L’Assemblea Nacional Catalana supera la pandèmia partidista

L’Assemblea Nacional Catalana és l’organització de masses més potent de l’independentisme, juntament amb Òmnium Cultural. Totes dues entitats han estat històricament objecte de desig per part dels partits independentistes, que han intentat de controlar-ne la direcció i l’estratègia. En el cas de l’ANC, farà eleccions telemàtiques entre el 10 i el 13 de juny per a renovar el secretariat nacional. Si no hi ha sorpreses, Elisenda Paluzié en tornarà a ser la presidenta, però posa com a condició per a acceptar el càrrec sentir-se còmoda amb el secretariat que surti elegit.

En l’àmbit estratègic, l’Assemblea continua reivindicant la unilateralitat i exigeix que es compleixi el mandat del referèndum de l’octubre del 2017. Aquest fet l’ha anat allunyant de les direccions dels partits polítics independentistes, centrats en la gestió autonòmica de la Generalitat, però no ha minvat la seva capacitat de mobilització, com es va demostrar en les Marxes per la Llibertat que es van fer la passada tardor en protesta per la sentència del Tribunal Suprem, ni tampoc la seva capacitat d’adaptació a nous reptes, perquè tota l’entitat s’ha bolcat en la lluita contra el coronavirus i les assemblees territorials han esdevingut en moltes localitats centres de producció de màscares i xarxes de suport als sectors més afectats. També destaca la campanya Eines de País, que va facilitar l’elecció de Joan Canadell com a president de la Cambra de Comerç.

La llista dels 116 candidats al nou secretariat garanteix la continuïtat d’aquesta línia estratègica mantinguda per Paluzié, perquè la presència dels candidats amb carnet de partit és escassa, mentre que augmenten les persones independents o vinculades a la Cambra de Comerç, com Montserrat Soler, i al Cercle Català de Negocis, com el seu vice-president, David Fernández. Són dos noms que podrien ocupar llocs de responsabilitat en el futur secretariat, i que se sumen al del periodista Antonio Baños, que havia sonat com a relleu de Paluzié, tot i que ell mateix s’ha descartat per raons professionals. De tota manera, fonts de l’Assemblea no descarten que pugui fer equip amb Paluzié com a vice-president. També destaca entre els candidats Adrià Alzina, que va ser director de comunicació de l’entitat durant la presidència de Jordi Sànchez.

La batalla de l’Ebre

Entre els candidats al secretariat que no amaguen la seva militància de partit destaca Roger Heredia, que va ser candidat d’ERC per Tarragona i protagonista de la polèmica territorial que va viure l’ANC a les Terres de l’Ebre i que va acabar amb un trencament. Heredia va mantenir un fort enfrontament amb el coordinador de l’assemblea territorial de les Terres de l’Ebre, Manel Alves, membre impulsor de la Crida Nacional. El passat mes de febrer, set assemblees locals de les Terres de l’Ebre van signar una carta contra Roger Heredia, membre del secretariat nacional, per un article publicat a la premsa on criticava el vice-president del parlament, Josep Costa. A la carta, les assemblees de Móra la Nova, Móra d’Ebre, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Corbera d’Ebre, l’Aldea i Batea acusaven Heredia de portar el partidisme ‘fins a l’extrem’, cosa que qualificaven de ‘detestable’. La polèmica va obligar a reaccionar Paluzié, qui va desautoritzar l’article dient que perjudicava la unitat independentista i va recordar que la relació de l’ANC amb Costa sempre havien estat ‘excel·lent’.

L’enfrontament va arribar a causar una escissió de l’entitat a les Terres de l’Ebre, amb dues direccions i dues assemblees territorials, que es reunien en llocs separats, els uns a Xerta o Tortosa i els altres al Perelló. Els crítics amb Alves el van acusar d’haver vulnerat els estatuts i d’haver comès irregularitats en la gestió econòmica de l’entitat. El secretariat nacional no va voler optar per cap dels dos bàndols, va mirar cap a un altre costat i va deixar que el mandat d’Alves s’esgotés, de manera que ja no és candidat al nou secretariat. En canvi, Heredia opta a la reelecció, però no per la candidatura territorial ebrenca sinó directament com a candidat de la llista nacional. La intenció és que amb el nou secretariat es refaci la unitat en aquest territori.

La de les Terres de l’Ebre ha estat l’única crisi territorial de l’ANC durant el mandat de Paluzié, que sí que ha tingut tensions amb les direccions d’alguns partits per haver mantingut la línia unilateral de l’entitat. A la candidatura al secretariat nacional no hi ha més presències polítiques destacades, tot i que hi ha altres militants de base d’ERC, Junts per Catalunya i de Poble Lliure, com tota organització transversal de l’independentisme, però la majoria són independents. L’objectiu immediat del nou secretariat serà organitzar la Diada d’enguany, que obligatòriament estarà condicionada encara per la crisi del coronavirus. El secretariat treballa en un model de mobilització presencial i descentralitzada, combinada amb una convocatòria telemàtica, però no n’han volgut donar més detalls, perquè serà la nova direcció, que acabarà de dissenyar els actes de la Diada i els presentarà públicament a final de juliol.