Escric aquestes línies encara impressionat per la decisió de Jordi Sànchez i Jordi Turull de començar una vaga de fam dins la presó dels Lledoners. Crec que cal molta valentia personal per a encarar un projecte com aquest, perquè les conseqüències físiques de la seua acció els marcaran d’ara endavant i segur que ells ho saben. Deixar el cos sense aliment sòlid durant unes quantes setmanes genera una desestabilització important a l’organisme. La presència d’un equip de metges al seu costat és una garantia important, però no es pot rebaixar la importància del fet i la gravetat de la seua situació.

Importància també política. Segurament, sobretot política. La vaga de fam dels dos presoners és un envit polític de primer ordre en un moment especialment difícil i important per al país i per a l’independentisme, i cal reconèixer-lo com a tal. El simple fet que hagen hagut de ser ells mateixos els qui sacsegen la societat d’aquesta manera ja indica moltes coses.

Aquests darrers mesos he sentit dir a molta gent que no podem normalitzar aquesta situació. Però inevitablement l’hem anada normalitzant tots plegats. Hem anat normalitzant la repressió: Quanta gent que al principi portava el llaç groc avui ja no el porta? Però sobretot hem normalitzat el fet mateix del judici. D’un judici que tots sabem que és una farsa. D’un judici que ja s’ha fet a Alemanya i que continua a Espanya perquè no n’accepta el veredicte europeu. D’un judici que tots sabem que només és una acció política que fa servir el revestiment jurídic per a deixar fora de circulació els dirigents de l’independentisme. D’un judici que tots sabem que acabarà a Estrasburg condemnant un estat espanyol que també ho sap i al qual això no importa. Perquè ells no cerquen la justícia, sinó frenar el procés d’independència. Aturar-lo els sis anys que trigarà el Tribunal dels Drets Humans a actuar, pel cap baix, i esperar que d’ací a llavors l’independentisme ja haja perdut l’oportunitat que ara té.

Contra això va aquesta vaga de fam i per això és tan transcendental. Els presos catalans han recorregut al Tribunal Constitucional espanyol, que dilata la resposta en una estratègia mesurada i calculada per a impedir-los l’accés a la justícia europea. Hi insistesc: perquè no volen justícia, sinó que només juguen amb el rellotge, amb la intenció de guanyar temps per a desactivar el moviment independentista.

Això és molt greu, no solament per a l’independentisme, per cert, sinó per a la societat, i això denuncia aquesta acció feta pública fa unes quantes hores, tan exigent envers els qui l’emprenen.

Sànchez i Turull, fent la vaga de fam, posen el focus en la intolerable arbitrarietat del sistema jurídic espanyol i lluiten per un dret que la normalització de la repressió no els hauria de poder arrabassar. Lluiten i lluitaran fins i tot sols, si cal. Perquè en tenen dret i perquè tenen raó. I quan ells parlen de remoure consciències i actituds, parlen d’això que acaben de fer. Ens acaben de posar a tots, tots, en la tessitura de no admetre aquest judici com a inevitable ni de tolerar les il·legalitats monstruoses que la justícia espanyola perpetra sobre ells i el conjunt del país.

D’ençà de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per les raons que siga, hem anat acceptant pas a pas la degradació constant de la democràcia i del mayeix procés judicial. Sànchez i Turull volen evitar que aquesta degradació continue, assumint en la seua pell un gest que impressiona i corprèn, que fa difícil a tothom d’escapar de la responsabilitat pròpia. Ara dependrà de tots nosaltres que la vaga de fam esdevinga un canvi radical respecte de tots els fets d’aquests darrers mesos.

Perquè aquesta vaga de fam ha de ser el començament d’una ofensiva per a recuperar la democràcia, per a tornar al mandat del primer d’octubre i lluitar per la justícia de veritat, contra la farsa jurídica espanyola. Per això espere que els ciutadans, les entitats, els partits polítics i les institucions sapiguem estar a l’altura del seu gest i del seu enorme esforç.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb