L’advocacia de l’estat amplia la seva acusació a sedició i demana penes de 8 a 12 anys de presó

L’advocacia de l’estat acusa de sedició i malversació de fons al vice-president Oriol Junqueras i en demana dotze anys de presó i d’inhabilitació. La resta de membres del govern empresonats —Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa— són acusats dels mateixos delictes, però les penes de presó i d’inhabilitació són d’onze anys i mig. Per als consellers en llibertat provisional —Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila—, l’advocacia de l’estat demana deu anys de presó i d’inhabilitació. Els acusa de malversació i desobediència greu.

D’altra banda, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, és acusada de sedició i se li demanen deu anys de presó i d’inhabilitació. Segons l’advocacia de l’estat, Forcadell tenia condició ‘d’autoritat’ per executar els fets de l’1-O. Pels dirigents civils, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s’enfronten a una petició de presó de vuit anys pel mateix delicte.

Per Lluís Maria Corominas, el seu substitut Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, tots ells membres de la mesa, l’advocacia de l’estat demana una multa de deu mesos i una inhabilitació d’un any i vuit mesos per desobediència greu. Finalment, Joan Josep Nuet i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya també són acusats de desobediència greu, però se’ls demana vuit mesos de multa i una inhabilitació d’un any i quatre mesos.

Els arguments
Segons l’escrit de l’advocacia, que es va personar a la causa el mes de març, Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa mereixen un càstig més greu pel seu estatus d‘‘autoritat’, en haver ‘induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern’. En el cas de Borràs, Mundó i Vila els acusa de malversació per haver executat el referèndum ‘amb fons públics’ i desobediència per ‘no fer cas sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional’.

A Sànchez i Cuixart els acusa d’haver ‘induït, sostingut i dirigit’ un delicte de sedició i haver liderat la mobilització social ‘com a mitjà per a la consecució dels fins relatius a l’incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials’. Diu que gràcies a la seva acció es van produir ‘actes contra decisions judicials legítimes i contra l’actuació d’autoritats o funcionaris’.