Aquest matí s’ha presentat a la Biblioteca Nacional de Catalunya el document ‘Bases per la cultura i l’educació de la República catalana’ amb la presència de cent cinquanta personalitats del món del pensament, la cultura, les arts i la docència. Un decàleg que vol contribuir a l’elaboració de les bases educatives i culturals de la futura República catalana, per ‘bastir una societat cohesionada, democràtica i lliure’, des de la qual s’enriquirà ‘l’aportació catalana al món’. Els 10 punts que conformen aquestes bases han estat recitats per Mont Plans, Carles Sales, Manel Barceló, Mercè Arànega, Pepa Arenós, Imma Colomer, Joan Lluís Bozzo, Toni Albà, Montserrat Miralles, i Jaume Comas qui ha estat el presentador de l’acte.


Bases de Gramenet per vilawebtv

Acompanyat de la secretària d’acció sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Anna Pérez, el seu president Jordi Sànchez ha manifestat que ‘aquestes Bases són la nostra contribució a la futura Constitució catalana, que ha de garantir que l’educació i la cultura ocupin el lloc que els hi correspon, com a eines indispensables per construir una societat millor, un país d’excel·lència. Un país obert al món, acollidor i dialogant, com ho ha estat sempre’.

Jordi Sánchez ha afirmat que la futura República catalana ‘garantirà la nostra contribució cultural al món, des d’una societat lliure i més pròspera’, i que per fer-ho possible ‘la gent de la cultura és indispensable en el combat per la llibertat i la justícia’, davant del proper 27S. Així mateix, el president de l’ANC ha definit l’escola i la immersió lingüística com a elements bàsics ‘de la cohesió social’ del país, i ha finalitzat la seva intervenció afirmant que ‘el nostre compromís amb la cultura i l’educació és tant fort com el compromís amb la democràcia’.

Entre les personalitats presents a l’acte, hi han participat el artistes visuals Francesc Abad i Antoni Llena; l’arqueòleg Eudald Carbonell; Enric Canet, director del Casal dels Infants per l’Acció social als Barris; el músic Joan Dausà; els escriptors Maria Barbal, Màrius Serra, Francesc Parcerisas, Patrícia Gabancho i Francesc Serés; la lingüista Maria Carme Junyent; Víctor (Bocanegra) Obiols, poeta i músic; i el productor audiovisual Francesc Escribano.

Cal destacar també que entre els prop de nou mil signants de les Bases, també hi figuren els escriptors Blanca Busquets, Josep M. Fonalleras, Joan Francesc Mira, Toni Sala, Francesc Marc Àlvaro, Vicenç Villatoro i Antoni Dalmau; el professor i filòsof Xavier Antich; l’historiador Borja de Riquer; l’artista i poeta Perejaume; els músics Santi Arisa, Albert Guinovart i Quimi Portet i Natxo Tarrés, els actors Joan Crosas, Lluís Marco, Lloll Beltran, Enric Majó, Imma Colomer, Lluís Soler, Sergi Mateu i Joel Joan; el dramaturg Sergi Belbel.

El decàleg ha estat elaborat per les sectorials d’educació i de cultura de l’Assemblea Nacional Catalana, amb el suport d’un equip d’experts integrat per Carme Arenas, Xavier Antich, Lluís Bonet, M. Carme Junyent, Joan M. Minguet, Jordi Pascual i Vicenç Villatoro. Aquest document protagonitzarà diumenge l’acte ‘Via Lliure a la cultura i l’educació’ a Santa Coloma de Gramenet, que serà la darrera convocatòria ciutadana de la campanya d’estiu de la Via Lliure a la República Catalana. Una campanya que haurà recorregut 10 poblacions catalans, amb activitats dedicades als respectius eixos temàtics que s’expressaran, visualment, a la concentració multitudinària d’aquest proper Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona.

 

Aquesta és la presentació dels deu punts bàsics:

«L’ANC vol expressar la convicció que amb un estat independent l’educació i la cultura podran contribuir decididament al ple desenvolupament dels ciutadans i que, d’aquesta manera, enriquirem l’aportació catalana al món.

La cultura catalana ha resistit durant anys els diversos embats de minorització, ha perviscut als intents d’anorrear-la i ha avançat permeable i en constant evolució fins avui. Igualment, l’escola catalana ha lluitat per mantenir la qualitat i la modernitat pedagògiques i ha tingut un paper clau a l’hora d’educar i bastir una societat cohesionada, democràtica i lliure.

Amb el convenciment, doncs, que la cultura i l’educació són pilars fonamentals per al ple desenvolupament humà i per a tota societat avançada, els deu punts següents volen contribuir a assentar les bases educatives i culturals de la nova república catalana.»

I aquests són els deu punts que proposa el document:

«1. L’educació i la cultura són drets bàsics dels ciutadans i han de quedar establerts en la Constitució catalana.

2. L’educació i la cultura són fonamentals en tot estat democràtic, indispensables per a la igualtat i la llibertat dels individus i de la societat.

3. L’educació i la cultura són béns comuns que cal preservar. El seu desenvolupament es basa en la responsabilitat compartida de les institucions, les organitzacions de la societat civil i la ciutadania.

4. La cultura catalana ha d’incloure i acollir les diverses expressions culturals que coexisteixen al nostre territori, perquè la identitat és un procés en construcció.

5. El català és la llengua pròpia de Catalunya i com a tal ha de gaudir de l’estatus i el rol que li correspon com a llengua d’estat. En conseqüència, ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu, inclòs l’universitari. Totes les llengües, independentment dels parlants que tinguin, són patrimoni cultural de la humanitat, cal preservar-les i tenir-hi una actitud respectuosa.

6. Catalunya ha de col·laborar amb institucions i agents culturals de tots els territoris de parla catalana per la vitalitat i la projecció de la llengua compartida i la cultura que s’hi expressa.

7. Les institucions i els agents culturals de Catalunya han de participar activament en els organismes i les xarxes culturals internacionals, i han de contribuir especialment en la protecció i la promoció de la diversitat cultural i lingüística del món.

8. El sistema educatiu català ha de cercar la plena competència dels seus alumnes en tots els àmbits curriculars de coneixement i ha de tenir per objectiu situar Catalunya al nivell dels països capdavanters de l’OCDE.

9. L’educació i la cultura han de ser eines per fer front a situacions de discriminació i per això cal que garanteixin, a tota la ciutadania, la plena equitat en l’accés, potenciant la capacitat d’autoformació i educació no formal, essencials pel desenvolupament al llarg de la vida.

10. Només una aposta decidida per l’educació i la cultura que estableixi complicitats i sinergies estratègiques i estructurades entre ambdós àmbits, contribuirà al ple desenvolupament individual i comú dels ciutadans.»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.