La mort del quixot

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Fa uns quants anys vaig escriure un capítol per a The study of dying: From autonomy to transformation (“Estudi sobre la mort: De l’autonomia a la transformació”) (Skelton, 2009), un llibre que reunia experts en medicina, cures pal·liatives, filosofia i art. «L’objectiu d’aquest volum –deia l’editor– és reptar-nos a parar i tornar a pensar, i a reexaminar el nostre destí comú amb major atenció, de manera més conscient, fins i tot amb més esperança» (Kellehear, 2009, p. 13).

«En la literatura hi ha grans escenes sobre la mort, així com al·legats bells i commovedors sobre la mort dels éssers estimats»

Sens dubte, una de les idees principals que jo volia transmetre era que els grans escriptors fan seus els temes, i ens permeten considerar-los novament. «Morir» en la literatura és un assumpte complex, i preguntar-se com tracten el tema de la mort els escriptors pot ser de vegades, com suggeria, una qüestió perillosament buida, una mica com preguntar-se: «sobre què escriuen els escriptors?». Al capdavall, les grans odes de John Keats –que he analitzat amb una mica de detall (Skelton, 2009)– les va escriure un home cons­cient de la probable imminència de la seua pròpia mort, i se centren en un desig de permanència davant de l’experiència humana de transitorietat. Però un pot llegir i amar la seua oda a la tardor perfectament encara que no sàpiga que el poeta morirà aviat, i en aquest sentit no és, almenys no exclusivament, una contemplació de la mort.

Aquell volum estava dedicat específicament al procés de morir i no al concepte de mort en si mateix: en aquest breu estudi aplegue alguns dels arguments que hi vaig exposar i els reformule centrant-los en la mort. He tractat d’examinar, en certa manera, obres literàries en què es representa la mort de manera simple; després el Quixot, com a exemple que la mort com a tema es pot tractar de manera ambigua; i finalment d’altres en què la mort es descriu fins al mateix límit de la comprensió.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

John Skelton és professor de Comunicació Clínica i director de Qualitat Educa­tiva en la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de Birmingham (Regne Unit).

QUÈ ÉS MÈTODE?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.