La X del 17-A

  • El silenci de l'estat espanyol reforça la tesi que el govern de Rajoy podia haver fet més per evitar els atemptats de Barcelona i Cambrils *** La fiscalia no veu delicte d'odi en la consulta de Vox a les Corts sobre el col·lectiu LGTBI *** El govern andorrà començarà els tràmits per a entrar a l'FMI abans d'acabar l'any

VilaWeb
Pere Martí
17.07.2019 - 20:30

El silenci amb què els sectors polítics i mediàtics espanyols han acollit les revelacions del diari Público sobre l’atemptat del 17-A són l’indici més clar que alguna cosa falla. Les noves informacions que han sortit a la llum tiren per terra la versió oficial que es va donar de l’atemptat d’aquell turbulent agost del 2017, segons la qual els serveis d’intel·ligència espanyols feia temps que no sabien res de l’imam Abdelbaki es-Satti ni de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats. Ara sabem que l’imam no tan sols va mantenir contactes amb el CNI en el passat, com assegurava el govern espanyol, sinó fins al mateix dia de l’atemptat. Després del 17 d’agost, van esborrar qualsevol rastre per evitar de deixar indicis d’aquella relació. I també que el CNI va mantenir punxats els telèfons dels autors materials de l’atemptat fins a cinc dies abans que el cometessin.

Només amb aquestes dades, es pot afirmar que som davant una negligència dels serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol, que tenien informació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils i no la van saber gestionar de manera adequada per evitar-los. El director del CNI en aquell moment, el militar Félix Sanz Roldan, va amagar la informació als Mossos d’Esquadra i al govern de la Generalitat, tot i que Catalunya era en l’alerta 4 de la lluita antiterrorista. La màxima responsable del CNI era la vice-presidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría, i aquí hi ha la segona negligència, en aquest cas política, tant si tenia la informació com si no. Si no la tenia, és un cas d’incompetència greu. I si la tenia, va mentir públicament i va fer servir la informació per als seus interessos polítics.

La versió oficial del 17-A ha quedat en evidència després de la nova informació que ha sortit a la llum. A partir d’aquí, cal reobrir la investigació i demanar responsabilitats polítiques. El fet que la resposta sigui el silenci alimenta la teoria de la conspiració que circula des de l’endemà de l’atemptat. Els qui volen mantenir la mentida oficial acusen de conspiranoics els qui gosen qüestionar-la, però ara els indicis que som davant una operació d’estat guanyen pes perquè ningú no els ha desmentits. Naturalment, no hi ha cap prova que demostri que l’estat va permetre l’atemptat, però tenia prou informació per a intentar evitar-los. Calen més explicacions, que tenint en compte els antecedents no arribaran. El PP, Ciutadans i el PSOE van votar en contra d’una comissió d’investigació al congrés espanyol. I probablement ho tornaran a fer.

Mentre no arriben més explicacions, és perfectament legítim pensar que, per acció o per omissió, una part de l’aparell de l’estat no va actuar correctament el 17-A amb la intenció de generar una crisi a Catalunya que permetés de declarar l’estat de setge, treure l’exèrcit al carrer i impedir el referèndum de l’1-O. És l’estat que ha de desmentir aquesta possibilitat. És públic que Soraya Sáenz de Santamaría va demanar insistentment que es decretés l’estat de setge i només la mandra gallega de Mariano Rajoy i l’oposició del PSOE ho van impedir. Però hi ha algun responsable del govern espanyol, una X, que va decidir de no fer ús de la informació del CNI per a evitar els atemptats de Barcelona i Cambrils. Com en el cas dels GAL, la X quedarà sense confirmar, però tothom sospita qui és.

També és molt clar que el govern espanyol va provar de desprestigiar l’excel·lent tasca dels Mossos d’Esquadra als mitjans de comunicació i va voler convertir els actes de rebuig a l’atemptat en actes d’adhesió a la corona espanyola. El tret els va sortir per la culata. La marxa ‘No tinc por’ que es va fer a Barcelona el 26 d’agost es va convertir en un via crucis per al monarca espanyol, que va ser xiulat com mai, juntament amb el govern de Mariano Rajoy. La vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría no va acabar la marxa, perquè se sentia indisposada i va ser evacuada. I el mal humor de Felipe VI li va durar fins al 3 d’octubre, el dia que va beneir l’a por ellos judicial i policíac contra l’independentisme. Espanya encara no ha perdonat que Catalunya se’n sortís sola dels atemptats, amb l’autoestima reforçada per la bona actuació dels Mossos. La prova és que el màxim responsable de la policia d’aquells dies, el major Josep Lluís Trapero, serà jutjat per rebel·lió a l’Audiència Nacional espanyola i el responsable polític, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, fa gairebé dos anys que és en presó preventiva amb la mateixa acusació.

La fiscalia no veu delicte d’odi en la consulta de Vox a les Corts sobre el col·lectiu LGTBI. La fiscalia espanyola veu indicis de discriminació però no pas de delicte en la petició d’informació que va fer Vox a les Corts sobre les persones que imparteixen cursos per a donar visibilitat a la realitat LGTBI. El 4 de juliol, la mesa de les Corts va traslladar aquesta petició a la fiscalia per saber-ne el criteri abans de començar cap tràmit. Ara la fiscalia conclou que la petició de Vox no presenta indicis de cap fet delictiu. Tanmateix, com que es refereix exclusivament al col·lectiu LGTBI, interpreta que se’n podria derivar alguna una forma de discriminació. En aquest sentit, diu que la petició de Vox podria comportar la revelació de l’orientació i la identitat sexuals dels afectats, cosa que comportaria una intromissió en la intimitat, en els termes de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals. Un cop sabut el criteri de la fiscalia, el president Enric Morera proposarà a la mesa de les Corts de tramitar la petició, adjuntant-ne el document del ministeri públic espanyol perquè es tingui en compte a l’hora de donar la resposta, i no incórrer en els supòsits de discriminació i revelació de dades íntimes de les quals alerta la fiscalia.

Camps conspira contra Bonig amb els crítics del PP valencià. Un sector del PP valencià crític amb l’actual direcció que encapçala Isabel Bonig ha organitzat per a aquest divendres un sopar d’amics del PP per a intercanviar opinions i recuperar ‘l’orgull i la il·lusió’ pel partit. Entre els promotors hi ha l’ex-senador i militant històric del partit Pedro Agramunt, l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps; l’ex-secretari general per la demarcació de València, Vicente Ferrer; i l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García Margallo. La trobada, a la qual ja han confirmat l’assistència un centenar de persones, ha estat impulsada per un grup d’històrics dirigents del PP que, en un sopar anterior, van qüestionar la deriva del partit. Aleshores van decidir de repetir-ho amb més gent i amb micròfons. La convocatòria s’ha difós per WhatsApp amb un missatge en què s’anuncia el sopar i que recalca: ‘No és un acte oficial del partit, és una cosa privada, hi podrem intercanviar opinions els militants i simpatitzants que ens sentim orgullosos del PP i del seu immens patrimoni i història. Si t’interessa assistir-hi, et pregue que m’ho faces saber per aquest mitjà i t’aniré informant dels detalls.’ Una volta confirmada l’assistència, els interessats han estat convocats al sopar en un conegut restaurant de la Patacona (Alboraia), on el PP valencià, precisament, sol fer molts dels seus actes. Serà a les 21.30 i el preu, 30 euros. Diuen que hi haurà megafonia i hi podrà intervenir tothom, sense presidència ni protocols.

El govern, l’ajuntament i el port de Palma creen un grup de treball per a abordar el problema dels creuers. El batlle de Palma, José Hila, ha anunciat un grup de treball entre el govern, l’ajuntament i l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) per a abordar conjuntament el problema dels creuers. Hila s’ha reunit amb la presidenta del govern, Francina Armengol, al Consolat de Mar i ha subratllat la defensa de Cort d’un turisme de qualitat i no pas de quantitat, estratègia que el consistori també defensa en el cas del turisme de creuers. Hila també ha explicat que la voluntat de l’Ajuntament de Palma era presentar un projecte a l’any a l’Arenal, finançat per l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), amb la finalitat de millorar l’espai públic de la zona.

El govern andorrà començarà els tràmits per a entrar a l’FMI abans d’acabar l’any. El govern podria aprovar la declaració d’intencions per a entrar a l’FMI abans que s’acabi el 2019. Aquesta és la voluntat del ministre de Finances, Eric Jover. Ho ha explicat en una entrevista a RTVA, on també ha avançat que treballaven amb diverses vies per a accedir al prestador d’última instància. El pas següent és que l’FMI creï un equip tècnic d’avaluació del país perquè analitzi la situació financera i la qualitat de les dades estatístiques. En funció d’aquests paràmetres, farà una proposta amb diversos condicionants, entre els quals la quota que s’hauria d’abonar. Sobre la possibilitat que els bancs andorrans puguin accedir a un prestador d’última instància per obtenir liquiditat en cas de problemes, sigui el BCE o un altre banc central d’un estat membre de la Unió Europea, el ministre Jover ha assenyalat que preveien totes dues opcions i també una de mixta en què un altre banc donés servei sota les directrius del BCE. Tot i que encara hi ha feina per a força temps, en aquesta qüestió, Eric Jover ha recordat la importància de la reunió que va mantenir l’ex-cap de govern Antoni Martí amb el president de la Comissió Europea, on es va fer palès l’interès de totes dues parts per a trobar-hi una solució, malgrat que no formi part de l’acord d’associació.

LA XIFRA
48 dies després de les eleccions municipals del 26 de maig, finalment se signarà el pacte de govern entre Compromís i el PSPV a l’Ajuntament de València. L’acte es farà dijous a la setena planta de l’edifici Rialto, a la plaça de l’Ajuntament.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juliol de 1935, l’advocat, editor i polític Josep Sunyol esdevé president del Barça. Mor l’agost del 1936 afusellat pels franquistes, a 38 anys, després d’haver travessat accidentalment el front de guerra durant una visita a les tropes republicanes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any