L'”abstenció polititzada” com a reclamació democràtica

L'abstenció o el vot en blanc va esdevenint a Europa una forma conscient de contestació directa al sistema

Vicent Partal
Vicent Partal
25.04.2022 - 21:50
Actualització: 25.04.2022 - 21:40
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La nit de la primera tanda, Macron es pensava que li seria tot fàcil perquè comptava que tothom tornaria a acceptar la formació d’aquell “Front Republicà” nascut arran del sorprenent pas a la segona tanda del pare de Marine Le Pen, l’any 2002. Aleshores, de l’extrema esquerra a la dreta democràtica, tothom, absolutament tothom, va fer pinya al voltant de Jacques Chirac, que va aconseguir el 82% dels vots, una xifra estratosfèrica que li donava una legitimitat única. En aquell moment aquella victòria a què tothom va contribuir es va entendre com un gest poderós de protecció de la democràcia, però amb la perspectiva dels anys passats no és tan clar si ho va ser i encara menys si va ser un gest correspost. Només cal recordar que Chirac, el president de dretes per a qui fins i tot l’extrema esquerra va demanar el vot, va governar sense tenir en compte mai els electors d’esquerres que l’havien votat, menystenint-los com a premi per haver-lo votat i, a més, el 2011 va ser condemnat per malversació de fons. Només es va poder escapar de la presó adduint que tenia demència.

Ara fa just cinc anys, a les eleccions del 2017, Macron va ser el segon candidat que a la segona tanda es va haver d’enfrontar a un dirigent de l’extrema dreta, en aquest cas, ja, a Marine Le Pen. I va tornar a apel·lar al Front Republicà. I va tornar a funcionar. Macron va pujar de vuit milions a vint milions de vots entre la primera tanda i la segona i va passar d’un 24% de vots a un 66%. Ja no era aquell 82% de Chirac, però encara era una xifra molt considerable. I després, com va fer Chirac, Macron ha governat aquests cinc anys desdenyant els electors d’esquerres que li van donar el vot perquè no guanyàs Le Pen i desplegant, a més, una gran violència i intransigència contra qualsevol mena de moviment popular. Despús-ahir, finalment, Macron va tornar a guanyar Le Pen però d’una manera molt més ajustada. Si Chirac va aconseguir el 82% dels vots i Macron mateix, ara fa cinc anys, el 66%, ara el resultat ha baixat fins al 58%, de manera que l’extrema dreta ha superat el 40% dels vots per primera vegada.

I les dades més fines compilades per les empreses de sondatges són, aquesta volta, bastant impressionants. Dels electors de Jean-Luc Mélenchon, l’esquerra diguem-ne radical, només un 42% han votat Macron. Un 13% ha decidit de votar Le Pen a la segona tanda –és molt sorprenent, això– i un 45% s’ha estimat més abstenir-se. Entre els Verds, també un 29% s’ha abstingut i un 7% ha votat Le Pen. Fins i tot dins la dreta republicana s’ha repetit el fenomen: un 52% ha votat Macron, com demanava la candidata, però un 18% ha optat per Le Pen i un 30% se n’ha anat a l’abstenció.

El debat a l’estat francès és obert per aquesta raó. Ja fa anys que s’hi parla d’abstenció “polititzada” i s’hi remarquen diferències importants amb el passat. Tradicionalment, l’abstenció sempre ha estat més important en els sectors més marginals de la societat, però ara es constata que, aquests darrers anys, com més estudis es fan més creix l’abstenció. Una tendència que als Estats Units ja havia estat detectada i documentada per professors com ara Santiago Oliveros, però que ara es constata que arriba a Europa.

I què significa això? Doncs l’única explicació raonable és la desafecció: l’abstenció o el vot en blanc ja van esdevenint a Europa una manera conscient de contestació directa al sistema. Que es basa en la sensació, una sensació que ara creix molt a Catalunya, que els polítics van a la seua, que el sistema no escolta, que és implacable amb els febles i massa tou amb els poderosos.

Les cartes sobre la taula: en el cas francès, Chirac i Macron tenen bona part de culpa que siguem on som, per no haver correspost mai a la generositat de l’esquerra, per haver donat per fet amb una altivesa imperial que els altres tenien l’obligació de votar-los a ells, però ells, en canvi, no en tenien cap, d’obligació. Però, dit això, ací és on el debat es torna particularment interessant i ens afecta a tots els europeus. Perquè en els nostres afers locals hi ha molts casos equivalents.

Sense anar més lluny: Pedro Sánchez va arribar al poder gràcies al vot de l’independentisme català, però no ha correspost gens, mai, a aquell gest –ja ho sabíem, i ho vam dir aleshores, però cal recordar-ho ara. I cal recordar-ho sobretot perquè tots sabem que farà servir novament contra Vox i el PP el mateix xantatge emocional, i tenim la constància que ERC i Compromís són capaços de tornar-lo a investir de franc. O encara: l’actual govern autonòmic català va guanyar les eleccions en nom d’un projecte que ha desaparegut en el moment que les butlletes de vot es van començar a comptar.

I pregunte: que no és greu per a una democràcia la frustració, la còlera, que origina veure com els polítics fan befa dels seus electors? Què no li fa un mal irreparable això? I no erosiona una democràcia que el vot acabe servint per a maltractar qui l’ha emès en compte de servir per a fer realitat el seu somni? Tot indica que és per això que hi ha un sector creixent de la societat que comença a ser immune al xantatge de la política professional. I que l’abstenció o el vot en blanc no ha de ser entès com un signe de dèficit democràtic sinó com una demanda de més –i millor– democràcia.

 

PS1. Si voleu aprofundir-hi, ací teniu la Pissarreta.

PS2. He de demanar a alguns, molt pocs, dels subscriptors que escriuen comentaris en aquest editorial que, per favor, siguen elegants. La crítica la poden fer tan dura com calga, contra tothom, també contra mi. Però l’insult o la brometa desagradable sobre qualsevol persona, siga qui siga, fa mal als seus arguments i degrada aquest diari. I dient això darrer estic segur que parle en nom de la immensa majoria dels lectors i dels més vint-i-dos mil subscriptors de VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Luis Miguel Peñaranda
Luis Miguel Peñaranda
25.04.2022  ·  22:18

Ja es mou a les xarxes una proposta en aquest sentit, per si és d’interès deixo l’enllaç
https://votanul.blogspot.com/2022/03/carta-oberta-als-meus-amics.html?m=1

ALBERT MAS
ALBERT MAS
25.04.2022  ·  22:19

Estic d’acord amb el seu comentari Senyor Partal. La elegància i les bones formes es tindrien que guardar sempre.

Joan Guasch
Joan Guasch
25.04.2022  ·  22:21

Des de la ignorància, llanço la pregunta: vot blanc o vot nul? Què és millor per a fer notar l’enuig? Quedar-se a casa seria la tercera opció, però aleshores deixem la democràcia en mans dels antidemòcrates, dels ultradretans i filofeixistes que han sabut apropiar-se de conceptes democràtics com eleccions, llibertat, ciutadania, etc i els han tergiversat completament el significat quedant la societat presonera dins d’estats autoritaris que retallen precisament totes les llibertats (en aquest sentit és molt recomanable la lectura del llibre “Els mites de la república, arguments per al futur” del professor de la URV Magí Sunyer.

Joan Guasch

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
25.04.2022  ·  22:25

Coincideixo amb la lectura que fas de l’abstencionisme polític (o dels vots en blanc). El problema principal amb l’abstenció o el vot en blanc és que en el nostre sistema electoral no obté representació i per tant els governants poden seguir actuant d’esquenes a aquest descontentament.
I això és un perill molt gran per la democràcia, doncs llavors pot arribar un moment en què una força antidemocràtica es faci amb el poder, doncs d’unes eleccions a les següents els polítics obliden fàcilment la realitat del país (què dimoni! se n’obliden a l’endemà!!).

És per això que és alhora tan necessari com útil l’existència d’un partit polític com Escons en Blanc, que si obté representació serveix com un recordatori permanent de la desafecció política del país i que pot arribar a bloquejar les institucions si els governants menystenen tan sistemàticament els seus electors.

I això també val per casa nostra, evidentment! Mal que hi ha qui no ho vol entendre, i respondrà immediatament que ni parlar-ne de votar en blanc ja que això implica donar el poder als unionistes! Ay! Malaguanyats! Si el poder ja l’estan exercint! El poder no cal tenir-lo, com ens ensenya Foucault: cal exercir-lo! I nosaltres els primers!

Josep Usó
Josep Usó
25.04.2022  ·  22:28

Cada vegada es veu més clar que els polítics professionals, malgrat que s’anomenen demòcrates, sovint es comporten com a veritables paons, una vegada aconseguit el càrrec. Llavors, es limiten a pensar que són superiors i que poden fer allò que els parega millor a ells i que més els beneficie a ells. Com que no es pot enganyar a tothom indefinidament, cada vegada més gent entén que allò de la democràcia és només una idea rebregada. I passa de tot. És la mort del sistema.

Antoni Valls
Antoni Valls
25.04.2022  ·  22:38

El vot en blanc compte, el nul i l’abstenció no. Per això en la única cosa que es posen d’acord tots els partits, és en la lluita contra el vot en blanc.
L’únic dolent del vot en blanc és que afavoreixes els partits més votats, ja que els més petits potser no arriben al % exigible per tenir representació.
Potser una gran votació en blanc faria repensar-se la manera de fer politica a alguns partits. Ja està be la presa de pèl de tots plegats

Jordi Torruella
Jordi Torruella
25.04.2022  ·  22:39

Després de com ens han tractat els partits polítics, sols penso votar, o bé llistes obertes en què la independència sigui l’objectiu principal, o bé vot en blanc. Amb independència de què acabi fent, el que tinc ben clar es que cal enviar a la paperera els actuals partits autonomistes autoanomenats independentistes com ja varem fer amb Unió en el passat. Hem de foragitar la mediocritat que hi ha a les institucions del país.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
25.04.2022  ·  22:44

D’acord, però potser també estaria bé donar veu a d’altres partits que surten i que són desconeguts per a la majoria de nosaltres.

Antonia Codina
Antonia Codina
25.04.2022  ·  22:46

Si no s’hi afegeix cap més llista, a les eleccions vinents jo ja he decidit deixar el meu vot, en blanc o nul. No anar a votar em sap greu. No puc votar, però, a cap dels que actualment estan com a partits independentistes, perquè no ho són.
Defenso aferrissadament que fem debat em respecta també amb les paraules.

Joan Verdera
Joan Verdera
25.04.2022  ·  22:52

L’abstenció mai és bona notícia perquè és una bastonada a la democràcia, perquè tothom se la pot fer seva I perquè no té significat

Xavier Massot
Xavier Massot
25.04.2022  ·  22:53

Els que vam lluitar activament, fins i tot arriscant la pell davant la dictadura no hem de tenir por de fer vot nul o en blanc a les properes eleccions davant el xantatge emocional dels partits actuals sobre que vingui altre cop el totalitarisme. Ja sabem com actuar, recordant les mínimes normes de clandestinitat, per exemple, no utilitzar ni portar el mòvil per a tot, abans no en teníem i bé que feiem coses…..ho dic només perquè torna a ser l’hora de la imaginació

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.04.2022  ·  23:06

Totalment d’acord amb l’anàlisi. I veurem coses així a casa nostra. Falta veure com es poden forçar unes eleccions, perquè aguantar així fins febrer de 2025 és una forma poc èpica de suïcidar-nos. En tot cas, jo mateix sóc un cremat, i no aniré a votar.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
25.04.2022  ·  23:07

Totalment d’acord amb el teu comentari del resultat de les eleccions presidencials franceses, Vicent. Jo formo part d’aquesta gent, sovint molt criticada (i ho puc comprendre i ho accepto), que, evidentment, sense votar mai Le Pen (ni pare, ni filla ni sant esperit), tampoc no hem pogut votar mai, ni que siga amb la pinça al nas de la que parles, personatges com en Chirac o en Macron. Ni tan sols l’any 2002 on, com tu molt bé dius, pràcticament tothom va votar per en Chirac.
I ja que parlem d’abstencio i de vots en blanc, no oblidem que diumenge passat 28% del cens (és a dir, més de 13 millions i mig de persones) no van anar a votar. I dels que hi vam anar, un 8,6% (és a dir, un poc més de 3 millions) vam votar blanc o nul. La qual cosa vol dir que el 58,54% de vots que va aconseguir en Macron quan no es té en compte tota aquesta gent, es transforma en 53,5% si es compta els blancs i nuls i cau a tan sols 38,5% si s’hi afegeixen els abstencionistes. Es a dir, en Macron ha estat elegit amb just un poc més d’una tercera part de la població. Evidentment, això no treu que ha guanyat el seu duel amb la Le Pen; pero relativitza la seva victoria, i n’hauria de ser conscient (cosa que dubto mooooolt que faci…)

Matilde Font
Matilde Font
25.04.2022  ·  23:10

Estic d’acord amb l’enllaç que ha enviat Luis Miguel Peñaranda. Personalment, no votar, no m’agrada perquè és un dret i una arma que tenim a la nostra ma, i molta gent ha patit per aconseguir-ho socialment. Votar en blanc no vull, no estic perquè se repartesquen el meu vot proporcionalment entre els partits que han sortit, car ningú dels actuals m’agrada. Per tant, només me queda el vot nul. Cada dia ho veig més clar. Si no tinc la sorpresa que surt una candidatura amb cara i ulls a les pròximes eleccions al Parlament.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
25.04.2022  ·  23:29

El problema de l’abstenció o del vot en blanc o nul és que pot tenir molts pares. Vull dir que se’l pot apropiar qualsevol. Recordeu que era un argument de l’espanyolisme sempre que hi havia eleccions a Catalunya, com que no votava el 100% del cens l’independentisme era minoritari. És un argument una mica (bé, força) xorra com tot el que diuen, però són especialistes en crear mantres repetitius a veure si al final el relat qualla.

És cert que en molts casos el vot de protesta pot deure’s a moltes motivacions però a casa nostra hi ha un grup creixent de persones que no volen votar a cap dels tres partits del lliri (Junts, ERC i CUP). Fins ara, a semblança del Front Republicà francès i gràcies al xantatge emocional dels presoners polítics, se’ls ha anat votant per a que no guanyessin els partits espanyols però vist que s’han limitat a competir per les engrunes del poder autonòmic i sense projecte per al mandat del Primer d’Octubre molta gent n’està tipa.

D’aquí a un any, si fa no fa, tindrem les eleccions municipals (i autonòmiques fora del Principat), també tindrem les espanyoles (en principi al novembre del mateix any), a la primavera següent hi haurà les europees i, en principi al febrer del 2025 les del Parlament de Catalunya.

És a dir que estem en un moment clau perquè ho renovarem tot en un parell d’anys. Seria una oportunitat molt bona per a fer neteja de polítics que no han complert el seu mandat.

No és massa temps, però caldria que sorgís una alternativa política fiable. N’hi ha partits nous però per manca de mitjans o d’experiència hom té la impressió que encara no estan prou madurs.

Tan de bo tinguéssim una alternativa sòlida aviat però en el cas que no estaria bé coordinar un vot de protesta. Una iniciativa que vaig llegir per Twitter i que desconec qui va ser l’autor de la idea em va semblar útil: Es tractava de votar amb paperetes del referèndum del Primer d’Octubre. És una iniciativa fàcil i inequívoca. Si hi hagués una enorme quantitat de paperetes amb el Sí a la Independència estaria molt clar el significat.

És clar que amb això corres el risc que guanyin els partits espanyols amb el que això podria comportar: denuncies a la policia per protestar i reclamar la independència, la introducció de la llengua castellana a l’escola catalana, el suport del govern català al govern espanyol peti qui peti, la manca d’un projecte que anés més enllà de gestionar la Generalitat com una diputació provincial, etc, etc, etc.

joan rovira
joan rovira
25.04.2022  ·  23:31

Els formats de les (governances oficials) actuals no poden ocultar ni ser alienes a:

*Mecanismes de la percepció individual (som atenció)
https://medium.com/@Jaironpz/cuando-el-progreso-exponencial-se-hace-realidad-8dbc1d725d34

*Les conseqüències de la globalització (som ús)
https://www.worldometers.info/

*Les organitzacions artificials (som intenció)
https://www.youtube.com/watch?v=ZhHK93gqEoM

Per tant, estem assistint al col.lapse d’aquestes governances oficials, en tant que no formen part de la quotidianitat, el canvi de paradigma (percepció, intercanvi i memòria) indestriables a l’existir individual i col.lectiu actuals.

Perquè tal com recorda el poema “A través dels temperaments” de Gabriel Ferrater (1922-1972), el vent que passa pel bosc deixa constància dels més patètics, tal com recull la història oficial repetida per la premsa, que no representen de cap manera al conjunt del bosc que arrela i balanceja harmoniosament flexible a l’embat de l’esperit.
https://www.vilaweb.cat/noticies/quaranta-anys-de-lara-o-mai-de-joan-fuster-la-intrahistoria-de-laplec-de-castello-del-1982/

Jaume Bonet
Jaume Bonet
25.04.2022  ·  23:37

És evident que cal una alternativa electoral … de moment crec que, entre els electes, només en Castellà de Demòcrates i na Ponsatí no han deixat de reivindicar que el referendum ja està fet i guanyat … podrien, si volen, intentar coordinar la creació de l’alternativa que es necessita … Però millor que no el vo nul o el vot en blanc, en darrer extrem, seria votar candidatures extraparlamentàries, deixar de votar ERC, Junts i CUP (llevat de que dins un d’ells hi haja un cop d’estat que en canvii el capteniment), però no deixar de votar independentista. Crec, a més, que no s’ha d’esperar a les eleccions espanyoles, que s’ha de fer ja a les municipals del 2023. Salut.

Lluïsa Coma
Lluïsa Coma
25.04.2022  ·  23:37

Fa temps que els nostres polítics han encetat la qüestió del vot nul o en blanc. Quan no ens sentim representats i, moltes vegades, menyspreats, aquesta és la solució que ens ofereixen. Però cap dubte a exercir i demostrar-els hi la nostra decepció. Els podem permetre errors, càlculs equivocats, … però mai l’engany i fer ús d’un poder que no ha estat el que vam votar. El guany del 52% independista i la no corresponsabilitat política ha estat per a ells-es la pèrdua de resultats més evidents.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
25.04.2022  ·  23:46

Fa molt de temps que parlem d’això. Fins ara hem votat per responsabilitat. Però tot té un límit. Imagineu un resultat electoral amb un 10% -15% de vot en blanc, que a més es pot detectar clarament que prové d’un sector polític determinat? A qui li agradi la política-ficció ja pot començar a donar-li voltes.

