La victòria d’Elna

  • Que la República Francesa haja de portar batlles catalans a judici per l'ús normal de la nostra llengua ja és una gran victòria: no poden amagar més temps la realitat

VilaWeb

Aquest dimarts, el batlle d’Elna va comparèixer davant el tribunal administratiu de Montpeller. Era acusat per haver autoritzat l’ús de la llengua catalana en les sessions públiques del seu ajuntament. Com ell, quatre batlles més de municipis catalans s’enfronten a càrrecs per la mateixa raó, basats en una llei –atenció a la dada, Maria i Martxelo– que és anterior a la incorporació per la força de sis comarques catalanes a França.

El judici, la resolució del qual sabrem d’ací a un parell de setmanes, ha causat una solidaritat important a tot el país, però també ha posat de manifest que algunes coses comencen a moure’s a l’estat francès, un territori que semblava immòbil quant a les llengües minoritzades.

L’incident arriba després de l’anul·lació per part dels tribunals francesos de l’ús de la llengua corsa en el parlament de l’illa i també després d’haver coartat iniciatives similars al País Basc. I, sobretot, després de l’enorme polèmica causada pels retalls en la llei Molac, que significava un gran pas endavant de les llengües no franceses de l’hexàgon.

Amb tot plegat, és clar que alguna cosa es mou a la república francesa, i no és poca cosa, això. Es mou clarament a ultramar, on aquesta setmana els independentistes de Tahití i la Polinèsia han guanyat les eleccions locals, però també es mou, encara que siga a un altre nivell, en els territoris europeus.

En el nostre cas, és evident que el procés d’independència al sud ha rellançat la identitat catalana al nord, també, i ha desacomplexat l’ús de la llengua. Que continua essent baix en comparació amb la resta de territoris, però que és molt més gran que no pas podia esperar ningú fa anys.

I, de fet, heus ací aquest judici com a testimoni. Que un batlle electe siga portat davant un tribunal perquè l’estat se sent amenaçat per l’ús normal de la llengua catalana, al final, és reconèixer que hi ha una realitat que no pot ocultar ni derrotar. I això, només això, ja és una gran victòria.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any