TEMA DEL DIA

Abstenció vergonyant. Quan Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general del PSOE el maig del 2017, en unes primàries molt tenses amb Susana Díaz, es va obrir un moment d’esperança en relació amb la posició dels socialistes espanyols sobre el model territorial. En teoria, la presidenta andalusa representava la versió més jacobina, mentre que Sánchez, que havia estat forçat a dimitir de males maneres l’octubre del 2016, representava el socialisme més plural pel que fa a model d’estat. En la seva absència, el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy amb una abstenció vergonyant, que el va enterrar com a alternativa.

Aquells dies tempestuosos d’octubre, en el cop d’estat contra Sánchez no hi va participar l’aparell del PSOE i prou, sinó també sectors polítics, econòmics i mediàtics interessats a vetar qualsevol intent de reformisme a Espanya. Encara no ha quedat aclarit del tot, però les reunions que va fer Sánchez amb Carles Puigdemont i amb Oriol Junqueras (per separat) el març del 2016 no van agradar aquells que no volien cap mena de solució al conflicte de Catalunya. Tampoc no van ser reunions en què s’acordés res, però era un canal de diàleg obert. Puigdemont encara es va veure amb Sánchez una vegada més, el 25 d’agost de l’any passat, el dia abans de la manifestació contra els atemptats de Barcelona i Cambrils, a casa de Pere Portabella, en plena tensió amb el govern espanyol per la gestió policíaca i política dels atemptats.

Aquell canal de diàleg entre Puigdemont i Sànchez, regat amorosament per Iceta, es va trencar l’octubre del 2017, després del referèndum. Des d’aleshores, Pedro Sánchez ha anat endurint el llenguatge contra el govern de Catalunya, els presoners i els exiliats, avalant sense fissures l’aplicació del 155 i la política repressiva del govern de Rajoy. No hi ha relat alternatiu a la repressió que dicta Rajoy, esperonat per Rivera i amb Sánchez fent de ‘palmero’, completament desdibuixat. Contra Catalunya, no hi ha distinció entre dretes i esquerres a Espanya, suposant que encara es puguin qualificar d’esquerres els socialistes espanyols.

Això ha anat desdibuixant Pedro Sánchez com a alternativa, i ha anat acompanyat d’una caiguda a les enquestes, a favor de Ciutadans, que és l’alternativa a Rajoy per l’extrema dreta. Per l’esquerra és un desert, més enllà d’un Podemos cada dia més tímid en aquesta qüestió. Desesperat per la caiguda a les enquestes, Sánchez no ha dubtat a fer servir l’insult, com ha passat avui, que ha equiparat el nou president Quim Torra amb Le Pen. A més d’una banalització greu del feixisme, l’estratègia difícilment el farà sortir del pou electoral, perquè per molt que insulti, mai estarà a l’altura d’Albert Rivera, que com a nacionalista espanyol és molt més fiable electoralment.

Però Sánchez és incapaç de dibuixar una alternativa al pensament únic nacionalista espanyol i això el convertirà en irrellevant políticament. Ha passat de proposar una reforma constitucional en clau federal a reformar el codi penal per adequar el delicte de rebel·lió perquè pugui ser aplicable als dirigents independentistes empresonats o exiliats. Reconeixia, sense voler, que el delicte de rebel·lió actual no era aplicable, però ho va fer per accident. Ha passat del federalisme constitucional al reformisme penal. Una involució que deixa Espanya sense alternativa al totalitarisme del PP i Ciutadans. I Catalunya, sense interlocutors per a negociar amb un mínim de possibilitats d’èxit.

MÉS QÜESTIONS

Oltra recorda a Camps que la investigació de la F1 no és política sinó per corrupció. L’intent de Francisco Camps de polititzar el judici sobre l’organització dels grans premis de F1 a València ha estat tallat en sec per la vice-presidenta del Consell, Mònica Oltra. L’ex-president valencià ha explicat que la investigació judicial tenia un origen ‘polític’ que ha atribuït a Compromís, perquè ‘és un partit catalanista que vol que hi hagi Fórmula 1 a Barcelona i no a València’. La resposta a aquest intent de polititzar el cas no s’ha fet esperar i Oltra ha recordat a Camps que la Fórmula 1 va ser ‘un capritx d’un govern irresponsable’ i que és investigat perquè el seu únic objectiu era el de beneficiar ‘els seus amics de l’ànima’. La vice-presidenta ha recordat que, en un començament, la investigació judicial no va estar motivada per les nombroses denúncies tant del seu partit, com del PSPV i Esquerra Unida, sinó perquè els tribunals tenien ‘sospites serioses’ que hi havia muntat una trama de saqueig de les arques públiques’.

El festival Visa pour l’image de Perpinyà prova d’evitar la polèmica sobre Catalunya. El trentè festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image, que cada any té lloc a Perpinyà, no tindrà cap mostra específica sobre el conflicte polític que viu Catalunya. El festival projectarà fotografies de les manifestacions independentistes i ‘contra l’independentisme’ que s’han fet a Barcelona els últims mesos, tot i que no oferirà cap mostra específica perquè no han trobat cap treball amb la ‘qualitat suficient’ per a fer-ho, segons el seu director, Jean François Leroy. Enguany, el certamen dedicarà dues exposicions a la crisi dels rohingyes, la minoria ètnica procedent de l’estat d’Arakan, a l’oest de Birmània, que fugen buscant refugi a Bangla Desh. És un dels treballs de Paula Bronstein i Kevin Frayer, de Getty Images, que han retratat aquest drama en dos reportatges que mostren el ‘viatge desesperat’ dels rohingyes. ‘Des del 2017 fins ara, més de 500.000 homes, dones i nens han hagut de marxar buscant refugi a Bangla Desh’, ha explicat Leroy.

Càrrecs electes d’Occitània també demanen la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Després de Catalunya Nord, el Consell Departamental de l’Arieja (Occitània) també ha demanat ‘la llibertat dels presoners polítics catalans i el retorn dels exiliats’. El departament de l’Arieja és una divisió administrativa francesa corresponent als antics comtats occitans de Foix i del Cosserans. 22 dels 26 càrrecs electes del Consell Departamental d’aquesta administració pública han signat un manifest on diuen que ‘des del mes d’octubre Catalunya viu una situació política difícil amb responsables associatius i càrrecs electes legítims empresonats o obligats a exiliar-se’. Els responsables polítics occitans expliquen que ‘sense prendre posició sobre el tema de la independència de Catalunya, el Consell Departamental de l’Arieja demana que es respectin els drets i llibertats fonamentals i que s’acabi la repressió’. Finalment, també demanen que ‘s’obri un diàleg constructiu per a trobar una solució política i democràtica’ al conflicte entre Catalunya i Espanya.

Heineken censura un concert dels grups Ebri Knight i Herba Negra. La sala Amstel Art de València ha prohibit un concert que havien d’oferir els grups Ebri Knight i Herba Negra demà al vespre per ‘motius polítics i ideològics’. Tots dos grups han denunciat en un comunicat que era un atac a la llibertat d’expressió i als drets fonamentals. També han dit que estudiarien d’emprendre accions legals ‘contra aquest atac d’odi i discriminació evident’. El grup ha explicat que el concert era programat de feia mesos i que el representant de Heineken –empresa que gestiona la sala– va exigir-los, ahir, el compromís de no manifestar cap missatge polític ni religiós durant el concert, ni tampoc vendre cap material amb continguts relacionats.

PEL FORAT DEL PANY

El president Torra ultima la formació del govern, que podria anunciar aquest mateix cap de setmana. La restitució dels consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig al capdavant de Presidència, Territori i Cultura sembla assegurada, però falta saber si Toni Comín continuarà com a conseller de Sanitat. En principi, ERC no preveia la restitució de cap conseller de l’antic govern Puigdemont, però Comín ha comunicat a la direcció del partit que vol repetir.

LA XIFRA

259 treballadors públics han estat destituïts durant l’aplicació de l’article 155, segons dades de l’entitat Servidors.cat. La majoria són càrrecs polítics i les àrees més afectades són el Diplocat, els departaments d’Economia i Hisenda i les delegacions a l’estranger.

TAL DIA COM AVUI

Un 18 de maig de 1968, fa cinquanta anys, va tenir lloc el concert de Raimon a la Universitat Complutense de Madrid. Hi van assistir unes 6.000 persones que van deixar petita la Facultat d’Econòmiques. Va ser un dels concerts mítics de la Nova Cançó.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb