TEMA DEL DIA
Trucada.
La conversa més fructífera que es recorda entre Felipe VI i un president de la Generalitat va ser el 6 de setembre de 2016. Com cada dimarts, el president Carles Puigdemont presidia el consell executiu de la Generalitat. Poca estona després d’haver començat, a secretaria del president van rebre una trucada de la Zarzuela dient que Felipe VI volia parlar amb el president de la Generalitat. La secretària es va pensar que era una broma, però fetes les comprovacions, va constatar que era cert i va fer avisar el president, que va sortir de la reunió del consell executiu tot estranyat. Un cop al despatx, li van passar la trucada: ‘Com va l’incendi?’, li va demanar Felipe VI. Puigdemont, que es va sorprendre pel llenguatge metafòric, li va respondre amb un lacònic ‘anem fent’. El monarca va continuar la conversa augurant: ‘Afortunadament, sembla que les condicions meteorològiques han de millorar.’

Quan va insistir en la qüestió, Puigdemont ja va veure que Felipe VI s’havia equivocat de president, que amb qui volia parlar era amb un altre president de la Generalitat, Ximo Puig, perquè aquells dies, a la zona de Xàbia, hi havia un incendi forestal important. ‘Majestat, disculpeu, amb quin president creieu que parleu? Sóc el president de la Generalitat de Catalunya.’ El rei, sorprès, es va disculpar: ‘Jo havia demanat que em posessin amb el president de la Generalitat valenciana.’ Aquí va acabar la conversa, en to amable, perquè Puigdemont i Felipe VI es coneixien de l’època que l’un era batlle de Girona i l’altre, príncep de Girona, i sempre havien mantingut una discrepància institucional respectuosa. Havien parlat abans i després de ser president de la Generalitat, mai gaire estona ni gaire a fons.

Però aquesta relació respectuosa es va trencar un any després, el 3 d’octubre, quan Felipe VI va fer un dur discurs institucional avalant la repressió política del referèndum i situant el govern català ‘al marge de la democràcia’. Aquell dia, el rei espanyol va trencar el paper neutral que li atorga la constitució, suposant que l’hagi tingut mai, i es va arrenglerar amb la repressió contra Catalunya. Des d’aleshores, la Generalitat no ha tingut cap contacte amb la monarquia. No tan sols això, sinó que amb l’arribada del president Quim Torra es van trencar oficialment les relacions, després de negar-se Felipe VI a rebre el president aprofitant que era a Catalunya per inaugurar els Jocs del Mediterrani de Tarragona. A més de la ruptura institucional, ja fa molt de temps que les visites de Felipe VI a Catalunya van acompanyades de protestes, i el suport a la monarquia ha baixat a cotes ínfimes, segons les enquestes.

Aquesta baixada de la popularitat també s’ha esdevingut a Espanya, on la monarquia passa per un mal moment arran de les filtracions –interessades, com totes les filtracions– sobre les activitats il·legals del rei emèrit, Juan Carlos I, que no únicament matava lleons i seduïa princeses, sinó que les feia servir per emblanquir diners dels seus negocis. Les filtracions surten de les clavegueres de l’estat, com sempre, aquesta vegada amb una part de la brunete mediàtica col·laborant-hi. Sectors que són tan d’extrema dreta que són antimonàrquics, però aconsegueixen erosionar la institució, que ja està prou tocada.

En aquest context, hem sabut que Felipe VI vol restablir ponts amb Catalunya i, concretament, amb els partits independentistes. El canal que ha utilitzat és força curiós: ho ha dit al president del parlament balear, Baltasar Picornell, membre de Podem. I Picornell ho ha explicat a la premsa. L’anunci ha estat rebut amb sorpresa i amb un punt de desconfiança per les formacions independentistes, que la primera cosa que han fet ha estat exigir al monarca espanyol que abans de parlar demani perdó pel discurs del 3 d’octubre. El seu pare, després de matar lleons, ho va haver de fer: ‘Lo siento mucho, no volverá a ocurrir.’ No li va servir de res i va acabar abdicant a favor del seu fill per salvar la monarquia.

Però la monarquia no s’acaba de salvar, com més va més trontolla, fins i tot amb xafarderies sobre un possible divorci. El sentiment republicà no puja només a Catalunya, a Madrid li seguen l’herba sota els peus, més per la dreta extrema que no pel republicanisme d’esquerres. Les clavegueres de l’estat ensenyen les seves vergonyes i tothom s’hi atreveix. La monarquia ha deixat de ser intocable. L’anunci d’avui, si es confirma, pot ser un intent de salvar-se, però probablement arriba massa tard. De moment, a la Generalitat no han rebut cap trucada de la Zarzuela.

MÉS QÜESTIONS

s per Mallorca i Esquerra Unida volen un referèndum vinculant sobre monarquia. Més per Mallorca ha presentat al parlament una proposició no de llei elaborada conjuntament amb Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) amb la qual exigeixen que es convoqui un referèndum vinculant per a elegir entre monarquia i república. En la proposta, també manifesten el suport a l’obertura de la comissió d’investigació sobre Juan Carlos I al congrés espanyol i insten la casa reial espanyola a renunciar a l’ús del palau de Marivent. ‘En vista que ara hi ha sospites sobre la casa reial, creiem oportú que es pugui parlar d’aquestes qüestions’, ha dit el diputat de Més per Mallorca, Miquel Gallardo. Ha argumentat que els casos de corrupció que afecten la família reial espanyola havien posat en dubte ‘la posició de la monarquia en la societat’. A més, ha subratllat que des de l’any 2015 el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ja no demana pel suport a la monarquia. Per la seva banda, el coordinador d’EUIB, Juanjo Martínez, ha agraït a Més ‘l’oportunitat de presentar la proposta’, tenint en compte que EUIB no té representació parlamentària. Després de presentar la proposició no de llei, la presidenta del govern, Francina Armengol, el president del parlament, Baltasar Picornell i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, s’han mostrat partidaris que la cambra debati una iniciativa per a fer un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia espanyola, justament després de l’audiència amb Felipe VI al palau de l’Almudaina.

Puig acusa Casado d’encoratjar la xenofòbia ‘mentint’ sobre la immigració. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha acusat el nou president del PP espanyol, Pablo Casado, de ‘encoratjar la xenofòbia i els pitjors sentiments’ de les persones amb ‘grans mentides’ sobre la immigració. ‘És mentida que hi hagi un devessall d’africans provant d’entrar a Espanya; és absolutament mentida i és jugar amb el sentiment de temor que de vegades hi ha en les persones’, ha remarcat. Pel president, Casado s’ha situat ‘on es preveia’, que és a l’extrema dreta, com ja va demostrar durant la campanya de les primàries. Puig ha dit que a l’estat espanyol havien entrat 20.000 persones que fugien ‘de la gana i de la guerra’. ‘Estic molt més amb els valencians que van obrir les portes perquè arribés l’Aquàrius’, ha dit Puig, que considera que això demostra que el País Valencià és ‘una comunitat solidària i que no té res a veure amb l’apologia de la xenofòbia del senyor Casado’.

El govern espanyol fa oficial la sortida de Manuel Montobbio com a ambaixador d’Espanya a Andorra. El sisè ambaixador espanyol que ha tingut el Principat d’Andorra, Manuel Montobbió, passarà a ocupar, el mes que ve, la representació permanent adjunta d’Espanya davant l’Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE), amb seu a Viena. El cessament de Montobbio ha estat publicat recentment al BOE i avui s’ha acomiadat del copríncep episcopal Joan-Enric Vives. De moment, l’oficialització de la marxa del diplomàtic català no ha estat acompanyada pel nomenament de cap successor. La sortida de Montobbio, previsible després de quatre anys llargs al Principat, ja es va anunciar a l’abril, quan el butlletí oficial va publicar la designació oficial per al càrrec que l’ha de dur a Viena. Malgrat que poc després va transcendir algun nom per a rellevar-lo, el canvi de govern a la Moncloa fa que calgui ser prudent, ara per ara.

LA XIFRA

0 són els representants que la Generalitat de Catalunya ha enviat avui al Consell de Política Fiscal i Financera. El vice-president, Pere Aragonès, ja va advertir que el govern només negociaria bilateralment.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de juliol de 1976 l’estat espanyol dicta una llei d’amnistia que afecta molts presos polítics. S’alliberen més de 500 empresonats. Posteriorment, el 1977, foren amnistiats ‘tots els actes d’intencionalitat política’, però no es van amnistiar els presos independentistes catalans.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb