La política espanyola es debat entre la convocatòria d’unes terceres eleccions i alguna solució que tanqui un procés de negociació que no té en aquest moment cap resultat concret. El PP i Ciutadans pressionen el PSOE per facilitar un govern en minoria dirigit per Mariano Rajoy. Però els socialistes s’hi neguen rotundament. Hom es pregunta si els dos grans partits no volen precisament la convocatòria dels tercers comicis en gairebé un any per a tornar en la mesura possible a l’esquema bipartidista de l’aritmètica política espanyola. Però la pressió de les institucions europees i dels mercats financers, com també dels poders econòmics estatals, serà com més va més gran per a impedir una situació de ridícul institucional que podria tenir conseqüències també socials i econòmiques.

És per això que a determinats fòrums de Madrid es pensen solucions a l’estancament institucional. Algunes són exigir a Rajoy que faci un pas al costat i faciliti l’arribada a la presidència d’algun polític del partit que pugui tenir el vist-i-plau del PSOE. Però Rajoy se sent més fort que no després del 20-D perquè ha millorat els resultats i ha recuperat una part del vots que havia anat a parar a Ciutadans.

Una altra solució, que ja va ser motiu de debat els primers mesos del 2016, és la del president independent o tecnòcrata. És a dir, una figura de consens pels dos grans partits espanyols que pugui aplegar un consell de ministres de perfil més tècnic i que resolgui la paràlisi actual.

Aquesta solució agrada tan poc com l’altra a Rajoy, però li permetria de no perdre el control del seu partit. En canvi, faria més fàcil l’entrada en joc del PSOE, que tampoc no veu amb bons ulls un govern encapçalat pel PP que pugui donar aire fresc a la dreta espanyola. L’opció també és la més abonada per sectors financers i empresarials a la capital espanyola.

Travesses de noms
Alguns mitjans de comunicació han fet aquests últims mesos llistes de noms de possibles candidats a presidir el govern espanyol: l’ex-ministre Josep Piqué, l’economista José Manuel González-Páramo, el president d’Inditex, Pablo Isla, l’ex-presidenta d’IBM, Amparo Moraleda… També han entrat a les travesses figures com ara Josep Borrell, Javier Solana, Manuel Pimentel, Joaquín Almunia, Manuel Pizarro o Alberto Ruiz-Gallardón, entre més.

La llei espanyola permet de nomenar president del govern de l’estat un independent que no hagi estat elegit. És a dir, el president no cal que sigui diputat al congrés espanyol. Amb la proposta del rei i el vist-i-plau de la majoria dels diputats ja n’hi ha prou. Una altra cosa que també s’ha tingut en compte al debat obert a Espanya és si un president d’aquestes característiques té prou legitimitat per a prendre les decisions que ha de prendre en l’exercici de les seves funcions. Els detractors de la proposta consideren que l’estat de desconfiança actual dels ciutadans respecte de la política és tan gran que difícilment acceptarà que el congrés espanyol investeixi un president que no ha estat votat a les urnes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb