Compte enrere, a càmera lenta, fins dilluns, sense que cap dels actors vulgui fer hipòtesis en públic sobre l’escenari alternatiu. Els militants de la CUP han decidit de presentar una esmena a la totalitat del pressupost però continuar negociant amb el govern. I de resultes d’aquesta decisió s’ha escenificat l’intent definitiu de preservar la majoria parlamentària independentista –tant per part del govern com de la CUP. La votació de les bases ha arribat amb prou temps perquè el partit tingui marge d’intentar de fer cedir l’executiu. No era la primera vegada que intervenia en les converses, però ahir a la tarda al Palau de la Generalitat van fer èmfasi en la implicació del president, Pere Aragonès, en la negociació amb els anticapitalistes. En la reunió d’Aragonès amb la CUP a Palau, amb els diputats Dolors Sabater, Eulàlia Reguant, Carles Riera i Montserrat Vinyets, també hi havia el conseller d’Economia, Jaume Giró, i va servir per a calibrar parcialment les posicions de cadascú després de la votació dels anticapitalistes.

A migdia, Aragonès i Giró havien participat en una reunió del màxim nivell entre els dos socis de govern en què van insistir a exhaurir el marge d’entesa amb la CUP. I d’aquesta manera ni el govern –oficialment, en boca de la portaveu– ni ERC ni Junts no van voler explorar l’opció d’una negociació alternativa amb els comuns ni amb els socialistes. Els primers reclamen una trucada d’Aragonès si vol evitar una esmena a la totalitat i els segons han deixat en suspens què faran, tot esperant els esdeveniments. Però qui més suc polític trauria de la ruptura entre la CUP i el govern seria el PSC: la dependència de l’executiu d’Aragonès al parlament abaratiria les negociacions d’ERC amb el PSOE al congrés espanyol, podria reobrir la capsa dels retrets mutus entre els socis de govern i els socialistes es resituarien al centre del tauler de les aliances d’una nova etapa de relacions parlamentàries, en una suposada situació postprocés en què la independència, en el debat públic, s’albiraria més lluny encara.

El moviment d’Aragonès per a fer visible la seva implicació per a desencallar l’embús arribava, també, quan JxCat li havia reclamat que agafés el timó polític d’un estira-i-arronsa que ja va més enllà de la lletra menuda dels comptes. Junts volia marcar perfil i limitar la seva responsabilitat (i la de Giró) sobre el transcurs de la negociació amb la CUP. Però, més enllà de les maniobres de cada partit, la decisió dels militants de la CUP posa en qüestió els avenços nacionals, econòmics i socials del conjunt de la legislatura. L’esmena de la CUP és una esmena a la totalitat del mandat, una impugnació del marc general de la investidura que van pactar amb ERC, amb un acord que diuen que s’aplica sense que en reconeguin l’esperit. Però al mateix temps, la CUP ha fet l’escac al govern amb prou antelació perquè Aragonès pugui salvar la situació movent fitxa. Li ha deixat una mica d’aire.

La incògnita és si la jugada següent d’ERC podrà realment salvar el desacord o les divergències entre els independentistes persistiran. Si és això segon, no es pot descartar que es repeteixi el patró del mandat de Quim Torra: amb un acord pressupostari amb els comuns, sense avenços en el procés i amb les divergències estratègiques encallades. Seria un camí del mig que deixaria l’agenda nacional de la legislatura en una mena de stand by. Però la decisió d’ERC a Barcelona de no donar suport als comptes d’Ada Colau, d’entrada, no en facilita el trànsit. Mentrestant, el temps corre, però sense urgències. I el PSC ho observa tot, tranquil·lament.

Dilluns a dos quarts d’onze s’acaba el termini perquè es registrin les esmenes a la totalitat al pressupost i es poden retirar just abans de la votació, que arribarà al final d’un debat que començarà a les dues del migdia. Sis dies són una eternitat en els marges en què s’ha acostumat a moure la política catalana. Per això la CUP tampoc no va tenir pressa a detallar quines serien seves les línies vermelles d’aquí a dilluns i, al vespre, va reunir la Coordinadora Oberta Parlamentària per a determinar com entoma aquest tram de negociació després dels debats del cap de setmana. El govern en tenia més, de pressa, i a la reunió a Palau ja li demanava concrecions.

Si l’últim intent no fructifica, i registren i mantenen l’esmena, els anticapitalistes també perdran la capacitat d’influència sobre Aragonès, després d’haver delimitat la vida de la taula de diàleg fins al 2023 i d’haver situat una qüestió de confiança a mig mandat. La legislatura del 52% pot acabar esdevenint un mandat autonomista més, amb un govern falcat per un soci no independentista. I és segur que un canvi de rumb com aquest no tindrà conseqüències innòcues sobre el procés, encara que tots els actors intentin aïllar les converses estratègiques de la quotidianitat d’un parlament que es refà a batzegades de les ferides de l’octubre del 2017.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.