Lluí Mor
Lluí Mor
25.04.2022  ·  23:58

ja fa uns quants dies ho vaig comentar, ho torno a fer: VOTAR NUL amb aquesta inscripció a la papereta:

ERC = TRAIDORS
JUNTS = TRAIDORS
CUP = TRAIDORS

Us imagineu mil·lers i mil·lers de paperetes amb aquesta consigna!!!!

Se’n farien ressó fins i tot a la Xina. Probem-ho!!!!

Jaume Riu
Jaume Riu
25.04.2022  ·  23:59

DEMOCRACIA RADICAL
A l’antiga Grècia la democràcia ja tenia una component perversa perquè només votava una part insignificant de la població, però en aquell govern del poble, si no es complien les promeses electorals, no duraves gaire.
Al principi, la democracia no ho era pel fer de poder votar, sinó pel fet de poder controlar el govern. Ara ho hem oblidat això.
Quan les monarquies totalitàries i les dictadures es van voler superar amb un sistema més just, semblava que la democràcia era la millor alternativa, i estaven tan convençuts que el contrari de la ditadura és la democràcia, que no es van prendre mesures elementals de protecció.
Ara, la falta de protecció ha pervertit el sistema i en patim greus conseqüències, entre d’altres:
1. Les promeses electorals no es compleixen i no passa res.
2. Els pactes postelectorals per poder governar són irracionals, i no els ha votat ni els votaria ningú.
3. Els partits polítics necessiten ser diferents del contrari per guanyar les eleccions, i tant li fa si no són millors.
Afortunadament, ara visualitzem a Catalunya -com ja han vist també els electors francesos-, que es pot controlar el govern amb l’eina democràtica que consisteix a retirar la confiança -i el vot-, quan no es compleixen les expectatives de la població. D’això en diem democràcia radical.
Per retirar la confiança es vota en blanc. El vot en blanc majoritari invalida la votació i obligarà als candidats a canviar les propostes de govern que no satisfan les necessitats i les expectatives de la població.
En canvi, una gran abstenció en el vot, demana fer un canvi de model, directament.
Això és el més provable a Catalunya si no prospera una agrupació d’electors (p.e. ANC) amb una proposta transversal i revolucionària, independent de tots els partits polítics que ja han esgotat el crèdit.

PS2. Totalment d’acord, Vicent. Trobo molt elegant l’avís en termes d’elegància.
S’ha de dir que l’humor i la sàtira enriqueixen el debat, mentre que la burla i l’insult rebaixen la força dels arguments i fan perdre l’interès.

Ramon Peiron
Ramon Peiron
26.04.2022  ·  00:19

Ja ho he comentat alguna altra vegada: no comparteixo aquesta tendència, cada vegada més generalitzada, al linxament dels nostres partits. Jo diria que els necessitarem, perquè crec que el flanc polític i intitucional de la lluita serà important.
Si algú sap com crear una força política de purs de laboratori,endavant. Tant de bo. Però molt em temo que la matèria primera i els resultats serien els de sempre.
Se’ls ha de criticar i exigir. I empènyer-los cap a la confontació (que, per cert, tampoc tinc clar que ningú hagi definit de forma plausible en què consisteix). Però fomentar-ne aquest desprestigi extrem i propagar el desencís i l’aversió a la politica em sembla una estratègia que se’ns pot acabar girant en contra.

Marta Prats
Marta Prats
26.04.2022  ·  01:22

Vaig seguir els resultats electorals pel canal televisiu France Info i em va sorprendre moltíssim que en cap moment mostressin gràfics amb l’abstenció/vot blanc/vot nul i que des de els primers sondejos ja és donés el percentatge de vot del candidat guanyador amb la suma (sense especificar) del vot real + el vot blanc. Penso que és un acte de desinformació molt gran i més quan aquestes xifres són tan rellevants.
Ho fan per encobrir la poca diferència de vot “real” entre els candidats? Amb franquesa, ni ho comprenc ni m’agrada. Bona nit

Oriol Roig
Oriol Roig
26.04.2022  ·  03:37

Ho a dit en Jaume Ortí (23:29), el vot blanc, abstenció o nul, per creatiu que siga, sel pot apropiar qui sigui com vulgui. El vot de protesta ha de ser en positiu. Pot ser una opció alternativa amb cara i ulls, com la llista que pot ser surti de l’ANC, o partits que diuen ser independentistes però encara no han tret representació parlamentària (Primàries, Pirates, Solidaritat, Front Nacional) i potser són collonuts o potser encara no han tingut oportunitat de decebre’ns.
Jo particularment crec que el millor fora un front unit, però dubto molt que passi. La segona opció seria un partit o una llista amb un programa molt curtet, de l’estil “si traiem majoria absoluta activarem la declaració d’independència congelada des del 2017, i sinó deixarem els escons buits (o votarem que no a tot) per tocar els dallonses i fer el país ingovernable”. Vaja, que quedi molt clar que l’única intenció és declarar la independència i que tot el que no sigui això és secundari. Una opció així podria ser votada per qualsevol persona que s’estigui plantejant no votar o fer-ho en blanc o nul. I si comparem els “si” del referèndum amb els vots rebuts pels partits “no obertament unionistes” a les darreres eleccions, és fàcil veure que pel cap baix hi ha mig milio de vots “orfes”. Són molts vots!

Carme Garcia
Carme Garcia
26.04.2022  ·  06:38

Ahir a la nit vareu publicar a noticia del CxR de fer un referèndum a tot al país preguntant per els JJOO, i aquest matí ja no esta publicada. Què ha passat, algú ha dit que això no s’ha de publicar?. Doncs sou els únics perquè els altres digitals si que ho publiquen. Totalment en desacord en la No publicació.

Joan López
Joan López
26.04.2022  ·  07:26

Estem cremats,defraudats, veient un govern català que no fa res, però tenim que ser elegants. Jo vui sabersi traidors es un insult,si mentiders es un insult si llepaculs es un insult,si venuts es un insult.
Sr.Partal la gent està massa cremada i coste molt ser-hi elegants devant d’ells.
Però farè un acte d’elegancia i els dirè sou uns dolentots.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
26.04.2022  ·  07:36

Hi ha també la possibilitat de generar moviments polítics alternatius que ben dissenyats tindrien força èxit per arreplegar el vot desencisat.

Albert Miret
Albert Miret
26.04.2022  ·  07:58

La veritat és que després de mil traïcions, als catalans ja només ens queda la sodomia, i pels que no ens agradaria aquest darrer pas, tan sols podem deixar el vot inútil a la butxaca esperant temps millors. Almenys no li regales al cabró de torn que es prepara per burlar-se de tu. El clàssic lema de: “si tu no hi vas, ells tornen”, ja no és comprable, perquè “ells” són tots els que es fan dir “polítics”, i tots són cada vegada més igualets com si els fessin a màquina. Tots els “polítics” han passat per l’escola de la mentida i la manca de respecte als votants. Com més estafen els seus votants, més bons polítics es creuen. S’han adherit a la pútrida “listeza española” que vol dir la capacitat d’enganyar més gent sense gens de vergonya, i han deixat de banda la intel·ligència que els quedava. Avui les persones ja no votem amb il·lusió ni per a seguir un programa que invariablement resultarà ser només una mentida o, el que és pitjor, l’inrevés del que plantejava la seva proposta. Avui, a Catalunya l’únic que il·lusiona mínimament és esbrinar que ens interessa per castigar més als lladres del que era el projecte d’un nou país. Podem triar per votar en blanc o votar per la mare que els va parir. Abstenir-se no, perquè els carronyers també la utilitzen.
Però per favor abans de les pròximes eleccions: Llistes obertes i nous candidats que no hagin passat per la Universitat de la traïció.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
26.04.2022  ·  07:59

Molt d’acord amb la proposta d’Oriol Roig. M’agradaria votar un partit q deixés el Parlament vuit, una protesta visual d la nostra desafecció envers a les institucions i els partits polítics.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
26.04.2022  ·  08:00

Sempre cal votar, en la meva opinió, per a que hom siga escoltat, bé dintre d’un partit (en cas d’optar per un partit que obtindrà representació), bé dintre d’un bloc (si has optat per un partit adscrit a una línia ideològica però sense opció d’obtenir escó). És l’única forma de saber per on marxa la societat i sostenir la democràcia.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.04.2022  ·  08:12

Però quin ambient més derrotista! Qualsevol diria que tenim un Parlament sobiranista(que ens ha traÏt)! Vinga home, en compte de planejar la retirada cal organitzar l´assalt definitiu. Front per l´Estat Català!

Victor Serra
Victor Serra
26.04.2022  ·  08:28

El vot en blanc o nul és la pitjor de les solucions possibles. Si els que has votat no responen el que cal fer és muntar una proposta millor o , en el pitjor dels casos, votar al menys dolent. Mai en blanc o nul. Això és regalar el poder, no ja als adversaris polítics, sino directament als enemics. Sabem per la història que quan l’ultradreta arriba al poder, s’ha acabat tot. Per treure’ls normalment calen guerres i milions de morts. Almenys si votes al menys dolent, tens oportunitat de treure’l si no t’agrada.
En el cas de Catalunya, regalar tot el poder als unionistes ( és el que volen) seria una debacle absoluta pel país. I no seria tant fàcil tornar-los a fer fora.
Imagineu-vos quin país contruirien Illa i Granados . Què farien pel català, per acabar amb la repressió i l’espionatge, pel progrés del país ( que no sigui esdevenir una província de Madrid).

Cristina Guasch
Cristina Guasch
26.04.2022  ·  08:35

Em sento completament identificada amb la reflexió de l article, el meu vot només serveix perquè uns senyors i senyores guanyin unes cadires des de les que traeixen contínuament les idees polítiques q prediquen i per les quals els vaig votar. Ho tinc clar, no tornaré a donar el meu vot per RES, o bé surt una alternativa o que els voti sa mare.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
26.04.2022  ·  09:07

Si surt un candidat que estigui disposat a encarar-se als jutges espanyols i al terrorisme de l’Ibex, voldrà dir que no te por.
Si aquests és l’únic punt del seu programa i així ho manifesta, el votaré. I el votaré perqué no l’abandonaré.
Si ell compleix, jo també. I així arribarem fins allà ¡¡

Es ben simple, tant simple com això.

Carles Farre
Carles Farre
26.04.2022  ·  09:11

Quan hi hagin llistes obertes i democràcia directa, que m’avisin que a les hores aniré a votar, tinc coses millors a fer que col·laborar amb aquest espectacle interminable i avorrit, que alimenta dia si i dia també els mitjans de comunicació, i que no canvia ni canviarà res, perquè ja està pensat perquè veritablement no és puga canviar res de transcendent, mentres tan, l’electricitat pels núvols, els carburants per l’estratosfera, els productes bàsics també, i la culpa de tot això es veu que es de “la guerra de Putin”..
https://beatalegon.tv/video/el-repaso-del-lunes-25-de-abril-de-2022/

Posdata: Quan faras Vicent una editorial dedicada a “la guerra de Putin”?

Pep Agulló
Pep Agulló
26.04.2022  ·  09:14

“ABSTENCIÓ POLÍTITZADA”

Sempre he trobat que el vot de càstig, blanc, abstenció, etc. sol castigar a qui el proposa perquè si tu renuncies a fer-la, deixes fer la política als que tens en contra. Per tant, penso que la contestació directa al sistema s’ha de fer al carrer (armilles grogues de França) i no pas en el joc d’unes eleccions en que el Sistema té les cartes millors.

Ara bé, el concepte d´”abstenció polítitzada”, més enllà de l’abstenció com a simple protesta que té múltiples causes, tindria un sentit més coherent en la reclamació d’unes alternatives concretes (programes) que no les donen els partits que es presenten i per tant aquesta resposta seria com el vot cap a un “no-partit”, però saben molt bé quin programa voldríem i que per absència d’alternativa política ens hem d’abstenir.

M’explico. Una abstenció dins l’independentisme català, seria una abstenció polítitzada perquè els partits que deien que n’eren, fan pur autonomisme, han pervertit els objectius que deien defensar. Llavors, les raons de l’abstenció serien comunes als desencisats independentistes.

