Pedro Sánchez haurà cremat avui una etapa important en un camí que cada vegada sembla més clar que menarà a la repetició de les eleccions espanyoles. Dimecres va quedar molt lluny de la majoria absoluta necessària per a ser investit president (130 escons del mínim de 176), perquè només Ciutadans va donar suport al PSOE. Socialistes i Ciutadans van exhibir sintonia, però es van quedar sols: 219 vots contraris. I les crides que van fer a eixamplar el nombre de diputats que els donaven suport van ser debades: ni Rivera demanant als diputats del PP que trenquessin la disciplina de vot ni Pedro Sánchez fent alguna picada d’ullet a Podem no van servir de res.

A la sessió d’abans-d’ahir, els ponts de comunicació i diàleg envers les altres formacions foren dinamitats en totes direccions, per l’agror del debat, les desqualificacions, atacs directes i menyspreus d’uns i altres. Això fa molt difícil, pràcticament impossible, que aquest vespre Pedro Sánchez surti investit president del govern espanyol, en la sessió que començarà a dos quarts de set.

Ahir hi va haver pressions i malentesos en diverses direccions: al matí Manuela Carmena, la batllessa de Madrid –pròxima a Podem–, va sorprendre tothom dient en un acte públic que la formació de Pablo Iglesias havia de pactar amb el PSOE per a fer president Pedro Sánchez, perquè unes noves eleccions a l’estat espanyol ‘no beneficiarien la ciutadania’. A la tarda, després de l’enrenou, va rectificar i va dir que es referia a un pacte d’esquerres i no pas a haver de donar suport al pacte amb Ciutadans, maleïts per Podem i companyia, que anomenen ‘candidats de l’Íbex’.

I justament Rivera va insistir a pressionar els diputats del PP perquè s’atrevissin a defenestrar Rajoy, fins i tot presentant candidat alternatiu, i s’afegissin al pacte amb el PSOE. ‘Vostè és un tap’, deia Sánchez a Rajoy dimecres de la tribuna d’oradors estant. Socialistes i Ciutadans tempten el PP perquè llevi el tap. Però de moment no hi ha moviment a les files populars.

Ara falten dos mesos, que ja han començat a comptar. Només dos mesos per a evitar unes noves eleccions a les corts espanyoles, que es farien el 26 de juny. Si Sánchez no surt investit president avui, la política espanyola es trobarà en un terreny desconegut, en una situació inèdita, que ningú no sap com ha de transitar. Ara com ara, Mariano Rajoy, que es resisteix a llençar la tovallola, per més que li ho reclami des de les cordes del ring l’entrenador i tot, diu que trucarà al secretari general del PSOE. Li insistirà en la gran coalició, una opció que Sánchez sempre ha desestimat, tot i que Albert Rivera la subscrigui a ulls clucs.

A Sánchez no li quedaran gaires més opcions. Si Podem es manté ferm amb el referèndum català, el pacte és impossible; i els independentistes catalans (que hi haurien de concórrer tant sí com no, mal que fos amb una abstenció) han deixat ben clar que no afavoriran Sánchez si no hi ha referèndum damunt la taula.

Les dates del compte enrere
I el rellotge continua girant. Dos mesos, fins al 3 de maig, quan es dissoldrien les corts i es convocarien automàticament eleccions per al 26 de juny si abans no hi ha hagut un acord i el president del congrés, Patxi López, no ha pogut tornar a convocar el ple d’investidura amb la certesa que reeixirà. Aquestes setmanes vinents, doncs, el rei espanyol, Felipe VI, pot fer una nova ronda de consultes en cerca d’un nou candidat, i segurament Rajoy encara s’aferra a aquesta opció.

Però tant ell com la resta de dirigents dels grups parlamentaris tenen cada vegada més coll avall la nova cita electoral. I per això la duresa i la intensitat de la sessió de dimecres es poden entendre més aviat com l’inici de la nova pre-campanya. La inestabilitat de la política espanyola s’allarga.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb