La pel·lícula ‘The Lodgers’ alegoriza la “llibertat” de la independència d’Irlanda

  • Aquest film de terror gòtic tanca aquest dissabte el 50 Festival de Sitges

VilaWeb
Redacció
14.10.2017 - 16:56

Aquest film de terror gòtic tanca aquest dissabte el 50 Festival de Sitges

SITGES (BARCELONA), 14 (EUROPA PRESS)

El cineasta Brian O’Malley ha creat una al·legoria de “la llibertat que per a Irlanda va significar l’independitzar-se de qui els havia pres les seves terres” en la pel·lícula de terror gòtic ‘The Lodgers’, centrada en la història d’una maledicció ancestral que planeja sobre dos orfes que també lluiten per lliurar-se d’una cosa que se’ls ha imposat, ha dit aquest dissabte en roda de premsa.

La pel·lícula clausurarà la nit d’aquest mateix dissabte el 50 Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i l’ha presentat el director del certamen, Àngel Sala, al costat d’O’Malley; el productor, Shaked Berenson, i l’actriu Charlotte Vega, que ha explicat que és originària de Sitges i ha celebrat poder presentar la pel·lícula a la seva localitat.

LA TRAMA

Els personatges orfes Rachel i Edward –amb prou feines majors d’edat– arrosseguen el pes d’una maledicció que es remunta als seus ancestres: es fiquen al llit d’hora i no accepten visites a la decadent casa familiar, però, mentre Edward acata les normes, Rachel –interpretada per Vega– està disposada a forçar-ne els límits, en una pel·lícula amb ressons a l’univers de l’escriptora de terror Shirley Jackson.

La protagonista és la primera que trenca la tradició familiar: el film suggereix que, durant diverses generacions, les mares sentien que allò no era el correcte però no trobaven la força per dir ‘no’, com sí que fa el personatge de Vega.

“És una al·legoria de la Irlanda que diu que ja no vol estar sotmesa al Regne Unit”, ja que Rachel ha heretat de la seva mare la força per dir ‘prou’, com va passar amb el poble irlandès, ha relatat O’Malley, que ha afegit que la pel·lícula se situa just després de la revolució irlandesa.

Berenson s’ha dirigit a Sala i li ha preguntat si ha estat una coincidència que hagin triat aquesta pel·lícula com a clausura –que ha considerat un honor–, amb una història que inclou “el rol d’una noia que trenca cadenes”, a més dels moments polítics en els que està immersa Catalunya.

Sala ha destacat que la pel·lícula els va agradar com a tal, també per poder estrenar-la a Europa, encara que ha reconegut que no és casualitat i ha destacat la importància de mostrar aquest rol femení, davant els inexplicables abusos a dones que es produeixen, també a Espanya, i ha afegit que Catalunya té “moltes similituds” amb Irlanda.

“És benvinguda una pel·lícula irlandesa a Catalunya, passi el que passi. És un lloc meravellós per visitar, encara que hi hagi fantasmes pel mig”, ha bromejat Sala, i ha afegit que a Catalunya també n’hi ha.

TENSIÓ I ESGLAIS

Preguntat sobre els recursos tècnics per crear una pel·lícula de terror, O’Malley ha destacat que prefereix la tensió als ensurts, que ha dit que són genials però que només funcionen la primera vegada: “El guió d’aquesta pel·lícula em sembla tan elegant i delicat que no volia fer aquestes escenes d’ensurts, sinó que volia que fos una pel·lícula bella”.

“Com a espectador també prefereixo la sensació de tensió i d’incomoditat, per a mi és més cinematogràfic”, ha afegit, i ha celebrat poder clausurar un festival que es va obrir amb una pel·lícula de Guillermo del Toro, i a més ha recordat que va assistir a Sitges fa 15 anys amb la seva nòvia, que actualment és la seva dona i la mare dels seus fills.

O’Malley, considerat com un dels principals realitzadors publicitaris d’Irlanda, va presentar a Sitges el seu primer llargmetratge, ‘Let Us Prey’ (2014), després de crear curts com ‘Screwback’ (2005) i ‘Crossing Salween’.

A preguntes dels periodistes, Vega ha explicat que el seu personatge s’ha criat amb unes regles que l’impedeixen apropar-se a la gent del poble i l’obliguen a ser molt freda, per això, quan coneix a un altre personatge que veu també com a algú estrany, crea distància per protegir-lo, però no amb mala intenció.

Sobre el fet que passi grans parts de la pel·lícula xopa, l’actriu ha explicat que en cada rodatge hi ha moments durs, en els que es pot passar fred i calor: “Però al final, quan la gent et cuida i l’equip està pendent de tu i fan tot el que puguin perquè estiguis bé, això és només un fet tècnic”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any