L’abstenció, per tant, ho seria per absència d’un partit realment independentista. En comptes de cridar a l’abstenció, val més bastir una candidatura alternativa (sempre que es pugui) que no pas una no-alternativa: l’abstenció que dona poder a l’enemic…

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
26.04.2022  ·  09:36

Ja fa molts anys que es vota “en contra de”, per evitar que guanyin “els altres”. Recordem la inesperada elecció de Ruiz Mateos com a eurodiputat, malgrat el seu estrafolari projecte polític. O la pírrica victòria de Ciudadanos a les eleccions autonòmiques convocades per Rajoy després del 155, i que ara, a punt de desaparèixer, ha mutat en favor de Vox. Potser sí que per arribar a la independència ens cal una bona sacsejada claudicant (tripartit PSOE-ERC-Comuns presidit per Illa). O un de molt més catàrtic, Pp-Vox-Ciudadanos presidit per.. Carrizosa!. L’actual amb ERC-Junts-CUP no fa res, llevat d’avorrir tothom i abandonar la defensa de la llengua, que antany era més que ferma O tempora, o mores!

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
26.04.2022  ·  09:47

D’acord amb els comentaris de Joan Rovira i Carles Farre.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.04.2022  ·  10:08

A veure, sóc el primer que em pronuncio en contra dels incompliments de les promeses electorals. Jo exigiria que junt amb acta de càrrec electe es signés una carta de dimissió si no es compleixen les promeses electorals fetes en campanya.
Per això al 2017 ja vaig deixar de votar ERC, partit que va esdevenir la ER del Gran Botifler, Oriol Junqueras.

Però tinc molt clar que promoure la abstenció o el vot en blanc com a senyal de protesta, és lliurar la democràcia a l’extrema dreta que, simplement, se la carregarà, i així aquests “intel·ligents” que volien protestar ja no votaran més, els prendran el dret de vot.
No recordeu que les SA hitlerianes van arribar al poder fent us de la democràcia per a continuació suprimir-la.?

Doncs als col·laboradors inconscients de l’extrema dreta els dic:
VOTAR SEMPRE, perquè sempre trobarem algun partit potser minoritari en aquell moment, amb una oferta que ens sembli adient i que, votant-lo massivament tots units, aconseguirem foragitar les cúpules vividores i mentideres dels partits tradicionals, netejant-les de vividors de la politica.
La CUP hagués pogut complir aquesta funció, però el seu infantilisme demostrat, volent posar els bous davant el carro, la ha inhabilitat. Primer ha de ser la independència, després parlarem de millores socials.

Espero la creació d’una nova agrupació electoral, lliure de botiflers.

.

Joan Begue
Joan Begue
26.04.2022  ·  10:29

Guany qui guany tot seguirà igual, el Poder Suprem no està en un determinat Partit ni Projecta.
En aquestes “democràcies” poc o nul·la és la capacitat del Sistema del Vot, donada l’escassa capacitat que tenen els votants d’informació i formació del seu judici.
El Mitjans de comunicació tenen un Amo, el qual segueix una directriu mol definida, conquerir (ja aconseguit, desvirtuar la capacitat d’anàlisi del votant, ja conquerida)
I si per raons que no poden controlar els hi surt un contestatari, o l’anulen física o jurídica o corregint el pensament del poble que acaba un altre cop dins el programa de rehabilitació mental.
La llibertat que cal conquerir (i no és fàcil) és la del control dels nostres Pensaments i Emocions.
Algú deia no fa gaire, Mentres no Despertem i en Sortim de MATRIX el Sistema ens té controlats i per tant votis el que votis Tot està en el full de ruta del Sistema.
Bon dia, NO A L’OTAN

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.04.2022  ·  10:35

Entenc que una abstenció o vot en blanc pot ser un cástic als politics professionals però a mi no m´agrada gens aquest aument de l´extrema dreta, crec que pot ser un avis per la democrácia. Seri bo en nom de la llibertat fer un gir i els politics posisionarse més escoltant a la gent

Berta Carulla
Berta Carulla
26.04.2022  ·  10:37

Quina vergonya i quin fracàs significa aquesta apologia del vol nul, o blanc, tant per tant és el mateix. Nosaltres no parlem de democràcia, sinó de la lliberat del nostre país. Ni ens podem comparar amb França no tampoc amb Espanya.

No teniu cap dret de queixar-vos dels polítics si resulteu ser tan o més fluixos, lamentable i patèticament fluixos, que us ‘desafeccioneu’, enutgeu o ‘desencanteu’ a la primera de canvi. No és estrany que faci més de 300 anys que estem sotmesos.

M’avergonyeixo de vosaltres, poble català, farcit de fluixos equidistants políticament correctes: ni un paper a terra, ni una paraula grollera, elegància i seny pertot peti qui peti.. que per això som un poble camí de l’extinció.

No us pugeu mai més els pantalaons, quedeu-vos com esteu que resultarà més còmode per tothom, però almenys deixeu de fer el ploricó.

Tant és el que facin els polítics, nosaltres hi hem de ser. Si no ho heu entès ni sou catalans ni sou patriotes.

Quin frau aquesta apologia del vot blanc o nul quan no s’ha dut a terme mai ni campanya ni difusió ni investigació al voltant i en referència als partits indeoendentistes petits, extraparlamentaris, plens de gent que esperen a la rereguàrdia la seva oportunitat. Un frau de periodisme.

Carles Viñals
Carles Viñals
26.04.2022  ·  10:49

Si el sentir majoritari és que els partits han deixat de representar els electors ,i a Catalunya en concret, som els independentistes els més conscients d’aquesta realitat, la conclusió lògica és que cal desposseir-los d’aquesta falsa representació. Anem doncs per feina i decidim com i de quina manera els hem de desposseir.

A tal efecte, considero urgent decidir quina opció hem de triar, per tal de fer-ho unànimement i no dispersar el mètode i, en conseqüència la seva efectivitat. Val més la unanimitat entorn d’una opcoó, encara que no sigui la millor de totes, que la dispersió de procediments. Així doncs, Què hem de fer?
A) Abstenció ? B) Vot Blanc ? C) Vot nul ?

Dedicaria vostè, SR. Partal, un editorial a aquesta qüestió pràctica ? gràcies per endavant.

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
26.04.2022  ·  11:14

És l’agonia del recurrent “vot útil”. I si els nostres polítics, no poden aconseguir els seus objectius, almenys dignitat. Però ara, no tenim ni independència, ni dignitat….

Josep Ballarà
Josep Ballarà
26.04.2022  ·  11:49

Dono suport al seu PS2, Sr. Partal.
Li dic, tanmateix, que altres diaris -distingits, ells- tenen uns lectors que fan comunicacions més impresentables.
Si el país fos com cal, no caldrien aquests tipus d’advertiments.

Josep Soler
Josep Soler
26.04.2022  ·  12:13

En algunes coses (en el sentit totalment) amb poso al costat de la Berta Carulla encara que el seu estil de critica, no sigui el que mes m’agrada.
Em sembla fugir d’estudi considerar que el vot en blanc, nul o l’abstenció pot tenir cap utilitat positiva per qui el promou, donant-se la circumstancia que qui en farà la lectura serà la mateixa administració, que sempre defensarà l’interes d’aquesta mateixa administració.
Posaria un exemple molt practic:
Vots nuls: 100,000. Igual a escons: 0
Vots en blanc: 100,000. Igual a escons: 0
Abstenció : 1,000,000. Igual a escons: 0
Vots partit A : 10,010. Igual a escons: 60
Vots partit B : 10,000. Igual a escons: 55
Vots partit C : 9,990. Igual a escons: 50
i així successivament fins a omplir la totalitat dels 175 (el congres espanyol 350)
Resposta de la administració: Conscients d’un resultat molt baix, el partit guanyador A, es qui de totes formes te mes possibilitats per la formació de govern i bla, bla, bla…amb la particularitat de que si el que volem es castigar “als nostrus”, el mes que farem es reduir.los representació, però no d’impossibilitar-los a fer, el mateix que han estat fent fins ara.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
26.04.2022  ·  12:32

Berta Carulla, et diria “a la orden mi coronel” (jo no he fet la mili i vaig buscar-me una inutilitat, on el país dels Enyols, de la millor manera que vaig saber,i a sobre en van donar un suport, a la meva “teòrica mentida”) o sigui això del militarisme no ho conec.
Però mira, considero que un país que no té gent (militars) per a defensar ho no es ni serà mai tal país o nació, i els catalans tindríem que començar a pensar que desprès de 300 anys amb apallis ament, féssim quelcom, per a solventar ho.
Llavors per desgràcia els catalans som gent sotmesa, acostumada abaixar el cap sempre., ja ho deia un Expresident nostre : “tothom a casa seva amb la caseta i el seu hortet”. Diem molt, però no fem res de res. Volem marxar del país Enyol, i no fem res per aconseguir ho. Dim molt, dels polítics que estan al capdavant, però res de res, com ens deixa entendre la Sra Ponsatí, som uns cagats. Això si, que no ens toquin, res de lo nostre, com diuen els sindicalistes: “Justícia si per a casa meva no”.
Votar amb un vol nul, en blanc, o no anar a votar, es donar agalles i afavorir mes el nostra allargament per ser un país lliure de una vegada per totes. Tenim que enlairar el nostre patriotisme, si realment un es considera català, no abaixa el cap i que es mulli un altre, que això es enviar un vot a casa dels Enyols.
En fi, crec dir, que amb aquest tot seguirà igual, que son uns botiflers, marxem, que tal i qual…. no s’aconsegueix res de res. Sinó tenim canviem i ens trèiem aquest pessimisme, amb una implicació directa per ser una nació i país nou, sempre estarem al mateix lloc, o anys lluny.
Repeteixo, i crec que votar es un deure.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.04.2022  ·  12:33

Dos apunts: a l’estat francès la segona volta obliga a votar a un dels dos candidats que ha filtrat la primera volta. Això no passa a l’estat espanyol, no existeix aquesta polaritat final. Per tant és molt clar que els votants d’ERC i PDeCAT van ser estafats totalment –al fer, aquestes formacions, president Pedro Sánchez- i a més sense saber per a quina raó els varen enganyar. Lluís Llach va demandar el PSOE i Felipe González -1986- després d’haver intervingut gratuïtament en un festival convocat pel PSOE i que va estar presidit per Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona i després ministre de Defensa, en què el partit reivindicava la llibertat i la pau mundial i es recolzava la línia del PSOE contra l’ingrés d’Espanya a l’Aliança Atlàntica. No cal dir que un jutge de primera instància de Madrid va desestimar la demanda. Una manera de salvar el sistema democràtic seria penalitzar per llei l’incompliment del programa electoral un cop el partit assumeix responsabilitat a les institucions. Us ho imagineu?, no seria aquest un joc més net?. Ja m’agradaria veure les cares d’alguns dirigents jutjats per estafadors socials i, evidentment, una acció d’aquesta categoria retiraria de l’escena política els protagonistes de frau. No seriem en un món millor amb aquest sistema?. Quan comprem una casa hi ha un contracta previ –contracta d’arres- que obliga i compromet a les dues parts, de manera que, qui es retira –qui no compri o no vengui- hi perd de manera significativa. El contracta que hi ha entre els partits i els ciutadans és paper mullat perquè un cop hem votat, l’altra part no se sent obligada, perquè retirar-se del seu programa no li costa cap preu. El temps i els mitjans de comunicació –que controlen bé- són la droga que utilitzen per netejar-nos el cervell i preparar-nos per la propera comtessa electoral.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
26.04.2022  ·  13:07

D’acord, l’insult i la grolleria degraden la persona que els emet i ens fan mal a tots. Malauradament és una pràctica freqüent en algunes plataformes socials però hauria de desaparèixer d’aquest diari. Se’ns avisa quan intervenim de quines són les bones pràctiques, però cal seguir insistint-hi entre tots.
Anant al contingut de l’editorial, comparteixo que la desafecció amb el sistema polític capa cop és mes gran, tant als països catalans com al món occidental. Tot hi així a mi se’m generen dubtes a l’hora de prendre decisions en futurs comicis electorals. Jo he votat quasi bé sempre en totes les eleccions des de que vam entrar a l’actual pseudo democràcia. Em vaig abstenir però en les primeres eleccions espanyoles: acabava de tornar de l’exili i la mili i jo estava per la ruptura i no per l’anomenada transició. Ara em plantejo si és útil com a forma de protesta amb la farsa del sistema una abstenció de futur. el poder mai queda buit i el sistema de partits és tant cínic que no té problemes en ocupar els seus escons encara que representin molts pocs vots. S’hauria d’aconseguir una abstenció molt massiva i sobretot activa, que qüestioni radicalment el sistema de representació política vigent: radicalitat democràtica, com es fa?

Ferran Moreno
Ferran Moreno
26.04.2022  ·  14:33

Vot nul o en blanc no. Mentre no hi hagi una alternativa clara als tres partits del lliri i la poltrona (JUNTS, ERC i CUP), jo seguiré votant un partit independentista petit.

M’agradaria que aquesta alternativa s’acabés bastint o que hi hagués una candidatura conjunta suma de tots els partits independentistes que no estan presents al Parlament. Segur que me’n deixo algun però:

Primaries Catalunya, Front Nacional de Catalunya, Aliança Catalana, Directe 68, Força Catalunya, Catalunya Acció, Som Catalans, Donec Perficiam, etc.

Les possibilitats de fer forat són petites perquè els mitjans ja s’encarreguen de fer-nos veure que hem de tenir sempre en compte el “vot útil” i és difícil que un gruix significatiu de gent voti partits que no surten cada dia al Més 3/24 o que no tenen tertulians a sou als programes de ràdio.

Tant me fa, m’estimo més votar qualsevol d’aquests i que no arribi a tenir representació, que votar mediàtics partits amb Oriols o Laures que de ben segur faran que em senti estafat un i mil cops.

Daniel Mir
Daniel Mir
26.04.2022  ·  14:39

De vegades em costa de creure que som descendents dels que es van independitzar de Carlemany, que va conquerir l’Europa, i no siguem capaços de fer-ho del Felip, el Borbonet, que ve de perdre totes les colònies.

Sembla que em perdut el nord els que el vam guanyar l’1 d’octubre on vam proclamar que volíem sortir d’Espanya i que ara no siguem capaços de portar-ho a terme.

Mai serem capaços de assolir la independència si no ens trèiem de sobre els que estan interessats en l’autonomisme i les seves institucions, Crec que, ara, ha de ser l’objectiu prioritari.

Somnio en que, a les pròximes eleccions treguessim, no més, un 30% dels diputats i sortís una coalició, com diu en Francisco Sánchez, de Pp-Vox-Ciudadanos presidit per.. Carrizosa i que s’els mengessin a tots. Quan no en quedessin ni les engrunes, com que la bestia, quan ha tastat la sang en vol més, es menjaríen els uns als altres fins no qe no en quedes ni un… Però sols és un somni, dantesc, però somni.

Veig que es té molta por a VOX i l’extrema dreta, per que ens recorda el nazisme i l’holocaust. Entre aquestos i aquells hi ha una gran diferència: Aquells anaven a fer mal i la gent no sabia de lo que eren capaços. Ara aquestos, ectoplasmes d’aquells, sols poden fer por i saben que no poden fer mal per que, de nazisme, ja n’estem vacunats.

enric llaudet
enric llaudet
26.04.2022  ·  14:43

Molt bon PS2.

Isaac Beà
Isaac Beà
26.04.2022  ·  15:39

Molt d’acord amb tu, Vicent, en el teu PS2. Si no fos per la llengua, a vegades costaria de distingir si això és Vilaweb o El Mundo. Determinats comentaris fan vergonya de llegir.

Albert Ventura
Albert Ventura
26.04.2022  ·  16:17

Es pot enganyar tothom algun temps, es pot enganyar alguns sempre pero no es pot enganyar tothom sempre (Abraham Lincoln). Miri voste si es vell aixo.

Jordi Torres
Jordi Torres
26.04.2022  ·  17:03

No crec que l’abstenció sigui una bona eina política per l’independentisme. Imaginem que a les eleccions vinents hi ha un percentatge altíssim d’abstenció: seria una victòria moral, obriria els telenotícies, se’n farien estudis i articles… però un cop repartits els escons, els partits se n’oblidarien ràpidament. Una alta abstenció afebleix la democràcia, dona arguments als autoritarismes i no faria canviar el funcionament dels partits que ostenten el poder. El problema no és el sistema democràtic, són els partits. Més ben dit: com funcionen els partits a casa nostra. Són empreses amb dos únics objectius: sobreviure i créixer.

Un cop els partits s’han instal·lat al poder, es converteixen en estructures jeràrquiques sense espai pel debat i la confrontació d’idees. Si han d’escollir entre complir el mandat dels votants o sobreviure, trien la supervivència. Alguns pagaran el preu ideològic que calgui, com el cas paradigmàtic d’Esquerra, encara que ho amagaran amb cabassos de retòrica i màrqueting. La manca de transparència de l’acció política, el control dels mitjans i la desafecció de la ciutadania els hi facilita dir una cosa i fer la contrària. Aquesta separació és encara més forta en el cas dels partits independentistes, la finalitat dels quals hauria de ser marxar i rebentar-ho tot. Podem esperar que els partits marxin d’un sistema del qual depenen per a sobreviure? De moment no ens n’hem sortit.

Per a mi, la millor solució és votar un partit que estigui dins del sistema. Podria ser l’opció d’Escons en blanc, que ja s’ha comentat aquí més d’una vegada. També podria ser un partit creat ad hoc amb aquest propòsit. Un que tingués com a únic punt del programa reactivar la declaració d’independència que va quedar suspesa.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
26.04.2022  ·  19:27

Si. Però no és que siguin tous amb els poderosos. Cada dia dinen amb ells i els hi renten els plats.

Josefina Timoneda
Josefina Timoneda
26.04.2022  ·  20:00

Totalment d’acord amb els raonaments de la Berta Carulla i, en Jordi Torres,

Pau-Marc RIERA
Pau-Marc RIERA
26.04.2022  ·  20:13

Prou. contra el segrest del vot. vot incendiari:la pitjor alternativa amb la que ens vulguin fer por. S’ha de trencar la màquina de l’engany.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
26.04.2022  ·  21:25

El primer gran error que ens porta a aquesta situació és la llei electoral. Cal modificar-la en favor de les llistes obertes.
Segon, els partits, reben suports econòmics, pressions del poder i dels mitjants de comunicació.
Tercer, la ciutadania vota un cop cada anys i no participa de la vida política
Quart, una majoria de vots tenen més a veure amb les inèrcies nolstàlgiques del passat que en la lectura dels programes dels partits.
Quart, tal com va tot plegat, o es canvia a llei electoral i es fan llistes obertes, o anar a votar no tindrà cap sentit.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies