Inici de l'exposició 'La mèdium i el poeta' a la Fundació Joan Brossa. Foto: Sílvia Poch.

Al llarg de la història, en petits racons del país, han sorgit personatges que no han sortit pas del seu indret, que no s’han fet coneguts, però que han tingut un tremp artístic i una personalitat especials i que tot i ser autodidactes, han seduït altres artistes, aquests sí, reconeguts, que des de la seva sensibilitat s’han sentit atrets pel magnetisme d’aquests personatges únics. És el cas de l’Avi Vila, de Sant Pol de Mar, per exemple, del qual l’artista Perejaume estava embadalit i li va dedicar una part de l’exposició ‘Nocturn diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980’. Explica Perejaume que l’Avi Vila, paleta, ja era gran quan es va posar a pintar. Però com que es va morir encara més gran, va deixar una producció copiosa de dibuixos i pintures molt diverses: ‘Dibuixos que desvetllen intuïcions sorprenents, inusuals, però sempre sembla que ho fan per compte propi, al marge de la voluntat del seu autor.’

Doncs a Cabrils, un altre poble del Maresme, a pocs quilòmetres de Sant Pol, per la mateixa època que l’Avi Vila, si fa no fa, va néixer, el 1880, va créixer, es va casar i va tenir tres fills (dos nois i una noia) una senyora que es deia Josefa Tolrà. Explica Pilar Bonet, historiadora de l’art i membre de l’Associació Josefa Tolrà, que arran de la mort de dos dels seus fills, de gana, en un camp de concentració de la Catalunya Nord, fugint de les tropes franquistes, la Josefa va caure en un estat depressiu. Va ser aleshores, ja en plena postguerra, que va començar a sentir veus. Un parent, que havia estat d’un grup espiritista (durant el primer quart de segle XX i, en especial, durant la República, van sovintejar els grups espiritistes), li va dir que estigués tranquil·la, que no era pas res dolent sentir veus, que segurament ella era una persona sensitiva, que podia fer de canalitzadora dels esperits que volien comunicar-se amb els vius. I la Josefa va començar a omplir quaderns d’escrits d’allò que els esperits li dictaven i també va començar a dibuixar allò que veia en els seus moments de trànsit. Es va convertir en una mèdium. Josefa Tolrà no va ser mai diagnosticada de cap malaltia mental.

Josefa Tolrà, Las Hadas, sense data. Collecció particular -®Associació Josefa Tolrà.

Josefa Tolrà va estar uns vint anys reproduint el que li deien les veus i dibuixant la percepció que tenia del que veia. I tot i ser autodidacta, perquè no tenia una formació artística ni literària, al llarg de tot aquest temps, fins que es va morir el 1959, va crear una obra, sobretot dibuixos que eren enigmàtics i fascinadors i va anar-los perfeccionant.

Deia Tolrà: ‘Només quan dibuixo em sento en pau.’ Ella no es va considerar mai una artista, sinó una mediadora. Pensava que els dibuixos eren medis sanadors. I no els venia, els regalava. A Joan Brossa n’hi va regalar dos. Com a curiositat, al psiquiatre Joan Obiols no n’hi va voler donar mai cap.

Dau al Set i Club 49 fascinats per la mèdium

El poeta Joan Brossa va conèixer Josefa Tolrà als anys cinquanta, a través de l’artista Moïsès Villèlia, que vivia a Cabrils. I no només Brossa sinó tot el seu entorn, els artistes del grup Dau al Set i els del Club 49. Qui va quedar ben corprès, diuen, de les màgiques imatges que dibuixava Josefa Tolrà, fou el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer. I amb aquest grup de la segona avantguarda, d’una manera clandestina i amb nocturnitat, van arribar a muntar, a la mèdium, una exposició a la Sala Gaspar de Barcelona. Només va durar unes hores aquesta mostra i no va ser pública. I va ser Cirici qui va prendre la paraula. En va fer de comissari Joan Obiols, el psiquiatre.

Brosa versus Tolrà i viceversa

Explica Pilar Bonet que aquesta exposició és inèdita i insòlita, perquè Joan Brossa és un autor molt estudiat i se l’ha posat en relació amb altres autors i artistes contemporanis, però mai se l’havia posat en relació amb una dona que no tenia cap vincle amb els cenacles artístics. I aquest és un fet diferencial. L’exposició La mèdium i el poeta es pot veure a la Fundació Joan Brossa de Barcelona totes les tardes i vespres de dimarts a diumenge fins al 31 de maig. I l’entrada és de franc.

Diu Bonet: ‘De la relació de Brossa i Tolrà en fem una lectura molt literària, molt lliure i des d’una perspectiva de gènere i política. Perquè des que vam crear la Fundació Josefa Tolrà, ja fa quatre anys, hem après molt sobre ella i també sobre Joan Brossa. Ens consta que poeta i mèdium es van admirar mútuament. Tenim el testimoni de Brossa parlant amb molta admiració de la Josefa Tolrà. Ella captava l’aura de les persones i feina una lectura de l’esperit de la gent. I li havia dit una vegada a Brossa: “Tu, fillet, ets molt a prop de déu, però sempre t’hi poses d’esquena.” I d’ella mateixa deia: “Jo no sóc creient, però crec en l’inconegut.” S’assemblaven molt’, diu Pilar Bonet.


Josefa Tolrà, Llibreta Primavera, 1946. Collecció particular. ®Associació Josefa Tolrà.

Per això, en el primer apartat de l’exposició, ‘El més enllà. L’inici de la creació: la veu’, la comissària recorda que durant la guerra, enmig de la Batalla del Segre, Joan Brossa va sentir una veu. Això el va fer moure endavant. Tot just després, queia una bomba al seu costat, allà on uns segons abans es trobava. La veu li va salvar la vida. Brossa ho concebia com una segona naixença. (Precisament, i més enllà de l’exposició, recordem que Cabosanroque ho mostra a l’inici de la instal·lació No em va fer Joan Brossa, on es pot sentir l’àudio del poeta explicant-ho).

Planetes i viatges astrals

La Josefa va viure i va morir a Cabrils i d’allà només se’n va moure una vegada, quan va anar a Badalona a veure un altre mèdium. En vida la Josefa Tolrà va fer pocs quilòmetres, però en la imaginació, el viatge que va fer va ser galàctic, un llarg trajecte.

La segona part de l’exposició pren per títol ‘L’univers. El viatge de la vida: el Relat’. Josefa Tolrà feia desplaçaments voluntaris cap a l’univers i Joan Brossa també va estar interessat pels planetes. Els espiritistes creien que els homes quan es morien passaven a ser energia. Que un cop mort fas un viatge de coneixement per tots els planetes (Júpiter i Mart són els més importants). I després del viatge ja pots reencarnar-te.

Un dels espais més emocionants de l’exposició és el que es refereix a les seves comunicacions amb Jacint Verdaguer. Hi ha diverses signatures de Verdaguer entre els escrits de Josefa Tolrà.  Va dir que ella va parlar diferents vegades amb el poeta de la Renaixença. I s’explica la curiositat que si bé la majoria d’escrits eren en espanyol, amb Verdaguer els textos eren en català.

Imatge de l’exposició ‘La mèdium i el poeta’ a la Fundació Joan Brossa. Fotografia: Sílvia Poch.

Utopia i posicionament social i polític

En el compromís social i polític, la mèdium i el poeta també van coincidir. Eren àcrates i utòpics. Diu Pilar Bonet que la Josefa Tolrà es podia associar a paraules com fraternitat, justícia social, bé comú… I argumenta: ‘L’espiritisme va recuperar el cristianisme de base, el primitiu o primigeni, molt vinculat al socialisme utòpic i a l’anarquisme. I ella deia que el bé més preuat era la llibertat, llibertat lligada a la idea de cooperació, d’ajuda. I Brossa, en aquest sentit, també li havíem sentit a dir sentències com ara: “Tinc la riquesa de no voler ser ric.” Això també ho signaria Josefa Tolrà.’

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb