20.04.2022 - 21:29
|
Actualització: 20.04.2022 - 21:30
L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) ha presentat davant de més de noranta entitats el manifest en suport a aquesta doble demanda i han fet una crida a l’adhesió. “Quan tot es veu més fosc és quan més cal activar-se”, ha expressat David Fernández, membre del grup impulsor. L’ex-presidenta de parlament Carme Forcadell, que també en forma part, ha afirmat que volen sumar el màxim suport de la societat catalana “malgrat la situació difícil, de sortida de la pandèmia, enmig del bloqueig polític i de la guerra a Ucraïna”. L’ASAA ha presentat el manifest en un acte a la Llotja de Mar i a partir de demà començarà formalment la tasca de recollida d’adhesions a la proposta.
El grup promotor, format per trenta-tres persones amb perfils diferents, anirà recollint adhesions de manera gradual fins al mes de setembre. Farà reunions bilaterals o sectorials amb les principals entitats del país. També amb aquells qui pensen que “l’amnistia i autodeterminació no són la solució per al país”, segons ha expressat Fernández.
Forcadell ha dit que fan la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació per convicció democràtica i també per “estadística”, perquè és una demanda àmplia de la societat catalana. “Però encara que l’estadística no avalés la nostra proposta continuaríem defensant-la perquè creiem amb els principis democràtics més fonamentals”, ha exposat. I ha avisat que “el conflicte no es resoldrà si no se superen les conseqüències repressives i no es construeix un marc de resolució democràtica del conflicte”.
Fernàndez ha reconegut també el moment de “bloqueig, desencís, enquistament o frustració” per l’independentisme, però ha apuntat que és ara quan més cal activar-se. “Queden moltes preguntes a respondre: “Quina serà la pròxima llei suspesa? Quin serà el pròxim debat prohibit al Parlament? Quina serà la pròxima causa judicial, i la pròxima escomesa contra el català? Qui seran els pròxims espiats? Quan tornaran els exiliats?”, ha interrogat, per animar a sumar-se al manifest.
L’ex-consellera Marina Geli, que també forma part del grup promotor, ha afirmat que l’ASAA representa “només un punt de partida, de retrobament i d’arribada per al pròxim 1-O”. “Això d’avui només és un nou llibre, o un pròleg, que necessita escriptura col·lectiva”, ha afirmat. Una altra integrant del grup promotor, l’activista Özgür Güneş, ha destacat que és “una iniciativa que ve des de baix”. Abraça “des del pacifisme a l’ecologisme, a la defensa del dret de l’habitatge, el feminisme, el cooperativisme” i que inclou polítics, ex-polítics, sindicalistes, represaliats o persones del món acadèmic.
La iniciativa està desvinculada de les institucions del país i neix de la societat civil, però l’ASAA va ser un dels compromisos de Pere Aragonès durant el seu debat d’investidura. Fernàndez ha admès que la proposta va néixer del president, però ha remarcat que quan van rebre la idea a principi d’agost, la seva resposta “primera i immediata” va ser evitar reproduir “esquemes anteriors”, com un pacte nacional amb impuls institucional. “La contraproposta va ser acceptada i respectada des del minut zero”, ha valorat l’ex-diputat.
Al manifest, reclamen l’amnistia “entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades”; i l’autodeterminació, “entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana”. “Difícilment hi haurà alternativa democràtica si no es resolen les conseqüències del conflicte ni s’aborden les arrels del mateix”, avisen.
Impulsors
El grup impulsor està format per trenta-tres personalitats, entre les quals hi ha lel conseller d’Interior Joaquim Forn, l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’ex-dirigent d’Òmnium Marina Llansana o Mireia Boya, Pepe Beunza, Tamara Carrasco, Marcel Vivet, Bernat Sorinas, Guillem Agulló i Laura Gisbert, entre altres.
