Una proposta raonada de l’ANC per a encarar un segon ‘momentum’

La proposta de l’ANC té la gran virtut que s’encara directament contra l’adversari, contra l’estat, i insta els partits a actuar però no s’hi sotmet

Vicent Partal
13.09.2022 - 21:40
Actualització: 13.09.2022 - 21:44
VilaWeb
Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, ahir abans d'entrar a la reunió amb el president de la Generalitat. (Fotografia de Marta Pérez)

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ANC va fer ahir una proposta raonada i raonable per a traure el país de l’atzucac on està i reprendre el camí cap a la independència. Abans de reunir-se amb el president de la Generalitat va anunciar que el seu pla era fer efectiva la independència des del parlament el segon semestre del 2023, coincidint amb la presidència espanyola de la UE i el referèndum escocès. I al mateix temps, segurament ben conscient de la poca confiança que desperten ja els partits polítics entre els ciutadans, va reclamar que ERC, Junts i la CUP votassen una moció comprometent-s’hi durant el debat de política general que es farà a final d’aquest mes. És ben pensada la combinació entre un compromís concret i immediat per a demostrar a la població que hi ha un canvi –si és que n’hi ha, que ja ho veurem– i un termini de temps raonable per a refer les forces dividides i preparar l’enfrontament.

És evident, en vista de l’experiència que tots tenim, que deixar un any de coll als polítics actuals, confiant en la seua paraula i prou, seria un error monumental, imperdonable. I per això mateix és important de forçar-los a comprometre’s. I fer-ho en un marc com és el parlament, on aquest compromís podria tenir repercussions judicials. No per cap voluntat de crear màrtirs, sinó simplement perquè és la millor manera de comprovar si les paraules tenen cap intenció real d’esdevenir fets o no. Les d’ells i les de Pedro Sánchez. Citant-los al parlament, posant-los en aquesta situació, es troben obligats a fer alguna cosa més que una declaració de franc i sense conseqüències. I s’empeny el líder espanyol contra la paret. I, si no, hi ha una alternativa: fer caure el govern i que hi haja noves eleccions per a configurar un altre parlament, decidit a fer el pas endavant.

Però no és tan sols això. La proposta de l’ANC té encara una virtut molt més important, a parer meu la més important: encarar directament l’adversari real. El govern espanyol, l’estat en general, viu molt còmodament mentre observa com els partits catalans es barallen i ningú no els posa entrebancs. La simple votació del primer compromís al parlament és evident que trencaria l’intent de Pedro Sánchez d’adormir el conflicte i complicaria molt –o potser faria impossible– l’estratègia de col·laboració entre el PSOE i ERC que tan eficaç és per a la Moncloa a l’hora de negar l’existència del conflicte.

L’Assemblea va demostrar ahir, doncs, una gran habilitat política posant sobre la taula aquesta proposta abans de la reunió i anunciant-la de manera directa a tothom abans de presentar-la al president Aragonès. La lamentable conferència de premsa posterior de la consellera Vilagrà i les discrepàncies evidenciades immediatament entre la seua posició i la del vice-president Puigneró van demostrar que, efectivament, calia evitar el camp minat en què s’ha convertit el govern de Catalunya. Ja s’ho faran entre ells i ja decidiran què volen fer, però l’ANC havia d’esquivar debats estèrils i se’n va sortir.

Ara la qüestió és com s’avança. La consellera de Presidència va ser molt prepotent quan va qualificar el pla de l’ANC de “proposta improvisada” i va ser molt agosarada tancant la porta rotundament a aquest camí i, especialment, afirmant que només hi ha un camí a la independència, que és el seu. Esquerra està molt nerviosa perquè sembla que comença a entendre que l’error d’enfrontar-se a la manifestació el pot pagar car. Però, precisament per això mateix, semblaria prudent de rebaixar el to agressiu que han fet servir fins ara contra els manifestants. Vilagrà va dir més vegades la paraula “independència” en el primer minut de la seua al·locució que en tota la legislatura, però el recurs era massa suat. Precisament, la manifestació va deixar clar que una part molt substancial de l’independentisme, i de la població, no es creu que això que fan, la taula de diàleg i tot plegat, siga cap camí que porte a la independència. Ni tan sols que siga cap pla.

Però torne on era: ara la qüestió és com s’avança. I en relació amb això crec que no s’haurien de confondre les coses. La llista cívica serà, si de cas, el final del viatge, però no és pas l’objectiu. L’objectiu immediat és que s’acabe aquesta etapa –que ja fa massa que dura– de sotmetiment de la classe política catalana als poders espanyols, tot forçant els partits i el govern a abandonar l’estratègia de la docilitat. I l’objectiu a un any vista és propiciar un segon momentum per tornar a disputar el poder a Espanya, ara havent après tot allò que no sabíem el 2017 i, en canvi, vam saber posar en pràctica, per exemple, el 2019.

I per arribar-hi amb garanties la cosa principal, l’única cosa imprescindible és la mobilització popular. La manifestació de l’Onze de Setembre ha estat un colp de puny extraordinari sobre la taula. I ha fet efecte, com és ben visible. Valia la pena de mobilitzar-se i mireu com han canviat les coses. Però per a canviar de rumb –siga amb els partits o siga contra els partits–, és imprescindible una gran mobilització. Continuada. Cal recuperar molta gent que encara dubta que siga possible guanyar. Cal omplir el país d’actes, manifestacions i gests de desobediència –cap ajuntament, cap institució, no s’atrevirà a fer algun gest com el d’Arenys de Munt, estripant les cartes públicament? Cal fer pressió sobre els partits polítics sabent que, si convé, caldrà escombrar-los. Cal reforçar el combat intel·lectual i combatre totes aquestes frases de plàstic, tot aquest llenguatge falsificat que ens aboquen cada dia els mitjans que tenen sota control. I cal sobretot preparar moltes petites coses que hauran de coincidir el dia que toque.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Sánchez
Joan Sánchez
13.09.2022  ·  22:03

Endavant les atxes.
Amb mi podeu comptar-hi

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
13.09.2022  ·  22:14

Intel.ligència, dignitat, fermesa, coratge, resistència i resiliència. Som-hi!

Ramon Perera
Ramon Perera
13.09.2022  ·  22:21

Molt d’acord. Tenim feina al davant amb un objectiu i un calendari raonables.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
13.09.2022  ·  22:23

Ens falta un projecte il·lusionador i no això que tenim ara.

Camí Tous
Camí Tous
13.09.2022  ·  22:37

ER usa les nostres institucions per a benefici de partit i parla en nom del partit. Prenen decisions de partit com si fossin de país. Ens ho hem de deixar prendre tot per aquests incompetents?
Estic fins el cap de munt que amb el que pago d’impostos facin publicitat partidista. En la publicitat de la Diada i de forma subliminal han fet servir de fons el color groc amb lletres vermelles… és evident, oi? Això se’n diu malversació. Tipa!!!

Jordi Amatller
Jordi Amatller
13.09.2022  ·  22:38

Fa goig veure com la travessa del desert va arribant a la seva fi. La gent està superant el dol i torna al carrer.
I amb molta més saviesa que el primer cop

Josep Usó
Josep Usó
13.09.2022  ·  22:42

D’entrada em sembla un bon pla. I que el govern està espaordit es constata amb les seves respostes a crits; però buides. Endavant. Seguim.

Felip Ojeda
Felip Ojeda
13.09.2022  ·  23:00

La declaració ja es va fer i després va vindrà la represió… com lluitarem aquesta vegada? Amb bones paraules i frases sonores? Qui i de quina manera fara efectiva la presa de les aduanes, la defensa de les fronteres i la desposesió dd la justicia i policia espanyola?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.09.2022  ·  23:12

Contem que Junqueres ha dit que Catalunya és una part de l’Espanya republicana.
Contem també que ERC ha decidit (a la taula de negociació) respecte absolut a la Constitució franquista del 78.

ERC maniobrarà per convèncer molta gent que ara no es el moment i anirà retardant els possibles graons de tal manera que una gran majoria de persones vagin canviant de posició CAP A UN “NO” a la independència.

Per altre costat ningú explica com arribar a un trencament real amb la CONSTITUCIONALITAT espanyola.

Crec que abans hem de demostrar que la legalitat espanyola és tant o més colonialista que la legalitat anglesa dels anys 1700/1960.
Ho hem de demostrar o morirem com nació Catalana.

L’ANC ha fet bé amb aquesta proposta però opino que vol cremar etapes ràpidament i de manera perillosa.

Francesc Rossell
Francesc Rossell
13.09.2022  ·  23:15

La proposta de constituir una llista cívica em sembla senzillament fantàstica. L’única manera de poder sacsejar les consciències dels polítics professionals és que notin que la cadira els tremola. Ja imagino la cara que deurien fer davant la proposta: 700.000 manifestants = 700.000 vots, però si són més dels que vaig treure jo a les passades eleccions, ALARMA!!

Ara cal demostrar que no es va de catxa i que la proposta és seriosa, cal fer passes en el sentit de configurar aquesta llista, sense pressa però sense pausa. Si després no cal presentar-la, no es presenta i no passa res, l’important és que els polítics professionals notin l’alè d’aquesta llista al clatell, que se sentin pressionats. Caldria anar proposant noms i que se’n comenci a parlar.

Santiago Díaz
Santiago Díaz
13.09.2022  ·  23:21

Desitjo molt que aconseguim la Independència. Celebro l’èxit de la manifestació convocada per l’ANC.
Però, alerta!
No n’hi ha prou amb que un govern o un parlament declarin la independència (o aixequin i activin la declaració ja feta).
Cal preparar i programar el control del territori del dia desprès.
I això significa, preparar també a una població (dividida en els seus objectius i eleccions) per suportar el TSUNAMI VIOLENT que l’Estat Espanyol farà caure sobre Catalunya, (violència policial, judicial, mediàtica, econòmica, i, si arriba el cas, militar).
Això és una guerra de nació contra nació, (no violenta i sense armes per part nostra, però violenta i amb armes, si els sembla que calen, per part del nostre adversari) i les guerres causen sofriment.
Mentre molts siguem independentistes “de sofà”, disposats a anar a manifestacions i a votar, però poc més, no ens en sortirem. I un altre fracàs mataria el moviment independentista per una o dos generacions, com a mínim. Per aquest motiu, posar data del segon semestre del 2023, em sembla agosarat i poc assenyat, en la situació present. Sobre tot si no es diu com preparar institucions i poble per enfrontar l’embat.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.09.2022  ·  23:33

ERRADES EVIDENTS
Cada acció que fem forçant els partits i el govern a abandonar l’estratègia de la docilitat els fa perdre el control i els fa cometre errades ben evidents, molt interessants:
– Pere Aragonès, per destruir l’ANC, anuncia una setmana abans de la Diada que no hi aniria. Demana als militants del seu partit que no hi vagin tampoc.
– Oriol Junqueras perd els estreps en una arenga televisada l’11 de setembre.
– Després de l’èxit de la mobilització, Pere Aragonès declara que molts militats del seu partit van anar a la mobilització com justificant que hi hagués tanta gent però, al dir això, estaba reconeixent que no té autoritat i no li havien fet cas.
– La consellera Vilagrà en una llamentable roda de premsa en calent, declara que res de DUI i, contra tota evidència, declara que el pla de l’ANC és una proposta improvisada.
En definitiva, sento vergonya aliena de les errades que cometen a la vista de tothom, i això només ha començat.
Segueix vigent allò de independència o eleccions.
La llista cívica o agrupació d’electors ho veuen com una amenaça real perquè és fàcil de portar a la pràctica. És imparable perquè no ho pot impedir ni les forces de seguretat de l’estat, ni el Tribunal Constitucional, ni el Suprem, ja que segons la legislació electoral espanyola, una agrupació d’electors és un conjunt de ciutadans que s’associa temporalment amb l’única finalitat de presentar una candidatura a unes determinades eleccions.
Passades les eleccions, l’associació es disol automàticament.
S’ha de presentar la candidatura d’acord amb uns requisits prou fàcils, com per exemple aportar les signatures d’1% dels inscrits en el cens electoral de la circumscripció electoral respectiva.
Es tracta doncs de la fórmula perfecta per votar candidats d’una llista oberta, no com ara.
Personalment vaig formar part d’una agrupació d’electors sense militar en cap patit polític en les eleccions municipals de 2015 i vam guanyar.

Mercè ariza
Mercè ariza
13.09.2022  ·  23:36

Si amb la resposta del Aragones encare no ho tenim clar que
tan se li fa el que diguem a que esperar?Hem de sortir al carrer ja! ni que sigui cada diumenge perquè tothom pugui venir somi. Ja !

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
13.09.2022  ·  23:52

Amb la reacció d’ERC aquesta tarda ha quedat clar que no és un partit independentista. Felicitats a l’ANC per la seva proposta de llista cívica.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
13.09.2022  ·  23:58

No sé si en l’estat en el qual ens trobem és el moment de donar cops de puny. Ni sobre la taula ni enlloc. Dit d’altra manera: si algú creu que és hora de cops de puny em sembla que s’equivoca de ple perquè llegeix malament el mapa del nostre jove procés.
Les equivocacions poden tenir causes diverses i no se’ls ha de pressuposar mala fe.
L’any que ve però aquest editorial i els nostres comentaris continuaran escrits: per bé i per mal. Estaran escrit s com tantes altres coses, com tants i tants altres designis precipitats que no s’han complert perquè no era l’hora.
Deia Sun Tzu que és obligació del general valorar adequadament les forces abans de dur els teus homes al combat.
Crec que les seves paraules són sàvies.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
14.09.2022  ·  00:50

La proposta que fa la ANC em sembla ben raonada i sobretot factible. Tenim la oportunitat l’u d’octubre de recolzar la al carrer i penso que és el que cal fer. Tot lo demés, avui per avui, a mi personalment em sobra.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
14.09.2022  ·  01:08

La cosa pinta bé. l’ANC està fent una bona feina. Torna la il·lusió.

Albert T
Albert T
14.09.2022  ·  03:07

No sé perquè encara penseu i feu tant d’esment del que diuen, fan o han de fer això que alguns en diuen polítics i que no són més que uns miserables aprofitats, mentiders i caragirats que només pensen en la seva estricta conveniència.
Cal prescindir de tota aquesta purrialla perquè no s’hi pot comptar per a res de bo, al contrari, és segur que ens vendran a tots quan els sembli convenient als seus propòsits. És que encara no n’em après res de tots aquests anys podrint-nos al femer on només ells ens han ficat?

Salvador Molins
Salvador Molins
14.09.2022  ·  03:43

12S de 2022. L’endemà d’una gran Victòria. Al CxR ja som 102.700 censats.
Junts fora del govern venut!

Dolors Feliu també em semblava conservadora i déu n’hi do el discurs i la força revolucionària seva manifestada aquest 11S, també la seva contundent resposta d’aquest 12S davant l’actitud i pretensions del President de la Generalitat de Catalunya, el MHP Aragonès.

En la passada legislatura Aragonès era Conseller d’Economia i ara és President. També Giró podria ser un cas semblant.

Quan Jordi Sánchez va pactar amb Aragonès em vaig sentir molt traït, jo vaig votar independència, no pas autonomia, ni desescalament, ni rendició absoluta.

