Foto de família dels participants a la jornada de la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya

La plataforma Reinicia Catalunya, que aglutina prop d’una quinzena d’entitats i que treballa des de fa un any en la preparació del procés participatiu ciutadà per al futur de Catalunya, ha presentat avui la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC).

Es tracta de l’eina o marc de deliberació que vol ser la primera fase del procés constituent. Un procés que, segons els impulsors, és obert i transparent i on tenen cabuda els ciutadans i entitats que volen el ‘dret de decidir’, precisament la ‘roca mare’ d’aquesta CCCC.

L’acte ha comptat amb la presència, entre més, de l’ex-president del parlament i president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir Joan Rigol; els presidents d’ANC i d’Òmnium Cultural; la representant de Procés Constituent Teresa Forcades; el cap parlamentari de Catalunya Sí que Es Pot (CSPQ) Lluís Rabell, el president del Consell Assessor per la Transició Nacional Carles Viver Pi i Sunyer, i el coordinador nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) Joan Josep Nuet.

Amb un pla de treball marcat per un període d’un any a divuit mesos, la Convenció té com a tret de sortida catorze àmbits temàtics: ‘Drets i deures’; ‘Benestar’; ‘Salut’; ‘Educació’; ‘Ciutadania’; ‘Cultura’; ‘Comunicació’; ‘Coneixement’; ‘Medi’; ‘Política’; ‘Justícia’; ‘Seguretat’; ‘Economia’, i ‘Internacional’. De fet, després de la presentació s’han constituït els grups de treball per a començar a marcar els punts essencials a debatre. El pas següent serà estendre el debat a tot el territori. Aquesta anomenada ‘primera fase’ del procés constituent s’allargarà durant un any i divuit mesos.

Les fases

Quant a les fases del procés constituent que es volen impulsar, el tret de sortida tindrà com a columna vertebral la participació i la iniciativa ciutadana, element que impulsa Reinicia a través de la CCCC, a la qual no es descarta canviar-hi el nom més endavant si es creu convenient. De fet, el terme ‘Convenció’ s’ha adoptat inspirant-se en el terme sorgit durant la Revolució francesa, la primera assemblea francesa elegida per sufragi ciutadà, tot i que havien de ser homes majors de 21 anys. Respecte a ‘Constituent’, fa referència a ‘qui té o s’atorga poder d’establir o de reformar una constitució o, en termes generals, els fonaments d’un país’.

De fet, un dels portaveus de Reinicia, el politòleg Jaume López, ha remarcat que dissenyar una nova constitució és l’objectiu immediat de la CCCC. ‘L’objectiu final és dotar de contingut aquest futur país.’ Tot i així, en els documents explicatius de la Convenció consta que la síntesi i priorització de les propostes finals sorgides per consens acabarà amb l’elaboració de dos documents que seran lliurats al parlament. D’una banda, un ‘llibre verd’ amb propostes de país que ‘desborden l’estricte marc constitucional’, però que poden servir de guia per a futures lleis. D’una altra, un informe constitucional que seria la base d’una futura Carta Magna catalana.

Vinculat directament dels resultats de la fase anterior, la segona fase preveu la ‘democràcia participativa d’iniciativa institucional’. És a dir, implicar les institucions en el procés per obrir debat i copsar millor l’opinió de la ciutadania, fomentant-ne i respectant-ne la diversitat. Contribueixen, doncs, a perfilar les propostes de la ciutadania sobre una possible futura república.

L’ex-president del Parlament de Catalunya i president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, Joan Rigol, ha estat un dels assistents a l’acte i ha destacat la ‘força del poble’ per a conduir el futur del país. Un esforç que considera que ‘ha d’anar encarrilat pels grups polítics’ que també estan a favor del dret de decidir, donant així un impuls perquè el procés arribi a les institucions.

La tercera fase és la de la ‘democràcia representativa amb coprotagonisme ciutadà’. Segons Reinicia, parteix de les aportacions de les fases anteriors per plasmar-les, d’entrada, en un text constitucional. Preveu la participació ciutadana en la deliberació que tindrà lloc Parlament de Catalunya. A banda els càrrecs electes, prendrien part en el debat i ciutadans elegits per sorteig reunits en una comissió mixta. Aquests treballs, que també han de comptar amb l’assessorament d’experts per aconseguir textos ‘d’alta qualitat tècnica’, han d’estar subjectes a un estricte procediment de transparència i retiment de comptes.

Finalment, la quarta fase és l’anomenada ‘democràcia directa’ que preveu un referèndum –com a garantia de la sobirania dels ciutadans–, que han d’aprovar o no el text constitucional que sorgeixi. La ciutadania tindria també la possibilitat final d’exercir l’opció de vet si no la convenç el resultat del procés marcat per la CCCC. Unes 250 persones i 45 entitats han participat en la presentació i tret de sortida de la Convenció, al Paranimf de la Facultat de Medicina, al recinte de l’Hospital Clínic de Barcelona, i que ha començat amb un minut de silenci en record de la diputada de Junts pel Sí i ex-presidenta d’Òmnium Muriel Casals.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]