La decisió del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, d’ajornar el debat d’investidura de Carles Puigdemont ha fet aflorar amb tota cruesa les contradiccions que conviuen al si de l’independentisme des de fa mesos, però que fins ara no s’havien explicitat. Contradiccions que són fruit de dues estratègies que han conviscut amb una tensió somorta i que va més enllà de la lluita per l’hegemonia de l’independentisme entre Junts per Catalunya i ERC.

La discrepància estratègica se centra en la conveniència o no del manteniment de la unilateralitat. Carles Puigdemont i Junts per Catalunya són partidaris de mantenir-la perquè consideren tancada qualsevol possibilitat de negociació amb el govern espanyol, si més no mentre Mariano Rajoy encapçali l’executiu espanyol, i defensen de restituir el govern de Catalunya anul·lat per l’aplicació de l’article 155 per fer efectiva la República. Curiosament, en aquests moments coincideixen amb la posició de la CUP. Esquerra, en canvi, creu que s’ha d’abandonar aquesta estratègia i que la prioritat actual exigeix de recuperar les institucions, aixecar el 155, nomenar un govern ‘eficaç’ que permeti d’eixamplar la base del moviment sobiranista i no forçar cap més acte de ruptura fins que no hi hagi una majoria més àmplia que superi de llarg el 50%. Esquerra volia implantar aquesta estratègia després de les eleccions del 21-D, quan comptava de guanyar-les amb comoditat i situar Oriol Junqueras com a president de la Generalitat. Però el guió es va tòrcer perquè, desmentint tots els pronòstics demoscòpics, el guanyador va ser Carles Puigdemont amb una força política acabada de crear.

El resultat del 21-D va fer augmentar la tensió perquè ERC sap que la restitució del president Puigdemont no permet d’evitar actes de ruptura. La seva investidura mateix ho és, un acte de ruptura, perquè el Constitucional espanyol, d’acord amb els interessos del govern de Rajoy, ha decidit de prohibir-la, com ha reconegut Torrent en el seu discurs. Tot i reiterar que el seu candidat continua essent Puigdemont, ERC pensa que el cost d’una ‘investidura simbòlica’ pot ser massa elevat penalment si després Puigdemont no pot exercir de president amb ‘normalitat’. En canvi, Puigdemont proposa que en un moment ‘excepcional’ com el que viu el país el govern es pot encapçalar políticament des de Brussel·les amb un executiu de gestió encapçalat per un conseller de Presidència que tingui un perfil ‘tècnic’. I donar més pes polític a organismes de nova creació, com ara l’Assemblea Constituent. Un organisme pactat amb la CUP i teòricament també amb ERC que hauria d’impulsar el procés constituent.

Amb l’ajornament de la investidura, Esquerra vol forçar que Junts per Catalunya proposi un candidat alternatiu, que no posi en risc ni la mesa ni els diputats del Parlament, cosa que Junts per Catalunya s’ha negat a fer fins ara, perquè ho considera una ‘claudicació’. Si no hi ha cap negociació que desfaci el blocatge evidenciat avui, la possibilitat d’unes noves eleccions anirà prenent forma, tot i que d’entrada no les vol ningú i, paradoxalment, no les pot convocar ningú. Ningú llevat de Rajoy.

MÉS QÜESTIONS
Candidatura a l’Obra. L’única llista que s’ha presentat per dirigir l’Obra Cultural Balear (OCB), encapçalada per Josep de Luis com a president i Eva Canyelles com a vice-presidenta,  ja comença a prendre cos i ha anunciat que presentarà el programa a Palma, Inca i Manacor. Amb el nom ‘Engrandim l’OCB’ farà tres actes per a explicar als socis de l’entitat, actuals i futurs, els objectius per als anys vinents. El principal, convertir l’OCB en una entitat útil per a Mallorca i fer una eina eficient per a assolir els objectius en llengua, cultura, interculturalitat i autogovern. Una de les mesures concretes del programa és dinamitzar Ca n’Alcover i enfortir la xarxa territorial, a més de potenciar els mitjans de comunicació propis. Els candidats explicaran els detalls del programa el dia 1 de febrer al local de l’OCB d’Inca (19.30); el dia 12 de febrer al bar Es Xarop de Manacor (20.00); i, finalment, a Palma, el dia 15 de febrer a Ca n’Alcover (19.30).

Canvi de logotip. La Generalitat Valenciana ja té nou logotip. No ha pas fet un canvi radical, perquè s’hi mantenen els símbols de la Generalitat (l’escut, l’elm i el drac alat), però el nou disseny té traços més nets, amb una estructura diferent i amb menys detalls en els elements. També se n’ha modernitzat la tipografia, que canvia de font i a més passa del negre al vermell. La imatge actual fou creada ara fa trenta-tres anys pels dissenyadors Daniel Nebot, Nacho Lavernia i Paco Bascuñán. Ha estat el mateix equip de professionals (tret de Paco Bascuñán, que ja és mort) l’encarregat de renovar-lo.

Victòria del govern andorrà. El Tribunal de Corts andorrà ha desestimat la petició de les defenses dels acusats en el primer judici del cas BPA d’expulsar de la causa el govern –que exerceix com a acusació particular– i els actors civils. Així doncs, segons que han informat fonts judicials a l’ACN, es mantindran en el procediment. El tribunal veu ‘legitimat’ el govern d’Andorra i els actors civils per a continuar-hi, com va defensar el lletrat de l’executiu, Manel Pujadas, que va dir que la seva tasca no és pas incompatible amb la de la fiscalia. En canvi, les defenses, en la qüestió prèvia presentada, van al·legar que aquesta participació envaeix competències del ministeri públic. Fins i tot, l’advocat de diversos ex-gestors de BPA, Salvador Capdevila, va considerar que amb la seva presència ‘es polititzava la justícia’.

PEL FORAT DEL PANY
Un dels factors que ha indignat Junts per Catalunya i la CUP amb ERC és que van negociar fins ahir a la nit un document conjunt que no tan solament incloïa la investidura de Puigdemont, sinó també línies generals del futur govern. Hi van participar Laura Borràs, Quim Torra i Aurora Madaula part de JxCat, els quatre diputats de la CUP i Josep Ginesta i Gerard Gómez del Moral per part d’ERC. Els representants d’ERC no van comunicar en cap moment als seus interlocutors la intenció d’ajornar el ple d’investidura.

LA DADA
19 minuts. Aquest és el retard que ha acumulat avui el TGV en el trajecte entre Castelló i Madrid. Ja comença a ser un hàbit, perquè d’ençà que es va inaugurar, la setmana passada, té una incidència gairebé cada dia.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de gener de 1969 va ser l’últim dia que van actuar els Beatles en públic. Fou al terrat d’Apple Records, la seva discogràfica.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb