29.04.2026 - 19:50
Sens dubte, la dada avançada dels preus al consum de l’abril ha estat una sorpresa estimulant per a començar el dia. La inflació anual estimada de l’IPC a l’abril a tot l’estat espanyol és del 3,2%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, implicarà que la taxa anual disminuirà de dues dècimes, perquè el mes de març aquesta variació va ser del 3,4%. Aquesta evolució és deguda, principalment, als preus de l’electricitat, que baixen més que l’abril de l’any passat. I també, per bé que no tant, als preus dels paquets turístics, que pugen, però menys que el mateix mes de l’any passat. Per una altra banda, afecten l’alça els preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals, que pugen, enfront de la baixada l’abril de l’any passat. Finalment, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) baixa d’una dècima, fins al 2,8%.
Vet aquí tota l’explicació que aporta l’Institut d’Estatística espanyol. La primera cosa que cal dir és que ha estat una sorpresa positiva, perquè no s’esperava una moderació en el creixement dels preus, enmig de la situació empantanada a la guerra de l’Iran i amb els preus del petroli vorejant els 100 dòlars per barril. De totes maneres, això que ha passat era possible, tenint en compte que l’abril de l’any passat, el període de referència, va resultar molt inflacionista (+0,6% mensual) i, en canvi, l’actual ha pujat solament del 0,4%. Al maig, probablement, l’efecte serà el contrari, perquè l’any passat l’augment va ser molt minso, del 0,1% i, si no canvien molt les coses, podríem veure l’IPC anual fàcilment al voltant del 3,5%.
Potser cal remarcar un fet poc comentat, sobre com s’han mogut els preus dels combustibles a Europa durant la guerra. Segons el butlletí setmanal de petroli de la Comissió Europea, Euronews Business va analitzar els canvis en els preus del combustible a tot Europa, comparant els preus del 23 de febrer al 20 d’abril. Durant aquest període, el preu mitjà de la UE per al petroli (Eurosúper 95) va augmentar d’1,64 euros per litre a 1,83, és a dir, un 12%.
Les diferències entre països han estat molt importants. Bèlgica, Txèquia i Bulgària, per exemple, van tenir les pujades més pronunciades, cadascuna un 22%. Entre les quatre economies més grans de la UE, França va registrar el màxim augment, d’un 18%, seguit d’Alemanya, amb un 15%. Itàlia (7%) i Espanya (3%) van registrar pujades més modestes.
El gasoli s’ha encarit encara més bruscament. De mitjana, a la UE va pujar d’1,59 euros per litre a 2,01 –un augment del 26%, més del doble del de la gasolina. Bulgària va tenir-ne l’augment més pronunciat, amb el 43%. França (36%), Estònia (35%), i Bèlgica (33%) van veure augments d’un 33%, pel cap baix. I també van superar el 30% a Xipre, Croàcia i Letònia. A diferència de la gasolina, l’estat espanyol va registrar un augment del 27%, per sobre de la mitjana de la UE. Itàlia va pujar d’un 24% i Alemanya d’un 23%.
El fet que la benzina hagi pujat menys aquí i que sigui la quarta més barata de la UE-27, enmig de la guerra de l’Iran, va a favor dels preus globals a l’estat espanyol, perquè els combustibles, dins l’epígraf de transport, on són encasellats, tenen un pes important (15%) en la ponderació de l’IPC.
Em sembla important de subratllar que la subjacent hagi pujat d’una dècima al març, cosa que vol dir que els efectes de la pujada dels combustibles, a productes com els plàstics, fertilitzants, productes químics, transport aeri i marítim, juntament amb els aliments frescs –a causa de l’augment en els costs de logística i producció–, encara no s’han notat de ple a la butxaca dels consumidors. Això, és clar, ho veurem d’ací a uns quants dies, quan l’INE publiqui el detall dels augments de preus per productes.
De totes maneres, “la pujada dels preus de l’energia, en el context del conflicte actual a l’Orient Mitjà, ha tingut un impacte notable en les nostres previsions d’inflació global, però la incidència en les projeccions d’inflació subjacent és limitada”, han dit aquesta setmana els analistes de Goldman Sachs. I alerten que la veritable prova serà aquests mesos vinents, quan els efectes de segon ordre –és a dir, la transferència de la inflació als consumidors, que reclamaran augments salarials per compensar l’augment dels preus– podrien complicar la conducta de la política monetària del BCE.
“En general, cal comptar uns quants mesos abans l’augment dels preus de l’energia no repercuteixin plenament en la inflació, i això vol dir que tant la inflació global com la subjacent es podrien mantenir relativament moderades a curt termini”, afegeixen els analistes. Aquests efectes, doncs, tan sols s’haurien de fer sentir aquests mesos i dependran del temps que els preus de l’energia continuïn alts.
Ara com ara, la notícia és positiva, i per això el govern espanyol no ha trigat a fer-se’n ressò. Atribueix l’alentiment a l’“escut energètic” que va entrar en vigor a final de març i que es mantindrà fins el 30 de juny. Un escut que, recordem-ho, inclou la rebaixa de l’IVA que es paga per la llum, el gas i els carburants, com també la reducció al mínim de la resta d’imposts energètics permès per la Comissió Europea. “El pla compleix l’objectiu principal: que el xoc extern de la guerra no es traslladi de manera permanent ni a la inflació ni al poder adquisitiu de les famílies”, diu el Ministeri d’Economia espanyol.
El ministre Carlos Cuerpo ha insistit que les dades de l’abril confirmen el paper de l’electricitat com a “amortidor del xoc energètic”. “L’estat espanyol és, des que va començar el conflicte, el tercer país d’Europa on menys han crescut els preus del mercat majorista d’electricitat. Això demostra l’element addicional de sobirania energètica i de protecció que implica el combinat energètic a Espanya i l’elevada presència de renovables”, ha afirmat.
Demà sabrem l’evolució de la inflació a la UE i, per tant, si té raó o no el ministre Cuerpo. Ara com ara, ja sabem que a Alemanya l’IPC puja al 2,9% a l’abril, enfront del 2,7% del març, i que és lleugerament inferior a les previsions del mercat, que indicaven un 3%. El pessimisme augmenta quant a l’evolució de la inflació d’aquests mesos vinents, cosa que podria inquietar el BCE, que espera que l’augment dels preus continuï essent passatger. Segons un estudi de l’Institut Ifo publicat avui, “a Alemanya, cada vegada més empreses sospesen d’augmentar considerablement els preus”; el nivell d’intenció registrat és el més alt d’ençà del gener del 2023.
En definitiva, a l’estat espanyol els preus al consum han deixat respirar el govern aquest mes, però les perspectives de fora i la història interna de la repercussió esglaonada de la inflació, a partir del preu del petroli, no fan pensar que les preocupacions a curt termini sobre aquest punt hagin minvat gens ni mica. Demà sabrem què ha passat a Europa.