No només formar part del govern dóna visibilitat, una oposició ferma, veritable i contundent, probablement, donaria més visibilitat de la faiçó d’uns Junts plenament fidels a la voluntat independentista del seu darrer Congrés i a l’ensems lleial al 1r d’Octubre i compromès en completar la DUI. Així Junts recuperaria o afiançaria la confiança i el respecte de tots els que vam votar-los per a la independència el 14F.

On és Laura Borràs? Si no ho tinc malentès, en les eleccions del 14F, ella va manifestar i defensar la seva voluntat de complir el Mandat de l’1-O i completar la DUI.

Per acabar, un aclariment a molts que sembla ho tenen malentès, la DUI no s’ha d’aixecar sinó completar, cercar suports internacionals amb relacions geoestratègiques, relacions de valors com la llibertat, la democràcia, les futures relacions econòmiques, i finalment portar la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017 al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva confirmació i validació tal com ho van fer a Kossovo.

La Declaració d’independència del MHP Puigdemont, tristament,
ell mateix la va suspendre o deixar en suspensió, aquesta Declaració sí que s’ha d’aixecar i naturalment també defensar.

Ambdues declaracions no estan lligades entre si però potser podrien complementar-se en el moment oportú.

Referèndum i DUI, en cap cas s’han de repetir, dons ja els vam fer i els vam guanyar, ambdós per majoria absoluta, el Referèndum els votants i la DUI els parlamentaris catalans.

Respecte el grau de visibilitat en un govern, és molt relatiu, ja que llevat del President i la portantveu del govern, els demés càrrecs i Consellers molt sovint esdevenen simples i puntuals figurants.

El meu resum final seria que Junts fés dura i eficaç oposició independentista des de dintre o des de fora del govern, el que portaria els dos partits a una situació encara més difícil.

Teresa Pou
Teresa Pou
14.09.2022  ·  07:06

Ja han passat cinc anys !!
Depres de tants entrebancs hem demostrat que hi som , hem d’aprofitar tot el que ara sabem per no perdre el camí ….
TORNEM A SORTIR EL 1-O una gran mobilització , podria fer-ho trontollar tot .

Joan López
Joan López
14.09.2022  ·  07:24

Un dels motius que llegeixo per part d’alguns,para que junts no deixi el Govern i la Diputaciò,es que no podrian controlar els diners que ara gestionan,bè han perdut el control de la TV3,catalunya radio,etc,no mès vilaweb diu la veritat del que pasa,i crec que ara es el moment de trencar aquet govern que tan de mal fà als independentistes.
Es una decissio dura,forta i que tè dins de Junts,contraris a pendral(Girò) pero la diada del 11-S ho ha deixar clar i Dolors Feliu(me ha sorpress i molt bè aquesta dona) mes clar.
Ara be el 1-O,una manifestaciò convocada per el CxR a la cual es tindrian que afegir les entitats socials que van patir la represiò,si sortim de nou 700 mil manifestants al carrer,la por s’instalara a pza.sant jaume i Madrid.
Doncs bè,que l’olla no deixi de bullir.

Joan Antoni Altimira
Joan Antoni Altimira
14.09.2022  ·  07:25

No dubteu que hi ha interès a blanquejar Convergència amb la seva sigla nova per fer el mateix que ja coneixem, allunyar-nos de l’objectiu democràtic, nacionalista i republicà, que és la independència.
Els de l’actual Govern i els de la Diputació de BCN no es mouen si no és per una bona menjadora.

joan rovira
joan rovira
14.09.2022  ·  07:49

La societat catalana recent, que inclou a tres generacions coincidents, va respondre als símptomes de la (malaltia colonial), cronificada durant tres segles, amb el remei del (Referèndum d’autodeterminació de l’1/10/2017) guanyat i la proclamació, ajornant la materialització, de la independència.

Aquest retard en l’aplicació i desplegament del remei, després de cinc anys, impedeix recuperar (la salut nacional) en tots els seus àmbits polític, social, econòmic i cultural; retardant la seva incorporació al normal funcionament dels altres cossos nacionals del continent i d’arreu.

En conseqüència, atesa la passivitat i ignorància dels òrgans oficials involucrats; especialment, després del rebuig al recordatori de la manifestació de fa uns dies. És d’agrair que entitats no oficials s’ofereixin per fornir, com l’ANC, amb nous (remeis) per a sortir d’aquest atzucac.

Perquè cal recuperar l’harmonia de tot el cos nacional de manera prompta. Un cop identificades les causes externes (referèndum) ara cal adonar-se de l’homeòstasi o falta d’estabilitat internes. Així com, altres succedanis com la síndrome i altres trastorns que ho impedeixen. És a dir, les patologies internes.

Que és el que en definitiva proposa l’ANC per tal d’encarar de manera simultània el desplegament DI i que l’homeòstasi interna es posi a funcionar en la direcció establerta per tot el cos nacional. Amb l’advertència que, en cas de no fer-ho, posarà en marxa el remei de la (Llista cívica).

Personalment, com d’altres subscriptors, soc de l’opinió que per encarar aquest panorama de manca de resposta dels òrgans oficials interns cal continuar denunciant les (infeccions externes) de la constitució franquista com posar en marxa (el remei) dels equips i programes de la Llista cívica.

Sense oblidar, en aquest procés de fer efectiu el remei de la república catalana, que la malaltia colonial afecta tant a les persones físicament i emocional. I pot alterar la personalitat i el sentit de la vida de les persones. Per tant, quan abans hi posem remei abans recuperarem l’harmonia de viure individualment i col•lectiva.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
14.09.2022  ·  07:56

Un marge de temps de gairebé d’un any a qui beneficia?

Victor Serra
Victor Serra
14.09.2022  ·  08:38

Em sap greu discrepar. Serà molt difícil que d’aquest nyap en surti alguna cosa positiva. La taula de diàleg no funciona, en part per la inutilitat d’ERC que no sap ni capitalitzar l’esperable presa de pèl espanyola. I la proposata de l’ANC, espero que els propers dies desenvolupin quins suports internacionals tindrem l’any vinent , com controlarem infrastructures bàsiques, com ens finançarem ( com cobrarem impostos, pagarem funcionaris, deute proveïdors……) com farem front a la repressió espanyola……. Fins ara només ha exigit que tot això ho facin uns altres, uns polítics que no tenen ni idea de com fer-ho. Què pot sortir malament ?

Víctor Torguet
Víctor Torguet
14.09.2022  ·  08:39

Déu n’hi do com ha canviat l’escenari indepe en 1 setmana !!!
Amb una ANC punyent i convincent, portaveu de la gran part dels votants independentistes (que són, alhora, majoria a la societat catalana), i amb uns partits fake-indepes patètics (paperot estel·lar d’ERC, mare meva quina gent tan roïna !!) que han perdut totalment els papers, podem girar completament la pàgina en molt poc temps.

Aprofitem aquesta inèrcia. Hem de seguir manifestant-nos i pressionant el proper 1-O !!!

I, sobre tot, no hem d’afluixar. Penseu que els partits fake-indepes se les empescaran per intentar seguir enganyant-nos fins a la tomba !!!
Hem de seguir amb la pressió a qualsevol oportunitat que tinguem.
Hem d’arrencar ja els preparatius de la Llista Cívica i anar concretant l’estratègia a curt termini a partir de l’aprenentatge assolit. És la millor forma de controlar als polítics traïdors.
Anem bé !!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.09.2022  ·  08:52

Erc es junqueras, i ningú més. Es una dictadura Putinesca, sense escrupols ni raons. La mesita nomes volem aconseguir amnistiar al GRAN GURU JUNQUERAS, per poser esser president de la comunitat autonomica

Carles Blas
Carles Blas
14.09.2022  ·  08:56

La llista cívica a més de la independència hauria de demanar sortir de la unió europea. Només vull ser allà on es defensi la democràcia. Delenda Carthago est.

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
14.09.2022  ·  08:58

1 – O, AL CARRER!!!
Seguim. L’embat es inevitable.
Però la força la te la gent al carrer
I el Consell per la República es la única institució fora de les grapes… Ñoles

Pere Guarch
Pere Guarch
14.09.2022  ·  09:02

Hem passat de la independència en 18 mesos a la independència en menys de 15. Ens superem! Es veu que han canviat radicalment les condicions objectives que ens van conduir al desastre final de l’octubre del 17: control del territori, reconeixement internacional, feblesa de l’estat… i, sobretot, el més important: una majoria social incontestable. Som-hi, doncs!

Maria del Carmen Pinillo
Maria del Carmen Pinillo
14.09.2022  ·  09:03

L’única solució pacífica que se m’acut, per arribar a la independència, passa perquè molts siguin imputats, empresonats o hagin d’anar a l’exili fins que la repressió es faci més que evident al món. Cal estar disposat a aguantar aquesta pressió.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
14.09.2022  ·  09:19

Veig que molts comentaristes encara a hores d’ara es pregunten com és pot fer la independència. Jo tinc clar algunes coses. Fer-ho com Txèquia i Eslovaquia seria ideal, però Espanya no és Txèquia. Fer-ho com Croàcia o Bosnia, no tenim exèrcit ni volem guerra. Però també tenim als països bàltics que sense fer cap guerra amb l’antiga URSS, amb diversos tipus de mobilitzacions amb una clara i decidida confrontació va ser el camí que els va portar a l’èxit. Resumint, ens cal el vist i plau del nostre govern (aixecar la DUI és cosa seva), que ara no el tenim. I ens calen recursos humans, materials i financers, així com un treball internacional. També trobo molt important, i no s’està fent, tenir un cos de voluntaris el més nombrós possible entrenat i equipat, per aguantar els embats, com també caldria un comandament a l’ombra per a dirigir els moviments. Podriem guanyar o perdre, però opcions si volem n’hi han.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
14.09.2022  ·  09:30

Gran victòria de l´11-S però la solució està en nosaltres. Inscripció a raig al Consell per la República i preparats per tornar-hi 1-O, i els que han de venir tot seguit .

Albert Parés
Albert Parés
14.09.2022  ·  09:33

De la proposta i els arguments de l’ANC n’hi ha un que em grinyola quan diu que coincidint amb la presidència espanyola de la UE “l’estat espanyol no s’atrevirà a reprimir una DUI”. Realment som tant il·luses per creure això? L’Estat espanyol ja ha demostrat de sobres que tornarà a enviar milers de piolins per repartir garrotades quan la unitat d’Espanya es vegi en perill. En el pla per aconseguir la independència hem d’assumir que hi haurà confrontació i violència per part de l’Estat espanyol.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
14.09.2022  ·  10:22

No es pot negociar res sense un punt de pressió com no es útil una palanca sense un punt de suport. Crec que donar un plaç d’un o dos anys per fer un referèndum vinculant (segons aspiracions d’ERC), i supervisat per l’UE (aquí els exiliats tindrien una feien important coordinada amb l’ERC), amb l’advertiment de executar la DUI cas de vèncer el plaç sense resolució, posaria pressió al “gobierno” i a l’UE, car un conflicte al SW d’Europa no interessaria a ningú, i aquí tindria feina JUNTS mitjençant els exiliats havent de evidenciar la gravetat d’un conflicte a l’interior d’un estat soci. Eus ací un punt d’acció conjunta entre els dos partits de govern que permetria l’unio que ara es veu com enfrontament.

Berta Carulla
Berta Carulla
14.09.2022  ·  10:25

Suposo que si espanya presideix l’UE tota la repressió resultarà més incòmode per als seus socis allà.

Jo també crec que cal un gran nombre de voluntaris entrenant-se a l’ombra, no per a ser exèrcit però sí per a resistir l’embat. Espanya ens hi porta. Cal saber si ERC actuarà de botxí o es posarà de la nostra banda. Jo apostaria que el govern d’ERC ens tiraria a sobre la BRIMO, és evident que tenen pactes secrets amb Màtrix. És evident que NO SÓN NOSTRES. Si els seguim, l’alliberament nacional serà la pastanaga que generació rere generació pretendran fer servir, si depengués d’ells. I ara en depèn. Perquè clar, els catalans som imbècils.

La proposta de l’ANC em sembla bé, tan lluny com s’arribi. De moment posa nerviosos els apoltronats i segur que al primo de Zumosol també. I això és bo perquè faran més passes en fals.
Només demano que cuidem la Dolors Feliu, per fi algú amb finesa i intel.ligència s’ha posat al capdavant. Visca!

Carles Ortiz
Carles Ortiz
14.09.2022  ·  10:27

Una proposta raonada de l’ANC per torna a enganya al poble català.
11/9/2022 ANC diu: Independència o eleccions. Tres dies més tard ja ho retrasa d’aquí a un any. Que passa ? Que el Govern no ha tingut temñs de fef la independència amb tot els anys que portem des de el 2017 ?
Engany rere engany
L’ANC ja no te crèdit.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
14.09.2022  ·  10:30

A mi em sembla molt assenyada i raonable la proposta de l’ANC però queda clar que la cúpula d’ER està enrocada i no accepta ni acceptarà cap proposta alternativa al seu discurs. Per ER, la independència no està al seu full de ruta.
Pel que fa a Junts, van marejant la perdiu per quedar bé amb l’ANC i a l’hora mantenir-se en el govern i crec que si Junts realment vol fer la independència i que ens ho creguem els aniria millor sortir d’aquest govern de fireta.
Al cinquè aniversari de l’ 1-O tothom massivament al carrer i fem una nova demostració de força.
Mentre no tinguem una llista cívica, penso que cal que la classe política comenci a veure que la menjadora trontolla, per tant proposo que, de cara a les eleccions municipals, que vegin que s’imposa el vot NUL (no en blanc ni abstenció, ja que representa una carta blanca a qui sigui elegit).
Jo és el que penso fer, si algú fa una proposta diferent i raonada accepto suggeriments.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
14.09.2022  ·  10:30

Discrepo de l’editorial i de la proposta de l’ANC per improvisada, precipitada i falta de realisme. La resposta era de calaix.

Fer la proposta abans i tot de la reunió era anar amb les cartes marcades sense deixar el teu interlocutor amb capacitat de debatre i reflexionar les teves propostes.
A més, Feliu s’hauria d’haver esperat al debat de política general de final de mes i a la decisió de Junts de seguir o no en el govern.
Llavors, amb aquesta informació i propossant a la gent abans de l’1O de forma plebiscitària l’aixecament DI la cosa seria molt diferent.

Si la DI l’han d’aixecar el partits autonomistes, veient el seu tarannà, simplement no ho faran. Aquesta proposta xoca contra el què ha estat fent Junqueras des de la seva reunió amb SSS, o potser molt abans, i per tant, no és versemblant ni viable.

Una altra cosa és la part final de l’editorial quan s’appel·la a la movilització continuada.

Si abans de l’11S o de la propera de l’1O l’ANC proposa a la gent de forma plebiscitària el que ahir va proposar
i la manifestació fos massiva, més massiva que la de l’11S, llavors tindria molta més força per moure posicions.

El lema de l’11S era tornem-hi per vèncer: independència. Massa genèric com per exigir 48 hores després ni més ni menys que una DI l’any que bé.
La nostra palanca per canviar el rumb de les coses és la gent, per tant, a curt termini únicament les movilitzacions i les manifestacions continuades,
i amb els joves, podran moure els partits autonomistes.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
14.09.2022  ·  10:36

ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, amb els nostres diners, fa servir els mitjans de comunicació suposadament catalans (TV3, CatRadio. diari ARA, etc., i Omnium també malauradament), per a entabanar novament al poble i carregar contra la ANC volguent desacreditar-la.

El paperàs d’Omnium és escandalós, dona suport a les mentides i manipulacions d’ER, i ho intenta fer “sin que se note el cuidado”, apostant per un diàleg que tots sabem que no existeix. L’únic que existeix és el blanquejament internacional del “gobierno” espanyol fet per ER. La qual cosa perjudica molt, moltíssim, a Catalunya.

Des d’aquí demano una baixa massiva als socis d’Omnium, si no la heu fet ja. Omnium si només ha de servir per aixoplugar la ER de Junqueras, no ens serveix als independentistes per a res.

La última malifeta d’ER ha estat permetre, amb la seva abstenció, que la ILP que havia arribat a la mesa del Parlament per a reactivar la DUI, sigui rebutjada. Vots a favor JxCat i CUP, vots en contra PSOE, abstenció ER. Amb això està tot dit.

Votants independentistes honestos d’ER, recupereu ERC. Per a fer-ho només cal foragitar l’actual cúpula botiflera de Junqueras no votant-los en cap de les properes eleccions. Un cop sanejada podreu/podrem votar la autèntica ERC.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
14.09.2022  ·  10:39

Som-hi endavant ens cauen temps de revoltes permanents
El carrer seguira fent pressió tant com calgui, crec que aquest és el cami a agafar

Xavier Marcet
Xavier Marcet
14.09.2022  ·  10:45

Estic d’acord amb el senyor Francesc Rosell arran de la llista cívica, però penso que una altra proposta independentista només serviria per dividir encara més el moviment. Som els que som i això no ho canviarem per més llistes que es facin. Recordem que va passar amb la llista de Primàries, que només va servir per restar vots a les llistes majoritàries. 700.000 manifestants no vol dir matemáticament 700.000 vots a la llista cívica.

Albert Miret
Albert Miret
14.09.2022  ·  10:48

La contradicció típicament masclista entre desitjar una cosa i destruir-la pensant que arribarà un dia que la cosa desitjada lleparà els peus del destructor, es fa palesa cada dia amb el comportament indiscutiblement feixista del gobierno de ehhhhpaña… actualment amb intents de plagi del govern que hem de suportar aquí.
Sembla mentida, que havent vist on els conduïa el maltractament de la societat catalana i la destrucció d’un Estatut refrendat fins i tot per ells mateixos, tornin a utilitzar la mateixa tècnica que els va fer sortir el tret per la culata amb una declaració d’independència absolutament legal.
Són tan incultes i tan irracionals, que prefereixen perdre completament un prestigi que mai han tingut -i sempre han implorat-, que oblidar l’ús de les armes i del “somos novios de la muerte” per aprendre a pactar i (potser ja seria demanar massa) intentar comprendre que els seus pensaments retrògrats poden no són sempre exclussius, i que la història ja els ha condemnat pels seus abusos constants contra pobles desarmats (contra pobles armats no han guanyat mai ni una guerra), i l’espoli de les terres que no són ni seran mai seves, perquè les tornarien hermes en dos dies.
Perversos enemics del coneixement (només m’ho puc explicar si admeto que és per incapacitat mental), destrueixen tot allò que no entenen, i falsifiquen el que es veuen obligats a complir perquè la raó i el sentit comú ja no permeten cap altra cosa. I lluiten no només contra les idees, sinó que s’atreveixen a assassinar els idiomes amb que pobles sencers es comuniquen, abans que aprendre’ls.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
14.09.2022  ·  11:02

Confrontació entre l’impossible i el necessari. Per a Erc i amics i filòsofs seus, la independència és impossible, al menys ara mateix ( i vés a saber quan…); i curiosament creuen que democratitzar a fons España i fer-ne un estat acceptable sí que és possible. Però la majoria de la gent volem, perquè la necessitem, la independència. I és inutil que expliquin que això no és possible, perquè és necessari. No volem estar en un estat que el ministre de Justícia ha estat condemnat als tribunals internacionals fins a 7 vegades per no investigar tortures i violacions de drets fonamentals; no volem estar en un estat governat per una màfia de lladres i corruptes que ens roben els diners que necessitem; etc, etc, etc. És així de senzill i seriós! I diumenge va quedar això molt clar, claríssim.

Per tant, benvinguda la iniciativa de la ANC i la seva proposta, que caldrà lògicament anar materialitzant i adequant. En tot cas, com ja vaig dir dilluns, s’ha acabat la comèdia. Fem el pas, fem efectiva la DI! I ja veurem com reacciona tothom, aqui i a fora. I ja veurem com no s’acaba el món, ni ens venen a sobre tots els estralls que els profetes de l’status quo no paren de dir. I no parlem més de DUI, sinó de DI: la U és sobrera perquè tota declaració de Independència és lògicament unilateral. I aleshores tindrà sentit la taula de negociació/diàleg, lluny de l’astracanada actual.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
14.09.2022  ·  11:02

Potser el camí més directe, coherent i eficaç, comence per que tots els líders dels partits polítics independentistes, a una, perdin la por a ser empresonats.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
14.09.2022  ·  11:30

ERC no canviarà el seu full de ruta perquè el seu líder, cada cop més messiànic, ha associat independència al seu partit i a la seva persona, de manera que tots els altres no som independentistes!!!!. Només podrem avançar quan traiem la kriptonita a ERC i per fer-ho caldrà que sigui derrotada de forma clara en unes eleccions. Això ja va passar a les eleccions del 2012 i ERC va pagar la cara factura del tripartit. Però així i tot res serà fàcil perquè Junts de rupturista només en té l’actitud i, francament, no me’n fio. La virtut de la proposta de l’ANC és que retrata a tot l’establishment independentista. Una llista cívica amb un bon resultat electoral seria cataclismic, com ho va ser la manifestació del 2012 amb el trencament posterior de CDC i Unió i de la mateixa CDC declarant-se obertament independentista. Ara bé, ens hem de preguntar què ens trobarem ara si aixequem la DUI. L’estat espanyol actuarà com al 2017?, crec que sí. Europa recolzarà una declaració d’independència unilateral, sabent com sap que Espanya no admetrà mai un referèndum d’autodeterminació? Segurament no. Això és el que hem aprés de l’1-O de 2017, Europa dirà no i Espanya ens esperarà al carrer amb la Guàrdia Civil. És superable això?, la resposta és obvia: no hi ha una altre manera, haurem de fer front a la violència –ara ja sabent-ho, preparats- i resistir fins a superar el llinda de dolor, vergonya, pèrdua econòmica, desprestigi, etc que pot aguantar Espanya i la UE.

enric arquimbau
enric arquimbau
14.09.2022  ·  12:49

Cal treballar aferrissadament per la unitat. La proposta ANC, que és encomiable, i tota altre que pugui haver-hi, només serà efectiva des de la unitat. Amb ERC proclamant les ganes d’Independència i treballant a favor de l’unionisme, aniríem al desastre d’una confrontació fratricida de resultats devastadors. No sé com, però cal donar una oportunitat a la unitat, o EXIGIR la clarificació de la postures de tothom, abans d’anar a la “guerra”.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.09.2022  ·  12:56

Tinc clar que els tres partits no mouran un dit i han de ser escombrats com més aviat millor, el que vol dir que hem de forçar eleccions. Si no ens en sortim, el 28 de maig de 2023 hi ha les municipals i seran una oportunitat d’or de muntar-los una patacada. Això sí, de cara a quan hi hagi eleccions al Parlament necessitem saber quins partits independentistes de veritat hi ha, necessàriament petits en l’actualitat, quins programes tenen, què poden aportar, i si fallen en alguna cosa molt estrident. És informació vital per a nosaltres els electors, i Vilaweb és un lloc genial per a obtenir-la. Pensa, Vicent, que sense aquesta informació només ens queda abstenir-nos…

Ferran Moreno
Ferran Moreno
14.09.2022  ·  14:06

La prova inapel·lable per saber si som en una etapa nova la tindrem a les Municipals. Si l’independentisme segueix votant JUNTS i ERC tindrem uns quants anys més de batalletes per tenir-nos entretinguts com les dels 5 anys darrers. Poc importa qui dels dos en resulti guanyador.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
14.09.2022  ·  14:40

El Sr Lluis Paloma fa unes reflexions molt pràctiques. Heu de donar veu ( VW te capacitat per fer-ho) als petits partits independentistes que ja existeixen perquè es puguin expressar i s’els pugui coneixer . A molts d’ells s’els veta i talla les alas sempre. ¿Serà allà el leader natural que pugui fer efectiva l’independència de Catalunya?.

Marià Armengol
Marià Armengol
14.09.2022  ·  19:58

M’afegeixo al comentari del sr. Joan Mundó.
Tenim els antecedents a mà: Majories repetides al Parlament que demostren la voluntat ciutadana.
Resultat incontestable de l’1-O (Tant per participació com per sentit del vot).
El que jo proposaría (si fòs parlamentari, que no ho soc…), es el que diu el sr. Mundó.
En el debat de Política General a l’Octubre, proposar al Plè la seva aprovació:
1.- Que es demani FORMALMENT al gobienno la celebració de Referendum Vinculant (Es la única cosa que evita tant una confrontació futura, com tirar pel dret riscosament).
Un referendum Vinculant sería ben vist per la opinió internacional.
2.- S’adverteixi al gobienno i es faci públic a la comunitat internacional la voluntat de donar forma a la voluntat expresada pel poble, en forma de vots si el ettado no ho vol acceptar. (vé que ho varen fer amb el Brexit, no?..)
3.- Anunciar-ho i fer-ho públic a bastament per tal de que tothom estigui preparat per defensar-ho (tal com ho estavem l’1 i 3 d’Octubre 2017.
4.- Fer-ho.
5.- Tots: defensar-ho.
Ho vec, per difícil que pugi semblar, més factible que conseguir resultats ‘dialogant’…

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
14.09.2022  ·  20:59

CREC QUE CONTINUEM ESTAN EN UNA SITUACIÓ DIFICIL.No tenim altra que resistir, persistir per a existir.
Cada moment que hi haja per fer palés la nostra Independència, hem de utilitzar-la, voluntària i pacíficament. La propera cita l.1, d’octubre.

Josep Gualló
Josep Gualló
15.09.2022  ·  00:03

L’ENEMIC DE CATALUNYA ÉS L’AUTONOMIA

Que ningù ho oblidi.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes