Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, i Joan Sala, president de la Setmana del Llibre en Català.

Amb motiu de l’obertura de la Setmana del llibre en Català, la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, organisme responsable de la fira, i el president de la Setmana, Joan Sala, han aportat dades optimistes sobre la recuperació del sector. Així mateix, han fet balanç dels darrers anys de la Setmana, que s’ha convertit en l’activitat editorial i literària més important de l’any.

Les dades del sector del llibre en català corresponents al 2018 mostren un nou augment de la facturació, un any més: si el 2017 la facturació va ser de 235,76 milions d’euros, el 2018 va arribar 237,7, és a dir, un augment de l’1%. És un creixement sostingut en el temps, però Ayats ha fet saber una dada encara més important: la xifra de venda de llibres en català ha assolit els nivells d’abans de la crisi. Això sobretot pel que fa a ficció per a adults, infantil i juvenil i no-ficció. Ha donat la xifra més cridanera: el 2008 es van facturar 40 milions d’euros i, en canvi, el 2018 se n’han facturat 50. En aquest cas, no tan sols s’ha assolit el mateix nivell, sinó que s’ha superat considerablement.

Ayats també ha explicat que les vendes totals de llibres a Catalunya, en qualsevol llengua, han estat de 490,64 milions d’euros. Això vol dir que l’edició en català abasta el 48,4% de les vendes a Catalunya. Si n’aïllem el llibre de text (que té un comportament diferent, perquè funciona per prescripció i només pot ser comprat majoritàriament en català), l’edició en català de llibre de consum és d’un 26,5%, mig punt per sobre de l’any passat.

Tot i que la venda de llibres en català encara és molt lluny de la venda de llibres en espanyol, Ayats ha recordat una dada extreta del darrer estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres (2017): quan es demana als entrevistats que llegeixen habitualment per què no han llegit el darrer llibre en català, un 22,5% diu que el títol no és editat en català o no l’han trobat en aquesta llengua.

Per això l’Associació d’Editors en Llengua Catalana insisteix en la necessitat que el sector continuï treballant per aconseguir una oferta més àmplia i diversa i, sobretot, per aconseguir de tenir una presència visible als punts de venda, als mitjans i en tots aquells espais que serveixin per a acostar l’oferta als lectors. I això implica, segons Ayats, fer bons lectors des de la base, que vol dir les famílies i l’escola; i treballar amb les biblioteques escolars, a fi que disposin d’una oferta actualitzada i completa. Ara és més important que mai, perquè moltes escoles abandonen el llibre de text i treballen per projectes. En aquest context, una bona biblioteca escolar és més necessària que mai per a fer possible un bon aprenentatge.

Montse Ayats, i també Joan Sala, han estat molt crítics amb el govern de la Generalitat, que va acordar amb el sector un pla (el pla 2020) que no es compleix: després de dos anys de pròrroga pressupostària, s’han deixat d’invertir en el pla 6 milions d’euros (manquen 2 milions en Sistema d’Adquisició Bibliotecària i més línies de suport, i 3,7 milions per a biblioteques i més programes de foment de la lectura).

Sis anys que han capgirat la Setmana del Llibre en Català

Aquests darrers anys, la Setmana del Llibre en Català ha agafat tanta força i la resposta del públic ha estat tan positiva, que aquesta fira del llibre, organitzada per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, ha capgirat la dinàmica del sector. La prova és que totes les editorials avancen la data de publicació de les novetats a final d’agost, per poder presentar-les durant la Setmana o que siguin presents als estands.

Joan Sala, president de la Setmana, ha fet un balanç d’èxit de la gran fira del llibre en català, l’ha definida com l’esdeveniment literari més important de tot l’any i ha anunciat que després de quatre anys al capdavant, deixarà la presidència de la Setmana. El nom del nou president se sabrà el darrer dia de la fira.

Sala ha recordat que quan el seu equip va començar a dirigir la Setmana, es va proposar tres objectius: convertir-la en un esdeveniment cultural imprescindible i de prestigi; consolidar-la millorant-ne la difusió i atraient públic; i incentivar la compra de llibres. Aquells objectius s’han assolit a bastament. Entre els aspectes que ha destacat hi ha la importància de l’acord amb l’Institut Ramon Llull per convidar editors i agents literaris internacionals i establir la compra-venda de drets, avui consolidada i imprescindible per a un esdeveniment que és un saló del llibre.

També ha recordat que aquests darrers anys s’ha duplicat la presència d’expositors, la facturació i el nombre de visitants. L’any passat van passar per la fira més de mig milió de persones durant els deu dies que va durar. Ha destacat el vincle establert amb els artistes del país i els convenis que s’ha signat amb l’Escola Massana o amb l’Escola Elisava. Així mateix, ha donat valor a la implicació de les llibreries de tot el país mitjançant els aparadors dedicats a la Setmana i ha destacat la feina de la premsa, que els dies de la Setmana se centra en les activitats i esdeveniments que s’hi organitzen.

Malgrat l’optimisme, Joan Sala no ha deixat d’advertir sobre un seguit d’obstacles que caldrà vèncer. D’entrada, ha tornat a referir-se a l’incompliment del govern amb el pla 2020 de foment del sector editorial. També s’ha exclamat de la dificultat d’entesa amb els responsables del districte de Ciutat Vella, però no amb l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub). El districte és inflexible en normatives com ara l’obligació de deixar un espai de cinc metres entre les muralles i l’activitat. Si això s’aplica, l’any vinent es podria perdre un 20% de l’espai, fet que faria inviable el manteniment de la fira a l’avinguda de la Catedral. Tanmateix, el comitè organitzador de la Setmana no s’ha proposat de canviar d’emplaçament, perquè el troba òptim. Finalment, Sala també s’ha referit a la preocupació dels editors per la proliferació de denúncies contra llibres, com ara la que ha rebut l’editorial Comanegra del sindicat de policies de les Balears, arran d’un llibre satíric. Sala ha dit que accions tan arbitràries com aquestes fan perillar la llibertat d’expressió i de publicació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb