El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La Xina ha autoritzat que es comenci a provar en humans un vaccí experimental contra el coronavirus 2019, desenvolupat per investigadors de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques Militars. Però no és pas l’única potència que investiga contra rellotge per trobar-lo. La Xina i els Estats Units pugnen per ser els primers, en una cursa en què també competeix la Unió Europea. Segons el diari The Guardian, unes trenta-cinc empreses i institucions acadèmiques lluiten per crear el vaccí i almenys quatre ja l’han provat en animals. La troballa no significaria tan sols el reconeixement internacional, sinó també tenir una patent molt valuosa.

Malgrat el progrés de la recerca, els experts diuen que es trigarà d’un any a dos anys a tenir un vaccí que es pugui desplegar completament, perquè el procés des que es troba el vaccí adequat fins que es té la capacitat de producció suficient per a fer front a les necessitats globals és llarg. Els investigadors compten amb la feina que ja s’ha fet durant brots anteriors –com el de la SARS el 2003–, que pot ajudar a desenvolupar més ràpidament un vaccí que permetria a la població d’enfortir el seu sistema immunològic per plantar cara a la Covid-19.

També han estat de gran utilitat els primers esforços dels investigadors xinesos per a seqüenciar el material genètic del virus que causa la malaltia. La Xina va compartir-ne la seqüència i això permet als investigadors de tot el món de cultivar el virus viu i estudiar-lo.

Vista la fragmentació de les investigacions, l’OMS ha anunciat que es farà un gran assaig clínic mundial per a comprovar quin és el tractament més eficaç. L’estat espanyol i el francès, l’Argentina, Bahrain, el Canadà, l’Iran, Noruega, Sud-àfrica, Suïssa i Tailàndia han confirmat que participaran en aquest estudi, que s’anomenarà ‘Solidaritat’. ‘Molts assaigs petits amb diferents mètodes pot ser que no ens donin l’evidència clara i forta que necessitem sobre quins tractaments ajuden a salvar vides’, ha dit el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Les investigacions a la Xina

Les autoritats xineses diuen que han desenvolupat amb èxit un vaccí contra el coronavirus, i per això començaran a fer assaigs clínics en voluntaris humans. L’equip mèdic, encapçalat per Chen Wei, epidemiòloga i general de la divisió de l’Exèrcit Popular, ha estat el responsable del desenvolupament del vaccí, en col·laboració amb la companyia de biotecnologia CanSino Biologics. Chen Wei és coneguda per haver desenvolupat el primer vaccí a l’Àsia i la tercera al món per a combatre l’Ebola. La Xina diu que és a punt per a una producció ‘a gran escala, segura i efectiva’ del vaccí, per bé que caldria esperar entre dotze i divuit mesos per a fer-ne un ús en massa.

Aquesta setmana, científics xinesos han registrat grans avenços: en uns experiments, un grup de micos infectats ha desenvolupat de manera eficaç immunitat al coronavirus. Els investigadors també han trobat indicis que aquests animals podrien encomanar-se la malaltia pels ulls.

Els científics també proven combinacions de tractaments contra el VIH per a tractar el coronavirus i alguns altres medicaments experimentals desenvolupats per a lluitar contra l’Ebola.

Segons el Ministeri d’Educació xinès, treballen amb un vaccí basat en vectors virals de la grip que es troba en fase d’experimentació amb animals i que compta amb la participació de les universitats de Pequín, Tsinghua i Xiamen, entre més institucions.

ARNm-1273, el possible vaccí dels Estats Units

Tan sols dinou hores abans de l’anunci de les autoritats xineses, Washington havia comunicat que començava les proves d’un vaccí en humans. L’institut d’investigació Kaiser Permanente Washington Health Research Institute ha començat a fer aquestes proves en un experiment finançat per l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infecciones dels Estats Units. També hi ha participat l’empresa de biotecnologia Moderna, amb seu a Massachusetts.

Quaranta-cinc voluntaris sans entre divuit anys i cinquanta-cinc seran els primers a sotmetre’s a la prova, que administrarà a cadascú dosis diferents del vaccí, anomenat ARNm-1273. La primera fase de l’experiment pretén observar si el vaccí causa efectes secundaris adversos entre els voluntaris, que no correran el perill d’infectar-se perquè les dosis no contenen el virus.

Aquest tractament hauria d’induir a una resposta immune que protegís contra la infecció. Dirigeix les cèl·lules del cos perquè expressin una proteïna del virus que s’espera que provoqui una resposta immunològica potent. Les investigacions que havien fet aquests mateixos experts per a un vaccí MERS serveixen per a aquest contra el coronavirus 2019. Però no esperen que es pugui emprar abans de divuit mesos.

Més de deu grans farmacèutiques de tot el món pugnen per ser les primeres a aconseguir el vaccí. N’hi ha moltes de nord-americanes, com ara Moderna, Johnson & Johnson, Regeneron, Inovio Pharmaceuticals, Novarax i Gilead Sciences. Novarax, a Maryland, fa experiments amb animals i les proves amb humans les farà al maig; i Regeneron, a l’estat de Nova York, calcula que començarà l’assaig clínic a l’agost.

Les investigacions a la Unió Europea

La Comissió Europea finançarà amb vuitanta milions d’euros un laboratori alemany que també treballa per aconseguir el vaccí contra el coronavirus, anomenat CureVac. Sembla que el president dels Estats Units, Donald Trump, va provar de convèncer aquest centre perquè el desenvolupés exclusivament per als Estats Units, segons que va publicar diumenge el diari alemany Welt am Sonntag. CureVac va desmentir les afirmacions sobre la venda de l’empresa o de la seva tecnologia.

CureVac produeix vaccins i agents terapèutics basats en l’àcid ribonucleic missatger (ARN) i diu que treballa per ampliar la capacitat de producció i fabricar milers de milions de dosis individuals de vaccins per a situacions de pandèmia. El laboratori espera començar els assaigs clínics amb humans al començament de l’estiu.

Al Regne Unit, un equip d’investigadors de la Universitat Imperial College de Londres creu que és a prop de poder desenvolupar un vaccí contra la Covid-19 després d’haver experimentat amb èxit amb ratolins. El grup, dirigit per Robin Shattock, expert en infeccions mucoses i immunologia, treballa conjuntament amb experts parisencs per a provar el vaccí en micos, passar als assaigs clínics amb humans al juny i obtenir el producte d’ací a un any, aproximadament.

L’Institut Pasteur de París també treballa contra rellotge. Vol elaborar un vaccí sobre la base del que ja existeix per al xarampió, en col·laboració i competència amb uns altres laboratoris. Els investigadors diuen que això no s’aconseguirà fins d’ací a uns quants mesos o, fins i tot, anys, però que les investigacions poden servir per al futur si apareixen més casos de coronavirus.

Els avenços a casa nostra

A casa nostra, investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta-Cresa) també han fet avenços en aquest sentit. Els membres d’aquest institut han participat en un dels primers estudis sobre el nou virus, i al costat de la resta d’investigadors internacionals han obtingut indicis sobre la proteïna implicada en el procés d’infecció. Aquesta proteïna podria ser útil, alhora, per obtenir l’antídot amb què combatre el coronavirus.

El nou coronavirus és semblant a altres que ja existien, com el de la SARS i el de la MERS, i partint d’ací, els científics ja sospitaven quina proteïna havien de cercar: la proteïna S, que forma part de l’embolcall de tots els coronavirus. A més, s’ha identificat la regió concreta de la proteïna que sembla que és clau per a fer el vaccí. IRTA elabora un vaccí per a la MERS que ja es prova amb animals i que dóna bons resultats.

El vaccí del coronavirus també se cerca a Bellaterra

Aquest centre de recerca ha unit esforços amb IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per a investigar conjuntament fàrmacs per combatre el coronavirus i també un vaccí, amb finançament públic i privat.

També important per al desenvolupament de la investigació sobre el vaccí és la seqüènciació del genoma. A València, les seqüències del genoma d’un coronavirus SARS-CoV-2 de dos pacients de l’Hospital Clínic Universitari es van fer públiques el 13 de març. Va ser la primera seqüenciació de pacients dels Països Catalans, que arribava després d’un treball coordinat de viròlegs, epidemiòlegs i bioinformàtics fet pel Servei de Seqüenciació i Bioinformàtica de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica del País Valencià (FISABIO) i pel grup de recerca en Epidemiologia Molecular de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), encapçalats per Fernando González-Candelas, catedràtic de genètica de la Universitat de València. A hores d’ara els genomes seqüenciats ja en són tres.

Segons Juli Peretó, professor de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de València i codirector de l’I2SysBio, la seqüenciació del genoma del virus és important per a poder dissenyar estratègies tant de detecció com de diagnòstic, per a saber-ne la dinàmica evolutiva, com es comporten les poblacions, quina agressivitat té, fins a quin punt és eficaç en escampar-se. I tot això ajuda a dissenyar teràpies o maneres de frenar l’expansió i d’evitar-ne la infecció.

Juli Peretó: ‘Per a combatre el coronavirus, és clau seqüenciar-ne el genoma com ja s’ha fet a València’ 

Proves amb trenta medicaments antivirals

Els investigadors també fan recerca pel que fa a la possible efectivitat dels medicaments antivirals. Entre els medicaments candidats hi ha antivirals provats anteriorment en patògens com l’Ebola o el VIH. Una altra línia d’investigació inclou inhibidors ACE (enzim convertidor d’angiotensina), inhibidors de la proteasa i fàrmacs immunoteràpics.

Entre els trenta medicaments candidats, hi ha possibles tractaments, com la combinació dels fàrmacs antivirals lopinavir i ritonavir, del laboratori nord-americà AbbVie; l’antiviral remdesivir, de Gilead; l’inhibidor zanamivir, de la companyia britànica GSK; o l’interferon, investigat per les farmacèutiques Roche, Merck i Bayer. La japonesa Takeda també comença a desenvolupar un fàrmac derivat del plasma sanguini, la globulina hiperimmune policlonal.

Companyies com Pfizer han anunciat una avaluació preliminar de certs compostos antivirals que eren en desenvolupament i que van inhibir la replicació de coronavirus similars en les cèl·lules cultivades. També la companyia Regeneron Pharmaceuticals treballa en col·laboració amb el Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units per a desenvolupar un nou tractament.

Als Estats Units, també investiguen injeccions de Remdesivir, un tractament a partir d’un medicament antiviral que va ser creat per a l’Ebola, i una píndola anomenada EIDD-2801, capaç d’enfrontar-se a una gran quantitat de virus. David Perryman, cap d’operacions de Drive, un centre sense ànim de lucre de la Universitat d’Emory a Atlanta (Geòrgia), ha dit que volen aconseguir una píndola que actuï contra nombroses malalties víriques, del coronavirus a l’Ebola. Però encara és poc desenvolupada, mentre que les injeccions de Remdesivir ja s’apliquen experimentalment als Estats Units, la Xina i Itàlia amb bons resultats.

Al Principat, dilluns va començar un assaig pioner amb 195 infectats, que tindrà els primers resultats d’ací a tres setmanes. Fins ara, els estudis s’han centrat en tractaments per als casos greus i en un possible vaccí, però no s’ha estudiat el mètode profilaxi pre-exposició (PrEP). L’assaig pretén que els afectats no puguin transmetre el virus, però també que els seus contactes no arribin a desenvolupar la malaltia. El projecte el dirigeix el Departament de Salut i l’investigador Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, i té repercussió i seguiment internacional.

D’altra banda, la Xina ha dit que un medicament antiviral japonès desenvolupat per Fujilm Toyama Chemical, conegut com a favipiravir, mostrava efectivitat contra el coronavirus. Segons els experiments fets a Wuhan, les proves fetes als pacients sotmesos als assaigs van ser negatives de coronavirus en un temps més reduït que la resta: quatre dies de mitjana, en comparació amb els onze dies que va trigar l’altre grup, que no s’havia sotmès a aquest fàrmac. A més, els símptomes de pneumònia dels pacients a qui s’havia subministrat favipiravir es van reduir de manera significativa.

Un altre experiment revela que els pacients tractats amb aquest medicament es van recuperar de la febre en 2,5 dies de mitjana, mentre que la resta en van trigar 4,2. No obstant això, el Japó s’ha mostrat renuent al seu ús perquè alguns estudis assenyalen que podria causar malformacions al fetus i avortaments espontanis.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.