarxes socials, han encausat l’actor Eduard Biosca per haver fet una broma sobre la policia espanyola i la revista satírica El Jueves per un acudit, també sobre la policia, i aquest divendres han detingut un home a Barcelona per comentaris desagradables sobre la mort de l’ex-fiscal general de l’estat José Manuel Maza a Buenos Aires. I cal afegir-hi la causa general oberta a Reus contra els regidors independentistes i veïns de la ciutat.

Però, realment el delicte d’incitació a l’odi es pot utilitzar per encausar ciutadans que fan comentaris a les xarxes socials, professors que parlen de l’1-O a classe i veïns d’una ciutat que es manifesten contra la presència dels cossos policíacs espanyols?

El codi penal espanyol recull aquest delicte en l’article 510 i cita els col·lectius que poden ser objecte d’un delicte d’odi: ‘Motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.’

Els cossos policíacs espanyols no pertanyen a cap d’aquests grups que recull el codi penal. Així ho explica el president de l’associació Drets, Sergi Blàzquez, en una entrevista a VilaWeb: ‘La incitació a l’odi, la violència i la discriminació és per raons de sexe, religioses, ètniques o ideològiques. Diuen que es crea un odi per raons ideològiques contra el col·lectiu dels policies espanyols.’

L’advocada penalista Laia Serra hi coincideix: ‘Els cossos policíacs no han estat mai un col·lectiu discriminat ni han rebut una discriminació estructural.’ Serra considera que si la policia espanyola creu que ha estat injuriada té uns altres mecanismes legals per a defensar la seva honorabilitat. ‘Parlar de delictes d’odi té una càrrega simbòlica molt golafre en l’àmbit polític per a escarmentar i dissuadir el personal.’

No és clar on hi ha la línia que separa la crítica política, la llibertat d’expressió i l’humor negre de la injúria. ‘El ciutadà té el dret de criticar la policia, però no d’insultar-la. Parlar de delictes d’odi és una barbaritat jurídica, perquè no s’hi pot atribuir una motivació ideològica. La policia no té una ideologia definida’, argumenta. Els dos juristes coincideixen també a explicar que és difícil que aquestes acusacions de delictes d’odi puguin prosperar judicialment.

Blàzquez denuncia que hi ha una persecució contra la gent que s’expressa contra la presència de la policia espanyola a Catalunya i contra les crítiques ‘perquè van atonyinar ciutadans’. Afegeix: ‘Fan servir aquest article per dir que hi ha una persecució contra la policia.’

El Ministeri d‘Interior espanyol hi insisteix
No obstant això, el Ministeri d’Interior espanyol ha obert una pestanya nova a la web destinada als delictes d’odi: ‘Situació a Catalunya: protecció de víctimes‘. Hi facilita un telèfon i un correu de contacte perquè s’hi denunciïn presumptes delictes d’odi. ‘És una autèntica falta de respecte a les víctimes de delictes d’odi. No s’havia fet per cap altre cas’, diu Serra.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb