La Vila del Llibre afronta nous envits per a enguany

Mig centenar de festivals literaris organitzats per tot el país, una primera incursió gallega i un primer llibre escrit a dues-centes mans i cent cervells són les cartes de presentació amb què la Vila del Llibre entoma els envits d’enguany, després de disset anys d’existència. L’Escala (Alt Empordà) serà aquest cap de setmana, i com ja és habitual, la primera Vila del Llibre d’enguany. S’hi exploraran les relacions entre Roma, Empúries i Itàlia amb un programa d’actes que acollirà fins a una trentena d’activitats, des de la inauguració, divendres a la tarda, fins a la cloenda, diumenge al vespre.

El projecte de Vila del Llibre tornarà a organitzar festivals a Arenys de Mar (Maresme), del 13 al 15 de juny; Mollet del Vallès, del 17 al 19 d’octubre; Sitges (Garraf), del 31 d’octubre al 2 de novembre, i a la Rambla de Barcelona, del 12 al 14 de desembre, a més de l’Escala. Es mantenen, doncs, els cinc festivals de l’any passat al Principat. A Galícia, la vila de Marín (Pontevedra) organitzarà per primera vegada una Vila del Llibre, serà del 16 al 18 de maig, coincidint amb el dia de les lletres gallegues (17 de maig), que enguany es dedica a la poesia oral, amb especial reconeixement a les cantareiras i pandereteiras. Per la seva banda, Pontedeume (Corunya) farà la segona Vila del Llibre després del gran èxit de l’any passat. Serà a l’agost, els dies 22, 23 i 24. La xarxa gallega de festivals podria augmentar amb un festival més: això se sabrà abans no acabi el mes de març. Quant a la xarxa catalana, és segur que el 2026 s’hi incorporarà algun municipi més.

El director dels festivals, Enric Bono, ha explicat que el lema d’enguany era “Els llibres fan camí, fem camí amb els llibres”. “És tota una declaració d’intencions d’allò que hem fet aquests anys fent Viles del Llibre, que la xarxa vagi creixent, que vagi tenint una sèrie d’objectius comuns, com seria la connexió de persones, però també la connexió de llengües minoritzades, i això explica la nostra arribada el 2024 a Galícia, on enguany incorporem nous territoris a la xarxa”, diu.

Turisme cultural, més lectors i més bons

Durant aquests anys, els diferents festivals han programat més de 2.000 activitats sobre el llibre, els seus oficis, la literatura, la promoció de la lectura, la comprensió lectora i la passió pels llibres. És una trajectòria que consolida la Xarxa de Viles del Llibre com el circuit literari més gran i estable del país, al mateix temps que en reforça l’estratègia com a motor de desenvolupament de turisme literari en els territoris que s’han afegit a la iniciativa. La voluntat de fer activitats de turisme cultural i de contribuir a fer més lectors i més bons han estat de bon començament dos dels objectius fonamentals de la iniciativa.

Un dels projectes nous que va engegar la Vila del Llibre el curs 2023-2024 amb l’escola Nou Patufet, de Gràcia, va ser el Crea Llibres. En virtut d’això, l’escola va incorporar al seu currículum un projecte que es diu “Amor i passió pels llibres” i que el juny del 2024 es va concretar en la publicació de L’eco de la realitat, un llibre pensat, escrit i editat pels nois de tota l’ESO que es pot trobar a les llibreries. Enguany, el projecte es multiplica per quatre i es farà una segona novel·la escrita pels alumnes d’ESO, un llibre de relats amb els cursos més grans de primària, un àlbum il·lustrat i un pòdcast amb els més menuts. Per al curs 2025-2026, es preveu que més centres desenvolupin projectes creatius similars, una manera de fomentar la passió pels llibres en tota l’etapa escolar.

L’Escala, punt de partida

Per setena vegada consecutiva, l’Escala és la localitat que obre la ronda dels festivals Vila del Llibre. Ja fa uns anys que es va optar per vincular el festival amb diferents cultures mediterrànies, i en aquest sentit s’han dedicat certàmens a Mallorca, el País Valencià o Catalunya Nord. L’any passat es va explorar la relació de l’Escala amb Grècia, i enguany serà la cultura de l’antiga Roma que es posarà en solfa, però aquest punt de partida s’allargarà fins a l’actualitat, amb una presència important de la cultura italiana en la programació. El comissari en aquest cas és el filòleg i traductor Eloi Creus.

Entre les activitats de dissabte d’enguany, destaca el recital de poesia marrana de l’antiga Roma amb Jordi Cornudella, Jaume Juan i Adrià Targa, que posaran veu als poetes més irreverents de la literatura clàssica llatina, amb Catul i Marcial al capdavant; una gimcana per a tots els públics centrada en les legions romanes a càrrec de Jordi Ortiz; o una conversa amb Núria Cadenes per a repassar els seus llibres, partint de Tiberi Cèsar i sense descuidar En carn i ossos, que acaba d’aparèixer, entre més llibres de l’autora. També s’explicarà la iniciativa Renàixer del Fang, el llibre solidari amb les llibreries afectades per la gota freda al País Valencià. També dissabte a la tarda Diego Sola explicarà les misèries i tafaneries de la cort papal, que coneix molt bé com a autor del llibre Història dels papes.

De diumenge, cal destacar la conversa que tindran Pau Sabaté, Jaume Almirall i Joaquim Tremoleda sobre el vi romà, a partir de les Geòrgiques de Virgili, publicat per Vibop Edicions, i la taula rodona sobre l’envit de traduir Pasolini avui, que serveix com a homenatge per a commemorar els cinquanta anys del seu assassinat. Hi participaran Pau Vidal, Xavier Valls, Marina Laboreo i Eloi Creus. I, precisament, Pau Vidal farà la cloenda de la Vila amb el monòleg Mort d’un traductor, en què ens explicarà com s’ho ha fet per traduir textos tan “intraduïbles” com la sèrie dels Montalbanos d’Andrea Camilleri, i més llibres de l’autor, del qual es commemora enguany el centenari del naixement.