La justícia espanyola va rebre ahir una nova estirada d’orelles d’Estrasburg, com ja va passar arran de les tortures als independentistes detinguts l’estiu del 1992 en una operació dirigida per Baltasar Garzón. Ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya per haver inhabilitat l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa i els ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, que s’havien negat a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak.

Aquesta resolució obre un nou horitzó als inhabilitats catalans pel cas del 9-N: Francesc Homs, Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, juntament amb els membres de la mesa del parlament i la presidenta, Carme Forcadell, que ja han rebut querelles. Tots són casos de desobediència al TC. En el cas Atutxa, el tribunal europeu no s’ha pronunciat sobre el fons de la sentència, sinó sobre la manera de procedir del Tribunal Suprem. ‘Després de dos arxivaments, dues absolucions i dos recursos de Manos Limpias, el cas va arribar al Suprem i ens van canviar les regles del joc per a condemnar-nos. Es va fer una revaloració de tot el cas sense donar audiència als acusats’, explica Gorka Knörr a VilaWeb.

Els casos no són equiparables, però Knörr hi assenyala un paral·lelisme. Per una banda, tots dos neixen d’una ordre del TC sobre un parlament o un govern. En el seu cas, per a dissoldre un grup parlamentari, i en el cas català per a habilitar unes urnes i debatre les conclusions d’una comissió parlamentària. ‘Nosaltres no podíem dissoldre un partit perquè no era previst al reglament, a banda que un grup parlamentari no és cap partit polític. Van canviar les regles del joc i ens van condemnar per desobediència. I això mateix volen fer a Catalunya, on diuen que un parlament no pot debatre dins la cambra’, diu Knörr.

La doctrina Homs
En aquest context, remarca especialment el cas de Francesc Homs, que va ser sentenciat pel mateix magistrat que Atutxa, Bilbao i Knörr: Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem. Aquest jutge és l’autor de la polèmica doctrina Botín que va deslliurar d’un judici el conegut banquer, una doctrina que més tard no va aplicar amb Atutxa per un canvi de criteri.

Un dels advocats de Francesc Homs, Sergi Blàzquez, critica l’actitud que Marchena va tenir amb l’ex-diputat del PDECat i la manera com li va aplicar allò que ell anomena ‘doctrina Homs’: ‘El codi penal especifica que una querella s’ha de notificar personalment, amb els consegüents requeriments i els advertiments de les conseqüències penals. Això, que es va fer reiteradament en el cas Atutxa, no es va fer amb el cas d’Homs, Ortega, Mas i Rigau.’ Aquest raonament forma part del recurs d’empara que Homs ha presentat al TC. Si l’hi tomben, la instància a la qual hauria de recórrer és el TEDH.

La independència judicial, un problema espanyol
La condemna del TEDH feta pública ahir referma el darrer informe sobre la situació de la justícia a la UE publicat per la Comissió Europea. Segons aquest document, publicat el mes d’abril passat, l’estat espanyol és el tercer de la Unió Europea amb una pitjor percepció d’independència judicial. Un 60% dels ciutadans consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola, i un 49% ho atribueixen a les ingerències de la classe política als tribunals.

Només Eslovàquia i Bulgària tenen una percepció pitjor que Espanya, tot i que hi ha més ciutadans a l’estat espanyol que no a Bulgària que veuen interferències polítiques en els judicis: un 49% respecte d’un 44%. La llista, l’encapçalen Dinamarca, Finlàndia i Àustria, on més d’un 80% dels ciutadans consideren bona la independència de la justícia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb