12.05.2017 - 06:00
Quants anys necessita una festa popular per guanyar-se l’afecte de tot un poble o ciutat? Cinquanta? Cent? Vint-i-cinc? Potser una dècada és suficient si el grup impulsor aconsegueix transmetre molta energia, creativitat i empatia als veïns a qui s’adreça. Aquest és el cas de la Nit del Tararot; malgrat la seva joventut – la primera edició se celebrà l’any 2006—, cap targarí pot concebre la Festa Major sense viure aquest espectacle de cultura popular sense parió.
Podria debatre’s a bastament quins factors propicien o perjudiquen la popularitat d’una festa. L’Associació Cultural Guixanet (Tàrrega), impulsora de la Nit del Tararot, ha apostat decididament per promoure un marc festiu genuí, singular i no extrapolable. La nomenclatura els delata: Guixanet, ni més ni menys que l’apel·latiu utilitzat per batejar l’entitat, ret homenatge a Francesc Rius Guixà (1921 – 1986), un popular venedor de cacaus i xufles targarí conegut per la seva implicació en el Ball de Bastons. “Tararot”, per altra banda, fa referència al nom que utilitzaven a principis de segle a la capital urgellenca per definir els músics que tocaven cobla. Anècdotes, certament, però gens anecdòtiques. Demostren la voluntat d’una entitat perquè una comunitat s’apropiï i apoderi d’una festa.
Llegeix l’article sencer fent clic aquí
