La universitat catalana del segle XXI: gratuïta i oberta a la societat

Aquest migdia es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el llibre que aplega quatre anys de ponències, debats i assembles fetes per la Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana. Hi intervindran Josep Ferrer, ex-rector de la UPC i president del consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana; Joandomènec Ros, president del IEC i vice-president del consell de la Convenció, i un representant de la Generalitat, encara per determinar.

Josep Ferrer explica que aquests darrers quaranta anys la docència i la recerca de la universitat catalana s’han homologat amb les de l’entorn europeu, i ha arribat el moment de fer un nou salt qualitatiu cap a un objectiu que va més enllà de la bondat científica i investigadora: la universitat ha d’esdevenir un veritable agent socioeconòmic de l’entorn.

La I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana, formada per representants d’entitats, organitzacions polítiques i sindicats, fou constituïda el 2013 amb l’objectiu d’analitzar els problemes que ha de superar la universitat catalana i proposar solucions per a millorar el model actual i mantenir-ne el paper social. La Convenció insta a celebrar un IV Congrés Universitari Català que marqui les directrius de la universitat catalana del segle XXI.

Una universitat gratuïta i oberta a la societat
En el debat internacional sobre si l’educació superior s’hauria de sotmetre a la llei de l’oferta i la demanda, la Convenció reclama una universitat oberta cap a la societat i que no perdi la condició fonamental de servei públic. L’accés a la universitat ha de ser equitatiu i igualitari i el col·lectiu d’estudiants, més divers i inclusiu, més conscient i orientat. Per a aconseguir-ho, les matrícules han de tendir a la gratuïtat i han d’augmentar les beques de desplaçament; també hi ha d’haver temps disponible per a compaginar els estudis amb jornades de treball extern.

D’una altra banda, la Convenció proposa una concepció global del sistema universitari i científico-tècnic en què, en comptes de competir, els centres universitaris cooperin, i en què es potenciï l’equilibri territorial. L’objectiu general compartit és un sistema universitari que promogui els valors humans i ètics, i l’esperit crític; que s’insereixi en l’àmbit internacional, i que, alhora, estigui arrelat a l’entorn, compromès amb la catalanitat, amb el desenvolupament sostenible i amb la construcció d’un país basat en el coneixement.

Revertir els retrocessos dels darrers anys
Segons la Convenció, les retallades, la reforma laboral, la disminució de les beques de recerca o de les taxes de reposició, entre més factors, han dut a una situació alarmant de reducció de plantilles, entrebancs i allargament dels processos d’estabilització, blocatge de les expectatives de promoció, augment de la precarietat i l’estrès laboral. A conseqüència d’aquesta situació, es perd una generació, per emigració i subocupació, que estava ben preparada per a fer el recanvi generacional i per a dur un nou salt qualitatiu a la universitat catalana. Aquesta pèrdua, a més, malmet els notables esforços personals i d’inversió pública. ‘Si no volem que la situació de la universitat catalana empitjori encara més a mitjà termini, és urgent de revertir els retrocessos d’aquests darrers anys’, diuen.