Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Xipre, tot i la proximitat amb Turquia, ha quedat fins ara al marge de l’onada de refugiats que miren d’arribar a Europa. El relatiu aïllament geogràfic de la resta de la UE i les dificultats per a sortir-ne ha desplaçat l’illa de les principals escales en el trànsit de milers de persones cap a Alemanya. Però el 21 d’octubre, dues embarcacions amb un centenar llarg de refugiats sirians, palestins i libanesos van haver d’ésser rescatades prop de les costes xipriotes. Més concretament, prop d’Akrotiri, una de les dues bases militars sota sobirania britànica a l’illa.

Des d’aleshores aquest grup de refugiats, amb una trentena de menors, es troba reclòs en un campament a l’altra base, la de Dhekelia, on esperen que les autoritats decideixin el seu futur. I no és gens clar: l’obligació de tramitar els seus casos correspondria al Regne Unit, perquè les bases són territoris sobirans britànics des de la independència de Xipre, però el 2003 va arribar a un acord amb el govern xipriota per a cedir a les autoritats de l’illa la responsabilitat sobre sol·licitants d’asil.

Dues setmanes després de l’arribada, la situació dels refugiats és desesperada i hi ha hagut protestes i incidents al campament de Dhekelia amb intents de saltar tanques i la crema de tendes de campanya, com recollia ahir el diari The Guardian. I és que a Dhekelia mateix hi ha un grup de kurds, considerats legalment apàtrides, que hi van arribar amb un vaixell de pesca fa setze anys…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.