TEMA DEL DIA
Filtracions.
Pedro Sánchez ja sap que mentre els dirigents independentistes continuïn en presó provisional acusats de rebel·lió li serà impossible d’aprovar el pressupost. El president del govern espanyol ha de fer un gest clar envers els presos o no tindrà el sí d’ERC ni del PDECat per a aprovar-los, per molt socials que siguin. El globus sonda que ha deixat anar aquest cap de setmana en forma de filtració sobre una possible rebaixa de penes no ha funcionat. El gest clar que necessita Sánchez és que la fiscal general de l’estat, Maria José Segarra, retiri l’acusació de rebel·lió. Per llei, li ho pot demanar, però això toparia amb l’oposició de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol. Més enllà de la cridòria previsible de Pablo Casado i Albert Rivera, el problema de Sánchez està en el búnquer del Suprem.

Aquesta setmana o la vinent, quan el Tribunal Suprem obri judici oral, la fiscal general pot presentar els escrits d’acusació. Mentrestant, s’han succeït dues filtracions de signe contrari que delaten la guerra que hi ha entre la fiscal general de l’estat i els quatre fiscals del Suprem que jutjaran el cas. La primera filtració era per a mirar de rebaixar la tensió: indicava que la pena seria ‘solament’ de quinze anys, però mantenint el delicte de rebel·lió. En teoria, era un gest cap als independentistes, però completament estèril, perquè mentre hi hagi l’acusació de rebel·lió es perpetua el fals relat judicial. Pel mitjà per on va arribar, la Cadena SER, i pel to, la filtració es pot atribuir al sector ‘progressista’ de la judicatura. Es tractava de col·locar el terme ‘penes mínimes’, tot i que parlem de quinze anys. Ni ERC ni el PDECat no se’l van empassar, aquest relat. No hi ha penes ‘mínimes’ quan hi ha gent innocent que ja fa un any que són a la presó, com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Poques hores després d’aquesta filtració, en va sortir una altra, en sentit contrari, segons la qual les penes als dirigents independentistes podien arribar fins a vint-i-cinc anys en el cas d’Oriol Junqueras, i més de quinze per a cinc consellers del govern: Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull. És a dir, una pena de màxims, amb l’objectiu de tallar qualsevol especulació sobre gests envers els independentistes. La filtració concorda en aquest cas amb l’opinió dels quatre fiscals del Suprem que no volen sentir parlar de rebaixes. Les filtracions responen a les tensions que hi ha entre la fiscalia general i el Suprem a l’hora d’encarar el judici dels dirigents independentistes. Si la primera seria partidària de mirar de ‘suavitzar’ les condemnes, la segona parteix de la línia dura del poder judicial, que més que condemnar vol castigar. Els quatre fiscals no volen ‘ingerències’ de la política, en referència al govern del PSOE. Creuen que el delicte de rebel·lió és indiscutible, han defensat sempre la presó preventiva i pensen que les penes han de ser exemplars. Dos d’aquests magistrats, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, ja actuaven en representació de l’estat espanyol durant la instrucció dels polítics catalans processats. Els altres dos són Jaime Moreno, assessor de Mariano Rajoy, i Consuelo Madrigal, conservadora i coneguda antiavortista.

Les filtracions demostren que hi ha una guerra soterrada dins la fiscalia sobre la duresa de les condemnes, no pas sobre el tipus de delicte que han comès els dirigents independentistes. En aquesta guerra, Sagarra té les de perdre, i Sánchez darrere seu. Per curar-se en salut, en poques hores han parlat quatre ministres assegurant que el govern espanyol no pot influir sobre la fiscalia general, amb el propòsit de llevar-li pressió. Però tothom sap que això és fals. La mateixa llei que regula el ministeri fiscal (llei 50/1981), en l’article 8.1, estableix que el govern podrà instar el fiscal general que ‘promogui davant els tribunals les actuacions pertinents en ordre a la defensa de l’interès col·lectiu’. El canal per fer-ho és el Ministeri de Justícia, però en el mateix article es preveu que ho pugui fer directament el president del govern espanyol. La llei li ho permet. Una altra cosa és que Sánchez no s’atreveixi a enfrontar-se al búnquer del Suprem que el PSOE va ajudar a construir.

MÉS QÜESTIONS
El Consell manté la reivindicació de 1.325 milions per pal·liar la manca de finançament del País Valencià.
El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha assegurat que continuen demanant al govern espanyol 1.325 milions d’euros per pal·liar les mancances del finançament mentre es reforma el sistema, sigui amb un fons extraordinari, sigui amb mesures transitòries. De fet, aquesta xifra tornarà a aparèixer per quart any en el pressupost, ‘perquè és de justícia’. Soler ha dit: ‘Són 1.325 milions reivindicatius, que posen el dit a la ferida de l’infrafinançament i permeten de salvar, com a mínim, els serveis bàsics.’ Ha fet aquestes declaracions després de la reunió de la comissió mixta Consell-Corts per a la reforma del sistema de finançament. A la reunió hi han participat, a més dels experts en la matèria, representants dels cinc grups parlamentaris. Aquest òrgan, segons el responsable d’Hisenda, no existeix en cap altre territori i és una mostra ‘de la singularitat de la situació valenciana’ per a ‘fer pinya’.

El PSPV abandona la seu històrica del carrer de Blanqueries. No és una mudança qualsevol. Blanqueries i socialisme han estat sinònims en el llenguatge polític valencià durant molt de temps. Però s’ha acabat. El PSPV tanca aquesta setmana la seu històrica del carrer de Blanqueries de València amb un seguit d’actes culturals, com ara una exposició fotogràfica i dues conferències relacionades amb la història i el recorregut del socialisme valencià. Segons el secretari d’Organització, José Muñoz, es vol evidenciar el ‘nou temps’ que representa el Partit Socialista del País Valencià després de la victòria que va dur Ximo Puig a la presidència de la Generalitat el 2015. La nova seu del PSPV serà a l’avinguda de l’Oest número 48, en dues plantes, una de les quals (la quarta) ja ha estat reformada; en l’altra (la cinquena) hi falten ‘petits retocs’. A més, el PSPV negocia l’obertura d’un local comercial per a situar-hi una oficina del candidat que permeti de difondre, ‘encara més si és possible’, la candidatura de Puig a la presidència de la Generalitat a les eleccions autonòmiques, segons que ha explicat Muñoz.

El Govern balear enviarà arquitectes per avaluar el dany de les cases afectades per les inundacions. Arquitectes de la Conselleria de Territori i del Consell de Mallorca, a més de voluntaris, avaluaran a partir de demà les cases afectades per les inundacions de la comarca del Llevant de Mallorca. Ho ha anunciat la presidenta del govern, Francina Armengol. Començaran pels habitatges que han estat apuntalats pels bombers, si bé l’objectiu és visitar totes les cases afectades. Igualment, en coordinació amb el col·legi d’arquitectes i el d’aparelladors, es farà una valoració dels espais públics. Armengol ha explicat que aquestes diagnosis serviran a l’hora de reclamar ajuts. També ha indicat que s’havien apuntalat menys d’una desena d’habitatges, encara que hi ha diverses cases que necessiten suport. Quant a les famílies que han estat desallotjades per inseguretat dels habitatges, ha dit que ja tenen disponibles sis cases de l’Institut Balear de l’Habitatge. Concretament, dues són a Manacor, una a Petra, una a Capdepera i dues a la Pobla.

La UE manté Andorra en la llista ‘grisa’ de paradisos fiscals. La Unió Europea (UE) manté Andorra en la llista ‘grisa’ de paradisos fiscals en l’última actualització. En el Diari Oficial de la UE del mes d’octubre, el Principat apareix en l’apartat de països i territoris amb règims fiscals perniciosos que s’han compromès a modificar o revocar la situació durant el 2018. Cal recordar que la reunió de ministres d’Economia i Finances de la UE, l’Ecofin, va deixar Andorra fora de la llista negra a principi del mes de desembre del 2017, perquè Brussel·les va considerar que el Principat havia demostrat ‘la voluntat d’impulsar mesures per cooperar fiscalment’, i li va donar tot el 2018 de termini per aplicar-les. Precisament en aquesta línia, es destaca l’última modificació, ja aprovada, de l’impost de societats, en què s’han eliminat certs règims que podien oferir possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. D’aquesta manera, l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) espera que aquest mes de desembre Andorra pugui abandonar definitivament una llista que a hores d’ara comparteix amb països com ara Antigua i Barbuda, Cap Verd, Malàisia, San Marino, l’Uruguai, les Maldives, Tunísia i Suïssa.

LA XIFRA
1,4 milions d’ampolles de vi del Rosselló s’han venut a la Xina durant el 2017, segons les dades del Consell Interprofessional de Vins.

TAL DIA COM AVUI
EL 15 d’octubre de 1940, fa setanta-vuit anys, fou afusellat al castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys i Jover. La Gestapo l’havia detingut a França i el lliurà al règim franquista. Les seves darreres paraules davant l’escamot d’execució foren ‘Per Catalunya!’. El govern espanyol encara no ha anul·lat el sumari contra Companys ni ha demanat perdó per aquella execució.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb