La prova de Twitter d’Elon Musk

La persona més rica del món serà lliure de reduir les restriccions de contingut de Twitter en nom de la llibertat d’expressió si ho vol fer

Zach Meyers
08.05.2022 - 21:40
Actualització: 09.05.2022 - 08:34
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Arran de la decisió d’Elon Musk de comprar Twitter per 44.000 milions de dòlars, els comentaristes van de bòlit tot provant de comprendre què significarà per a la plataforma l’“absolutisme de la llibertat d’expressió” defensat per la persona més rica del món. Però és possible que aquest principi també porti maldecaps a Musk mateix.

Ara que la Unió Europea i el Regne Unit es disposen a aprovar lleis destinades a fer que les xarxes socials siguin més segures i responsables, Musk sembla que ha triat un mal moment per eliminar la moderació dels continguts de Twitter. De fet, malgrat les amenaces dels funcionaris, si vol, Musk podrà, en nom de la llibertat d’expressió, deixar sense efecte les normes sobre restriccions de continguts. Però és possible que reconsideri la seva postura una vegada comprengui que aquesta llibertat aviat voldrà dir una rendició de comptes més gran.

Avui dia, Twitter prohibeix una àmplia gamma de publicacions que, sense ser il·legals, resulten qüestionables; per exemple, les que expressen l’esperança que algú es faci mal o que continguin imatges “excessivament” violentes i contingut que “pertorbi l’experiència dels usuaris”. I, per descomptat, Twitter ha prohibit usuaris polèmics d’alt perfil com ara l’ex-president dels Estats Units Donald Trump. Musk vol canviar-ho i que Twitter tan sols prohibeixi el contingut il·legal.

Malgrat que les autoritats del Regne Unit i la UE no ho admetran obertament, les noves lleis de seguretat deixaran Musk amb prou llibertat per a revertir les expulsions d’usuaris de Twitter i circumscriure les normes al contingut il·legal. Quan es redactava, alguns legisladors van pressionar perquè es regulés també la política de les plataformes respecte de materials anomenat “lícit però horrible”. Però arran de la forta resistència de la societat civil, van reconèixer que censurar el contingut legal era una proposta excessiva.

Per exemple, la llei de serveis digitals de la UE requerirà que grans plataformes com ara Twitter avaluïn els riscs (foment de la discriminació, debilitament de la democràcia, etc.) derivats de la publicació de materials legals però qüestionables. Ara, en general, les plataformes seran lliures de decidir com volen mitigar aquests riscs, sense que prohibir contingut sigui l’única opció.

Per tant, la UE i el Regne Unit no estaran en condicions de queixar-se si Twitter permet material molt més censurable a la seva plataforma, sempre que tingui unes altres mesures de mitigació, que podrien ser més favorables a la llibertat d’expressió; per exemple, demanar als usuaris que confirmin si realment volen publicar o repiular contingut qüestionable.

Però encara que les lleis de seguretat a internet no obliguin Musk a abandonar els seus plans, afectaran els seus incentius comercials. Sembla que Musk va decidir de comprar Twitter no perquè el vegi com una màquina de fer diners, sinó perquè li agrada el servei. Tanmateix, després d’haver posat en joc 21.000 milions de dòlars del seu capital i haver compromès un terç de les seves accions de Tesla com a garantia per al finançament del seu deute de l’oferta, és evident que no proveirà un bé públic.

És improbable que reduir al mínim la moderació de contingut ajudi Musk a resoldre els problemes comercials de Twitter. Els anunciants detesten el risc de relacions públiques que implica l’aparició dels anuncis al costat de contingut censurable. Si Twitter esdevé massa tòxic, podrien abandonar la plataforma i posar-ne en risc la immensa majoria dels ingressos.

Musk pot abandonar el model de negoci impulsat per la publicitat i convertir Twitter en un servei de subscripció. Però relaxar la moderació de contingut també dificultarà aquesta alternativa. Molts usuaris s’espantaran si perceben que Musk prova d’implicar encara més Twitter a les guerres culturals que obsessionen els tuitaires més intensos. I gairebé ningú (ni tan sols els llibertaris) vol travessar un embull de desinformació, mems sarcàstics, campanyes d’odi i contingut de baixa qualitat per trobar material interessant.

Si Musk deixa d’expulsar els usuaris i eliminar contingut legal, haurà d’utilitzar unes altres eines per mantenir Twitter en una bona atmosfera. Això vol dir confiar encara més en algorismes per amplificar contingut d’alta qualitat i fer que sigui més difícil d’accedir al material problemàtic.

Fa poc, Musk va suggerir que si permetia la publicació de qualsevol contingut legal, preveia de reduir la seva responsabilitat i rendició de comptes, i va piular que si la gent volia menys llibertat d’expressió, demanaria lleis als governs. Però els governs tornen la responsabilitat a les plataformes. Les lleis les obligaran a ser més transparents, no tan sols respecte d’allò que prohibeixen, sinó també respecte de com els seus algorismes augmenten o disminueixen la visibilitat de les publicacions.

Els reguladors, els investigadors i el públic podran veure com funcionen les grans plataformes i escrutaran si afavoreixen més un costat d’un debat polític que un altre. Musk fins i tot ha dit que volia fer que els algorismes de Twitter fossin de codi obert, cosa que intensificaria aquest escrutini. Si Musk pensa que un compromís amb la llibertat d’expressió farà que Twitter sigui “políticament neutral” i que els usuaris ignoraran com els seus algorismes influeixen en el debat públic, va molt equivocat.

Propugnar la llibertat d’expressió és fàcil. Però, com bé sap l’actual direcció de Twitter, la realitat d’operar una plataforma de xarxes socials és més difícil. Les lleis de la UE i el Regne Unit donaran a Musk via lliure per flexibilitzar la moderació de contingut, però també en reforçaran l’escrutini públic de les decisions estratègiques i operatives. Pot ser que al principi Musk gaudeixi de la llibertat legal, però no gaudirà tant amb la rendició de comptes.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes