La meva amiga llibretera

  • «La meva amiga llibretera té una bona colla de gent al darrere que se l’estima i li dóna suport sempre que cal, que celebra els seus èxits i la consola quan vénen mal dades»

Tina Vallès
23.04.2020 - 21:50
Actualització: 23.04.2020 - 22:54
VilaWeb
Il·lustració d’Oliver Jeffers del llibre 'A Child of Books'

Avui dia 24 d’abril la meva amiga llibretera no duria els seus tres fills a l’escola, es quedaria a casa dormint una estona més, esgotada i contenta per la jornada d’ahir. Més tard potser aniria a fer unes piscines o a una sessió de ioga i cap al migdia contestaria per WhatsApp que estava ‘morta però feliç’ prenent-se un affogato i donaria les gràcies a tota la gent que va passar per la seva parada ahir, a Consell de Cent amb Rambla, i per la seva llibreria, a Consell de Cent amb Enric Granados, i als que van fer aquell tram de Consell de Cent amunt i avall tot el sant dia per donar-li un cop de mà logístic, perquè la meva amiga llibretera té una bona colla de gent al darrere que se l’estima i li dóna suport sempre que cal, que celebra els seus èxits i la consola quan vénen mal dades, i no aquell consol fet de paraules buides que es diuen per treure’s un maldecap de sobre, sinó un consol fet de paraules que es poden convertir en gestos sempre que la llibretera ho necessiti. No és fàcil tenir-ho, i ella ho té.

La meva amiga llibretera avui llegirà aquestes línies i s’emocionarà i suposo que també em renyarà. La seva llibreria està tancada des de l’inici de l’estat d’alarma i no ven llibres des de la web. Fins que no torni a poder obrir, només accepta encàrrecs, però sense pagar per endavant. Coses de la paperassa. L’única treballadora que tenia és a l’atur, ‘li he hagut de fer un ERTO a una amiga’, ens deia fa un mes, i l’enigma de si la llibreria podrà tirar endavant o no plana per damunt del seu cap i del de la seva família dia sí dia també. No és un cas únic, i això en part la tranquil·litza, però en els moments que només pensa en el seu negoci, a la meva amiga llibretera li falta l’aire. Ningú sap què passarà, quan podran obrir les llibreries, si quan obrin la gent tornarà a comprar llibres com abans, etcètera. Hi ha totes les comandes que va acumulant, som molts els que n’hi hem fet i n’hi farem, però tot és un gran interrogant que pesa molt i ahir devia pesar el doble.

Ahir tot devia pesar tones a casa seva. 23 d’abril i la meva amiga llibretera no es lleva a les sis del matí per anar a muntar la parada amb roba còmoda i vambes. 23 d’abril i la meva amiga llibretera no té els ulls i la ment en mil coses alhora i no se n’hi escapa cap. 23 d’abril i no l’anirem a veure a la parada i li podrem fer una abraçada forta entre venda i venda i li preguntarem com va i ella ens respondrà que bé mentre recomana un Ungerer a una àvia indecisa.

23 d’abril i els llibreters a casa quiets, traient-se els neguits fent recomanacions per la xarxa, recomanacions que fan més per tenir la sensació que sembren alguna cosa que per res. Han vençut mil temptacions, alguns d’ells, i la majoria dels petits llibreters que conec s’han negat a repartir els llibres que la gent els encarrega o compra (als més afortunats els entra una mica de líquid, i ho celebro; n’hi ha que s’han empescat la idea de fer vals de regal, també) fins que s’acabi el confinament, o bé els han deixat triar: te’ls enviem ara amb totes les mesures de seguretat i higiene o els véns a buscar a la botiga quan obrim? Vinc quan obriu, hauríem de respondre tots. No solament per la raó principalíssima que no hem de posar en risc ningú perquè ens arribi un llibre a casa el 23 d’abril, sinó perquè quan obrin ens necessitaran, hi haurem d’anar, si volem continuar tenint llibreria de confiança.

La meva amiga llibretera jo sé que un dia tornarà a obrir la llibreria, que en pujarà la persiana amb un pes d’incertesa enorme penjant-li de les espatlles, i sé que tots els que el dia 23 hauríem anat a ajudar-la, a signar llibres a la seva parada o a saludar-la i abraçar-la, tots, àvia amb Ungerer inclosa, passarem per la llibreria de seguida que puguem a comprar-li per fi tots els llibres que calguin perquè pugui seguir venent-nos llibres i arribi un altre 24 d’abril amb sessió de piscina o ioga, affogato a mig matí i missatge de felicitat esgotada de llibretera que ha vençut el drac un any més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any