Xipre, tot i la proximitat amb Turquia, ha quedat fins ara al marge de l’onada de refugiats que miren d’arribar a Europa. El relatiu aïllament geogràfic de la resta de la UE i les dificultats per a sortir-ne ha desplaçat l’illa de les principals escales en el trànsit de milers de persones cap a Alemanya. Però el 21 d’octubre, dues embarcacions amb un centenar llarg de refugiats sirians, palestins i libanesos van haver d’ésser rescatades prop de les costes xipriotes. Més concretament, prop d’Akrotiri, una de les dues bases militars sota sobirania britànica a l’illa.

Des d’aleshores aquest grup de refugiats, amb una trentena de menors, es troba reclòs en un campament a l’altra base, la de Dhekelia, on esperen que les autoritats decideixin el seu futur. I no és gens clar: l’obligació de tramitar els seus casos correspondria al Regne Unit, perquè les bases són territoris sobirans britànics des de la independència de Xipre, però el 2003 va arribar a un acord amb el govern xipriota per a cedir a les autoritats de l’illa la responsabilitat sobre sol·licitants d’asil.

Dues setmanes després de l’arribada, la situació dels refugiats és desesperada i hi ha hagut protestes i incidents al campament de Dhekelia amb intents de saltar tanques i la crema de tendes de campanya, com recollia ahir el diari The Guardian. I és que a Dhekelia mateix hi ha un grup de kurds, considerats legalment apàtrides, que hi van arribar amb un vaixell de pesca fa setze anys…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb